Lèxic de termes antics

 

 

      En aquest lèxic les accepcions estan separades per un punt; no consten totes les accepcions de cada terme.

 

Adobada de resclosa de molí: tribut, fins a 1486-04-21, que el pagès de remença havia de pagar al seu senyor territorial per fer adobar la presa del molí d’aquest.

 

Adscripció a la terra: lligam d’una persona i dels seus descendents amb la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor territorial, amb pèrdua de llibertat (comportava deures i drets, i per alliberar-se calia pagar al senyor territorial; a la Catalunya Vella, al segle 12, aquesta situació estava ben desenvolupada i, al segle 13, s’institucionalitzà jurídicament; l’adscripció a la terra fou abolida en 1486-04-21 mitjançant unes condicions).

 

Advocació: títol afegit al nom de Jesús de Natzaret o a un sant i que posa en relleu alguna prerrogativa seva o alguna circumstància important o indica un lloc geogràfic amb el qual té relació.

 

Afinitat: parentiu entre un cònjuge i una persona que té consanguinitat amb l’altre cònjuge.

 

Agnus: objecte beneït pel papa de Roma, que porta en efígie un anyell com a emblema de Jesús de Natzaret i que consisteix generalment en una medalla de cera.

 

Ajuntament: corporació que regeix els afers públics d’un poble o d’uns pobles veïns.

 

Alba: àlber. Túnica de tela blanca usada pels oficiants en determinades cerimònies litúrgiques cristianes i més llarga que el sobrepellís.

 

Albat: infant mort abans de tenir ús de raó.

 

Àlber: arbre caducifoli i dioic de la família de les salicàcies, espècie Populus Alba, força alt, d’escorça llisa i blanca amb bandes transversals fosques, i de fulles blanques i peludes de sota.

 

Alberga: dret que tenien fins a 1486-04-21 el senyor territorial i el sobirà d’allotjar-se gratuïtament amb els seus acompanyants a casa d’un vassall seu, un monestir, etcètera per un nombre determinat de dies o de cobrar l’import equivalent de les despeses que ocasionaria dit allotjament; dit també “freda”, “mansionaticum” i “parata”.

 

Aligot: gènere Buteo d’ocells de rapinya de la família dels falcònids, de cos robust, de coll curt i de cua ampla, en forma de ventall.

 

Allotjament: especialment als segles 16 i 17, obligació de la població civil i rural (exceptuant la mà major) de donar aposentament a la seva casa als soldats en temps de guerra, amb dret gratuït de sal, vinagre, foc, llit, taula, plats i coberts (el menjar era a càrrec dels soldats) (obligació alleujada al segle 18).

 

Alodial: relatiu o pertanyent a l’alou. Dit de la senyoria directa de l’alou.

 

Aloer: relatiu o pertanyent a l’alou. Senyor de cases, de terres o de masos en alou, lliures de tot domini superior per raó de la propietat.

 

Alou: domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació al sobirà o personal sobre béns immobles (l’alou és l’oposat a l’emfiteusi) (l’alou predominà a la Catalunya Vella al segle 9, però gairebé havia desaparegut per la violència a meitat del segle 11). Immoble tingut amb aquest domini.

 

Aluda: pell de xai o de cabrit adobada amb alum.

 

Amit: tela blanca quadrada que es lliga amb toques pels pits i per la cintura, i cobreix l’esquena del capellà i altres oficiants sota la túnica blanca, per celebrar la missa o altres cerimònies litúrgiques.

 

Amolls: tenalles de cuina.

 

Anyell magenc: veure l’expressió “moltó o anyell magenc”.

 

Àpoca: document en el qual el creditor declara que el deutor ha pagat la quantitat deguda.

 

Aprisió: adquisició del dret de propietat d’una terra per qui l’havia rompuda sent erma i l’havia explotada trenta anys ininterromputs.

 

Arages: fins a 1486-04-21, exacció que el senyor territorial cobrava dels seus pagesos de remença per l’explotació de les terres de conreu.

 

Aranzel: import que pagaven les mercaderies importades i les exportades amb la finalitat de recaptar fons per al fisc (amb la industrialització, es va anar tendint a gravar només les mercaderies importades per protegir de la competència estrangera la producció nacional).

 

Arbre genealògic d’una persona: en aquest llibre, gràfic amb els noms ordenats d’aquesta persona i d’avantpassats seus en línia directa mostrant els vincles conjugals i els vincles paterno-filials (i, en cas de consanguinitat, els vincles fraternals).

 

Arcabús: arma de foc llarga, de menor calibre i pes que el mosquet (que el substituí), amb canó d’ànima llisa muntat sobre una armadura de fusta perllongada per la culata, i en què la pólvora s’inflamava usualment amb l’espurna d’una pedra foguera.

 

Arcabusser: en els segles 15 i 16, soldat amb arcabús.

 

Àrpies: eina en forma d’aixada que en lloc de pala té tres pues.

 

Arquilla: arca de sobretaula amb divisions i calaixos per guardar escriptures i objectes d’estima.

 

Arquimesa: moble format per la combinació d’una arquilla i d’una taula que li serveix de suport.

 

Àrsia: mal ús, fins a 1486-04-21, pel qual el senyor territorial tenia dret a rebre del seu vassall que sofrís un incendi casual de l’emfitèutic un pagament que a la Catalunya Vella equivalia generalment a la tercera part dels béns mobles del vassall.

 

Asil religiós: antigament, dret pel qual un delinqüent o un perseguit era immune, si es refugiava a un recinte religiós.

 

Assaonador: persona que adoba pells o cuirs.

 

Assarjat: dit del teixit que té lligat de sarja o qualsevol dels seus derivats.

 

Astor: ocell de rapinya de la família dels falcònids, espècie Accipiter gentilis, semblant a l’esparver, però més gros, apreciat en falconeria; aligot.

 

Atxa: mena de destral.

 

Atzarena: vestit llarg i rodó que duien antigament les dones.

 

Avantpassat: persona que té descendència.

 

Avaria: despesa.

 

Bacó: porc. Cansalada viada fumada.

 

Baieta: teixit fluix de llana o de llana barrejada amb cotó, amb lligats de plana o de sarja, enfeltrat i cobert de pèl per una cara o per totes dues.

 

Balo: mot que potser significa “valona”.

 

Baluard: pati rectangular, clos de parets, que precedeix l’entrada d’una masia.

 

Bancal: drap o tapís per cobrir un banc, un seient qualsevol, una taula, etcètera.

 

Bandoler: lladre de camins que actuava en grups i que tingué molta importància a Catalunya als segles 16 i 17, amb la màxima virulència des d’aproximadament 1540 a aproximadament 1640.

 

Baronia: des del segle 13, designació genèrica antiga d’un territori no pertanyent al sobirà.

 

Barqueta: setrilleres.

 

Barquilla: castellanisme pel mot “barqueta”.

 

Barral: unitat física antiga catalana de volum per a olis equivalent a 2 barralons, és a dir, a 0,062.25 metres cúbics.

 

Barraló: unitat física antiga catalana de volum per a olis equivalent a 7,5 quartans, és a dir, a 0,031.125 metres cúbics. Unitat física antiga catalana de volum per a vins i licors equivalent a 2 mallals, és a dir, a 0,030.35 metres cúbics.

 

Bàssia: nom de diferents receptacles de fusta o de metall per rentar plats, donar menjar a l’aviram, pastar guix, etcètera.

 

Bast: albarda curta que porten les bèsties de càrrega.

 

Basta: en els teixits, llargària lliure de fil de trama o d’ordit originada per un cert nombre de punts d’encreuament consecutius.

 

Batàvia: teixit de cotó, de llana o de seda amb lligat derivat de la sarja.

 

Batuda: servei gratuït fins 1486-04-21 en prats, sembrats, pastures i vinyes que havia de fer el pagès de remença a les terres explotades pel seu senyor territorial.

 

Beiner: fabricant de beines per a espases i dagues.

 

Blader: relatiu al blat.

 

Blanquer: el qui adoba les pells dels animals (després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana), per obtenir làmines utilitzables per a calçat, vestit, etcètera.

 

Boga: gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les tifàcies, de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, i d’espigues grosses i cilíndriques; aquestes fulles s’usen per fer seients de cadira.

 

Bolla: marca que hom posava en una mercaderia per indicar-ne l’origen o per indicar que havia estat despatxada a la duana pagant l’impost d’exportació o d’importació. Butlla.

 

Borra: conjunt de fibres tèxtils curtes.

 

Borró: pelussa que fa la llana, el cotó, etcètera.

 

Botiga: antigament, local d’una masia on es guardava principalment el gra collit a les terres de la masia. Casa o habitació on s’exerceix un ofici. Magatzem.

 

Bova: boga.

 

Braç: antigament, cadascun dels 3 grups (braç eclesiàstic, braç militar format pels magnats, nobles i cavallers, i braç del sobirà o popular format pels representants de les ciutats i viles de dependència directa del sobirà) que aplegaven els representants dels diferents estaments del país i que, sota la presidència del sobirà, constituïen la cort general de Catalunya (a Aragó eren 4 braços).

 

Bracer: treballador del camp, jornaler.

 

Branca genealògica d’una persona: sèrie d’avantpassats correlatius de dita persona.

 

Brescat: reixat sobre el qual hom trepitja la verema.

 

Bri: teixit antic a la plana, de cànem cru, emprat principalment per fer llençols.

 

Brial: faldilla més curta que les faldilles usuals, sobreposada a la del vestit com a peça de luxe.

 

Brocadell: teixit de cànem i seda, formant una tela d’ornament.

 

Brocadella de cavall: abans de 1486-04-21, pagament dels pagesos de remença al seu senyor territorial, probablement relacionat amb el brocadell per ornar un cavall del senyor territorial.

 

Burat: teixit amb lligat de sarja de tres o batàvia de quatre.

 

Cabiró: biga mitjana o petita, prima, travessera amb les bigues principals.

 

Cadastre: antic impost global i directe establert després del decret espanyol de Nova Planta de 1716 i que equivalia a aproximadament al 10 per cent dels ingressos reals o possibles d’una persona. Llista de les finques d’una zona.

 

Cadira comuna: cadira amb un forat al seient per usar com comuna.

 

Cadira de braços: seient individual amb respatller i barres horitzontals laterals per descansar-hi els braços.

 

Cadira de repòs: cadira de braços.

 

Caixa a tall de cofre: caixa amb la forma de cofre, és a dir, amb tapa en forma d’arc de cilindre, a diferència de la caixa a tall de monja.

 

Caixa a tall de monja: caixa amb la forma emprada per les monges, és a dir, amb tapa plana, a diferència de la caixa a tall de cofre.

 

Caixabanc: banc en què el seient és la tapa d’una caixa destinada a guardar-hi roba o altres objectes.

 

Calces: pantalons.

 

Calceter: persona que fa mitges, que n’adoba o que en ven.

 

Calcilla: mitja sense peu.

 

Camelot: teixit groller de llana mesclada amb pèl de camell o de cabra.

 

Camis: túnica de tela blanca que cobreix el cos del capellà des del coll fins als peus, usada en cerimònies litúrgiques.

 

Campa: dit de la terra destinada al conreu de cereals o de lleguminoses.

 

Cana: unitat física antiga catalana de longitud equivalent a 8 pams, és a dir, a 1,555 metres, per definició moderna.

 

Canellet: bracejat.

 

Canonet: peça tubular que serveix per adornar vestits i treballs de passamaneria.

 

Canterer: terrisser que fa càntirs i altres atuells de terrissa.

 

Capbreu: document que es feia periòdicament per evitar prescripcions i amb el que l’emfiteuta reconeixia el domini directe del senyor territorial sobre l’emfitèutic.

 

Capítol de canonges: corporació de clergues que aconsella un bisbe.

 

Capítols matrimonials: escriptura pública dels pactes econòmics contractats pels nuvis i llurs parents més propers feta generalment just abans del casament; va anar perdent ús des de mitjans del segle 19; generalment es pactava que el pare de la núvia donava un dot que s’havia de tornar si ella moria sense fills carnals en edat de fer testament (mínim de 14 anys per als homes i de 12 anys per a les dones, segons la tercera recopilació de les constitucions de Catalunya de 1704 que contenia ordenadament el dret civil català; va ser modificat a 14 anys per als homes i les dones per la llei de 1960-07-21 de compilació del dret civil especial de Catalunya, la qual llei, al no mencionar dites edats, va remetre la qüestió al codi civil usual de la resta d’Espanya).

 

Capmàs: mas principal entre els diversos masos d’un pagès.

 

Carga: unitat física antiga catalana de massa equivalent a 3 quintars, és a dir, a 124,8 quilograms. Unitat física antiga catalana de volum per a grans equivalent a 30 quartans, és a dir, a 0,173.795 metres cúbics. Unitat física antiga catalana de volum per a vins i licors equivalent a 4 barralons, és a dir, a 0,121.40 metres cúbics, per definició moderna. Unitat física antiga catalana de volum per a olis equivalent a 2 barrals, és a dir, a 0,124.50 metres cúbics, per definició moderna.

 

Carlà: castlà.

 

Carretell: bóta petita de cabuda aproximada d’un barraló, per a vi.

 

Carta municipal de franquesa: document pel qual el sobirà declarava que els immigrants a un municipi determinat eren lliures i que no tenien servitud a cap senyor territorial (document fet amb ànim de poblar territoris conquistats als moros i de disminuir el poder dels senyors territorials).

 

Casaca: peça de vestir exterior amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs.

 

Cassa: vas de metall proveït d’un mànec, que serveix per escudellar (o sigui, per distribuir escudella), treure oli, etcètera, d’una olla, d’una gerra, etcètera.

 

Cassó: recipient petit de metall amb mànec.

 

Castell termenat: antigament, circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció.

 

Castellania: drets annexos al càrrec de castlà sobre els seus pagesos de remença.

 

Castlà: des de l’edat mitjana, el qui tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell (i d’una porció de béns annexos en usdefruit), en nom del seu senyor territorial (en cas de baronies) o en nom del sobirà. Governador de castell feudal.

 

Casulla: vestidura oberta per ambdós costats, caient per davant i darrera des de les espatlles fins a mitja cama, que es posa sobre de tot el capellà per celebrar la missa.

 

Catalunya: al segle 9 era el territori cristià següent: comtats de Conflent (en 2005 a França), de Vallespir (en 2005 a França), de Rosselló (en 2005 a França), de Ribagorça, de Pallars, d’Urgell, de Cerdanya, de Besalú, d’Empúries, d’Osona, de Girona i de Barcelona; aquest territori aproximadament comprèn en 2005, fent frontera a l’oest i al sud: la meitat est de la comarca aragonesa de la Ribagorça, les comarques de la Vall d’Aran, de l’Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà, de l’Alt Urgell, del Solsonès i del Bages, la serra de Montserrat i el baix riu Llobregat; a finals del segle 10 era el territori del segle 9 més, aproximadament, el territori que en 2005 comprèn: una franja de la província d’Osca que inclou Pilzà, la comarca de la Segarra, la meitat nord de la comarca de la Noguera (incloent Camarassa i excloent Balaguer), les comarques de l’Anòia, de l’Alt Penedès, del Baix Penedès, de l’Alt Camp a l’est del riu Gaià i del Tarragonès a l’est del riu Gaià.

 

Catalunya Nova: Catalunya menys la Catalunya Vella.

 

Catalunya Vella: territori que comprenia la Catalunya del segle 9 menys, aproximadament, el territori que en 2005 comprèn: la meitat est de la comarca aragonesa de la Ribagorça i les comarques de la Vall d’Aran, de l’Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà; alguns autors simplifiquen la definició d’aquest territori dient que és el que fa frontera a l’oest amb els rius Llobregat i Cardener.

 

Cavada: servei gratuït, fins a 1486-04-21, que havia de fer el pagès de remença consistent en cavar les terres explotades pel seu senyor territorial.

 

Cavalcada: a l’edat mitjana, expedició armada, de saqueig i de càstig, a la qual havien de concórrer gratuïtament els vassalls masculins menors de 60 anys per manament del seu senyor territorial (no podia passar d’un dia de duració; el senyor territorial tenia obligació de redimir el vassall fet presoner, però no tenia obligació d’indemnitzar pels morts o ferits). Dret, fins a 1486-04-21, del senyor territorial a fer dites cavalcades, redimible per un tribut. Veure el mot “host”.

 

Cavall de rostir: peu de ferro emprat a parella, per sostenir l’ast o les olles a la llar o els tions a l’escalfapanxes.

 

Cavall de tir: cavall dedicat a estirar un vehicle.

 

Cèdula personal: document oficial espanyol d’un any de duració per a identificació d’una persona major de 14 anys, indicant el nom, adreça, etcètera i ensems per donar constància d’haver pagat un impost anual personal sobre la renda i l’inquilinat; creat en 1874 (els seus antecedents foren: passaport, carta de veïnat, cèdula de veïnat des de 1854 i cèdula d’empadronament des de 1870) i substituït pel document nacional d’identitat mitjançant un decret de 1944-04-20.

 

Cens: pagament periòdic fiscal o emfitèutic. Dret de rebre un pagament periòdic emfitèutic. Cens d’una població: llista de les persones d’una població.

 

Censal: préstec per temps indefinit que el prestatari podia retornar quan volgués (retorn anomenat redempció, lluïció o quitació), que es feia sota hipoteca de tots els béns o d’alguna finca en particular, i pel qual el prestatari pagava uns interessos anuals (anomenats pensió i que equivalia a aproximadament el 5 per cent del préstec abans de 1750 i a aproximadament el 3 per cent del préstec després de 1750). Dret de cobrar dits interessos.

 

Cerro: matèria tèxtil condicionada per ser filada a mà.

 

Cinyell: cinturó.

 

Cisa: antigament, fusta de cinc a sis metres de llargària, tallada per fer-ne bigues i altres peces de construcció.

 

Ciutadà honrat: antigament, gran propietari rústic o posseïdor de gran fortuna invertida en vaixells o negocis mercantils.

 

Clavari: antigament, tresorer responsable de les finances d’una institució.

 

Clemàstecs: cadena amb ganxos, penjada de la xemeneia de la llar, que serveix per penjar-hi les olles a escalfar.

 

Colla: lligam de corretja, de corda o de cadena amb què és conduït un animal que hom fa caminar al costat seu.

 

Col·legi: des de 1455, en què aparegué a Barcelona, associació de persones amb la mateixa professió no mecànica (exemples: col·legis d’apotecaris, d’adroguers, de cirurgians, de cerers, en 1455; d’impressors, de pintors, de corredors, d’argenters, més tard).

 

Col·locar: posar algú en una condició determinada de vida, per exemple en condició de casat.

 

Comuna: lloc on es fan les defecacions i les miccions. Casal de la vila; aquesta accepció no és, amb caràcter pejoratiu, metàfora funcional del lloc on es fan les defecacions i les miccions, que indiqués que al casal de la vila s’hi fessin generalment moltes accions brutes, tal com abusos, arbitrarietats i il·legalitats.

 

Confraria: des del segle 12 fins al segle 18, associació de persones amb la mateixa professió mecànica i sota la protecció d’una advocació cristiana. Associació constituïda sota la protecció d’una advocació cristiana per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per incrementar el culte públic del patró protector.

 

Consanguinitat: parentiu entre dues persones que tenen un avantpassat comú.

 

Constitucions de Catalunya: des de final del segle 13 fins a 1716, disposicions legislatives de caràcter general i d’àmbit català proposades pel sobirà i aprovades per la cort general.

 

Consuetud: costum.

 

Contrai: classe de tela que des del segle 15 es fabrica a imitació de la tela feta al municipi de Courtrai (a la regió de Flandes, Bèlgica) i que serveix per fer vestits (entre altres, servia per fer els vestits dels consellers de Barcelona).

 

Contrall: grafia antiga del mot “contrai”.

 

Conxa: cobertor de llit que serveix d’adorn i d’abric.

 

Cordellat: teixit groller de llana en què el fil de trama és molt més gruixut que el d’ordit i forma un teixit de cordonets.

 

Cordonet: cordó petit.

 

Corporals: drap blanc que el capellà estén sobre l’altar per posar-hi damunt el calze i la safata de l’hòstia.

 

Cort general: antigament, assemblea extraordinària convocada pel sobirà amb participació dels diferents braços de la població per prendre acords i legislar (dita també “corts”); veure l’expressió “constitucions de Catalunya”.

 

Corts: Cort general.

 

Cossi: atuell gros, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada.

 

Cossiol: receptacle de forma de tronc de con, més petit que un cossi i a vegades proveït d’un mànec llarg.

 

Cossura: exacció que pagava el pagès de remença al seu senyor territorial pel dret de mesurar quantitats de cereals.

 

Costal: sac gros fet de xarpellera teixida amb cànem o jute.

 

Cotonina: tela de cotó gruixuda que forma llistes, produïdes per les diferents direccions del lligat de sarja a retorn amb què és teixida.

 

Cugucia: als segles 11 i 12, mal ús de dret públic pel qual el senyor territorial tenia dret a confiscar la meitat dels béns d’una vassalla seva adúltera (en cas que el marit d’aquesta no hagués consentit l’adulteri; llavors el marit es quedava l’altra meitat) o tots els béns d’una vassalla seva adúltera (en cas que el marit d’aquesta hagués consentit l’adulteri) (però les adúlteres que ho eren per temor o manament del seu marit no perdien els seus béns i, si volien, eren separades d’aquest i recuperaven el dot i l’escreix); mal ús de dret privat, des del segle 13 a 1486-04-21, derivat de l’anterior mal ús de dret públic, pel qual el senyor territorial es quedava una tercera part dels béns mobles del seu vassall cuguç (i, si aquest no havia consentit en l’adulteri, podia recuperar-se sobre els béns de la seva muller).

 

Cugul: cucut. Nom deshonrós, equivalent a cuguç, que s’usava a l’edat mitjana per insultar. Gemma d’un bulb. Escapus florífer de les plantes bulboses.

 

Cup: recipient on es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi.

 

Dalla: eina de segar més llarga i menys corbada que una falç i fixada en un mànec llarg.

 

Darga: escut de cuir.

 

Davantllit: cobrellit.

 

Debitori: antigament, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de tornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia algun o tots els seus béns. Antigament, document on constava l’existència d’un deute.

 

Delme: exacció d’abans de 1837 consistent en una desena part de fruits, de rendes o de beneficis.

 

Dental: peça de l’arada on encaixa la rella.

 

Desamortització: acció de posar en estat de venda un bé, el domini del qual es perpetua perquè el propietari no el pot vendre.

 

Diner: submúltiple d’unitat monetària, equivalent a la dotzena part d’1 sou. Numerari; contrapartida, generalment acceptada, en la compra-venda de béns i de serveis (la menció més antiga vista d’aquesta accepció és de 1756-12-21).

 

Doblet: antigament, conjunt de dos trossos de vidre transparent entre els quals es posava una peça de color per imitar una pedra preciosa.

 

Document nacional d’identitat: document oficial espanyol obligatori, usualment de 5 anys de duració, per identificar una persona major de 16 anys, amb la seva fotografia, firma i empremta digital, i indicant el nom, adreça, etcètera, creat en 1944 en substitució de la cèdula personal.

 

Doll: gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per guardar oli o olives i, antigament, també vi.

 

Dot: antigament, béns que en capítols matrimonials una dona rebia dels seus pares i donava al seu marit esdevenidor, tot renunciant a la seva part legítima de l’herència d’aquells. Béns que una dona rep dels seus pares en casar-se.

 

Dret de carbassa de vi: dret  pel qual el senyor territorial rebia un tribut d’un pagès de remença seu i relacionat amb la carbassa de vi. Carbassa de vi: carbassa de l’espècie Lagenaria vulgaris, llenyosa i que forma dues panxes unides per un coll estret o bé consta d’una panxa i un coll llarguer; serveix per a dur vi o aigua i també s’empra buida com a flotador per banyar-se les persones que no saben nedar.

 

Dret de cercles de tines: dret relacionat amb els cercles de tines pel qual el senyor territorial rebia un tribut d’un pagès de remença seu.

 

Dret de cèrcols de bóta: dret relacionat amb els cèrcols de bóta pel qual el senyor territorial rebia un tribut d’un pagès de remença seu.

 

Dret de cistella de raïms: dret relacionat amb la cistella de raïms pel qual el senyor territorial rebia un tribut d’un pagès de remença seu.

 

Dret de cuixa: antigament, iniqua consuetud del senyor territorial a passar la nit amb una dona el dia del casament d’aquesta amb un vassall seu, dret que més tard, fins a 1486-04-21, el senyor territorial simbolitzava passant per damunt de dita dona quan era dins el llit de noces.

 

Dret de didatge: iniqua consuetud, fins a 1486-04-21, del senyor territorial d’obligar a una vassalla seva a fer de dida d’un fill d’ell.

 

Dret de feix de palla: dret pel qual el senyor territorial rebia un tribut d’un pagès de remença seu i relacionat amb el feix de palla.

 

Dret de flassada: flassada de cap de casa.

 

Dret de mal conreu: impost que es pagava segons l’extensió de terra que es conreava.

 

Dret de maltractar: del segle 14 fins a 1486-04-21, iniqua consuetud per la qual el senyor territorial tenia el dret de maltractar un pagès de remença seu sense cap motiu ni haver de donar cap explicació.

 

Dret de pa de cans: dret pel qual el senyor territorial rebia un tribut d’un pagès de remença seu i relacionat amb el pa de cans. Veure l’expressió “pa de cans”.

 

Dret de servei domèstic del fill o la filla del pagès: dret, fins a 1486-04-21, del senyor territorial pel qual podia exigir servei domèstic gratuït del fill o de la filla del seu pagès de remença.

 

Dret de sitja: dret, fins a 1486-04-21, del senyor territorial pel qual podia empresonar a un pagès de remença seu a una presó subterrània sense necessitat de cap justificació.

 

Dret de vi d’en Basora: dret pel qual el senyor territorial rebia un tribut d’un pagès de remença seu i relacionat amb el vi.

 

Dret de vi de trascol: dret, fins a 1486-04-21, pel qual el senyor territorial rebia un tribut del seu pagès de remença pel fet que aquest traspassés vi d’un recipient a un altre recipient.

 

Dret del moltó: dret pel qual el senyor territorial rebia periòdicament un moltó dels seus pagesos de remença.

 

Dret del porc o ovella de llet: dret pel qual el senyor territorial rebia periòdicament un porc o una ovella de llet dels seus pagesos de remença.

 

Duranta: durantas.

 

Durantas: teixit de llana prim i estret.

 

Eixanguer: tira de cuir, especialment la que serveix per subjectar el timó de l’arada al jou.

 

Eixorquia: mal ús, fins a 1486-04-21, pel qual el senyor territorial tenia dret a heretar una part dels béns d’un vassall seu mort sense descendència, normalment la tercera part dels seus béns mobles i caps de bestiar (el senyor territorial havia de triar entre eixorquia i intestia quan s’esqueien ambdues possibilitats).

 

Emfiteusi: contracte típicament català pel qual el senyor territorial cedia a perpetuïtat o per llarg temps a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble (generalment un terreny), tot retenint-ne el domini directe i a canvi de rebre de l’emfiteuta un cànon (dit també “cens”) periòdic fix en diner o en espècie durant tot el temps de la cessió; en castellà es diu enfiteusis; l’emfiteusi és l’oposat a l’alou i es va difondre a Catalunya al segle 11; veure el mot “lluïsme”; veure el mot “fadiga”.

 

Emfiteuta: persona que té el domini útil sobre un bé immoble i està obligada al pagament del cànon de l’emfiteusi.

 

Emfitèutic: relatiu o pertanyent a l’emfiteusi. Dit de la cosa cedida a emfiteusi.

 

Enagos: peça de roba interior femenina en forma de faldilla i generalment blanca.

 

Enagües: enagos.

 

Encantat: Trencat.

 

Encantar: Subhastar.

 

Enterca: exacció econòmica, abolida en 1486-04-21, feta violentament pel senyor territorial a un pagès de remença seu.

 

Escó: escon.

 

Escon: banc llarg amb respatller ample.

 

Esconelles: enginy de transport compost de barres corbades (formant ganxos) a cada banda d’un quadrúpede, que s’emprava per traginar garbes o feixos de llenya; en castellà es diu angarillas.

 

Escot: adorn de puntes o d’altra mena en l’escotat d’un vestit o d’una camisa.

 

Escreix: donació de caràcter voluntari que el marit fa a la muller i que compensa en part el dot aportat per ella.

 

Escudella: vas de terrissa o ceràmica amb forma de casquet esfèric, on se serveix la sopa, el brou, etcètera.

 

Escudeller: prestatge per posar-hi les escudelles o plats.

 

Escumilla: roba de seda crespada i molt prima.

 

Espelta: blat d’espigues planes dístiques i laxes, i de gra dur i blanc, espècie Triticum Spelta, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània.

 

Esponsalici: escreix.

 

Esquella: espècie de campana petita que es posa al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.

 

Esquenal d’ovella de llet: dret, fins a 1486-04-21, que tenia el senyor territorial sobre l’espinada d’ovella de llet dels seus pagesos de remença.

 

Esquenal de porc: dret, fins a 1486-04-21, que tenia el senyor territorial sobre l’espinada de porc dels seus pagesos de remença.

 

Estamenya: teixit assarjat de llana o d’estam, generalment negre.

 

Estovalla: estovalles.

 

Estopa: filaments de rebuig de l’operació de pentinar el lli o el cànem, que hom aprofita per fer-ne un fil de baixa qualitat.

 

Esvinçadura: efecte d’esvinçar o esvinçar-se. Punt d’hèrnia.

 

Esvinçar: trencar incompletament, esqueixar, esquerdar.

 

Fàbrega: lloçol.

 

Fadiga: dret de prelació (en les mateixes condicions) que tenia el senyor territorial (que tenia el domini directe) d’adquirir l’emfitèutic quan el senyor útil (emfiteuta) el volia traspassar a un altre per títol onerós.

 

Fadrinatge: solteria.

 

Falconada: escomesa, especialment a fi d’emparar-se d’alguna cosa.

 

Faquí: camàlic.

 

Feinador: obrador (encara que no s’ha trobat en diccionaris).

 

Femada: servei gratuït, fins 1486-04-21, pel qual el pagès de remença havia d’adobar les terres del seu senyor territorial.

 

Fer moles: fins 1486-04-21, exacció a la que estava obligat el pagès de remença per costejar moles pel molí del seu senyor territorial.

 

Ferma: acte de donar vigor legal a un contracte. Confirmació.

 

Ferma d’espoli forçada: mal ús, des del segle 13 fins a 1486-04-21, a la Catalunya Vella pel qual un pagès de remença que volgués hipotecar les seves terres emfitèutiques com a garantia d’escreix, havia de pagar al seu senyor territorial per la seva autorització la quarta part del valor de la garantia (a la Catalunya Nova no era obligatòria la ferma d’espoli forçada).

 

Fes: aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una banda i amb escarpell o tallant per l’altra.

 

Feu: usdefruit hereditari o càrrec hereditari donat per un senyor territorial  a un altre senyor territorial o a un vassall seu (dit feudatari) a canvi de jurament de fidelitat hereditària, d’obligacions hereditàries i de serveis hereditaris.

 

Feudatari: beneficiari d’un feu.

 

Fiduciari: part del valor d’una moneda efectiva corresponent a les despeses d’encunyació i al guany del poder emissor.

 

Flascó: vas petit de coll estret per tenir-hi líquids o pólvores.

 

Flasquillo: flascó petit.

 

Flassada de cap de casa: del segle 13  fins a 1486-04-21, en alguns llocs de la Catalunya Vella, dret pel qual, quan moria un vassall, el seu senyor territorial podia apropiar-se de la millor flassada de la casa del difunt, en algun cas a canvi de l’autorització del seu enterrament; dit també “dret de flassada”.

 

Foc: llar.

 

Fogatge: antigament, llista dels focs d’una població o d’una demarcació superior; del segle 14 al segle 16, impost del sobirà basat en la llista dels focs d’una població o d’una demarcació superior.

 

Foriscapi: lluïsme.

 

Freda: alberga.

 

Fregadora: dispositiu per fregar el terra format per un pal amb una baieta en un extrem i una galleda amb un escorredor en forma d'embut.

 

Galilea: pòrtic que servia antigament de cementiri en les esglésies.

 

Gambeto: capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànigues reals o simulades, que duien antigament els homes a l’hivern els dies de festa.

 

Garbó: feix de sarments i branquillons per fer foc o per alimentar el bestiar.

 

Gavardina: peça de vestir semblant al gipó, però més folgada i que arribava fins als genolls. Abric de sarja, generalment hidròfug.

 

Gavatxo: francès d’Occità (des de finals del segle 15 fins al primer terç del segle 17, una bona part del creixement demogràfic de Catalunya fou degut a la immigració de francesos). Despectivament, francès.

 

Germànic: relatiu als pobles indoeuropeus que habitaven Europa central, a l’est del riu Rin i al nord del riu Danubi, en l’edat antiga; un d’aquests pobles, el visigot, envaí Catalunya i gran part de la península Ibèrica al segle 5.

 

Gipó: peça de vestir que portaven antigament les persones i que cobria el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.

 

Gonella: peça de vestir llarga i lligada per la cintura que duien els homes i les dones, composta de cos i falda.

 

Gorgorà: antigament, teixit de seda de trama molt gruixuda, de manera que semblava fet amb cordill, i sense dibuix.

 

Gorguera: antigament, peça d’indumentària que envoltava el coll; en castellà es diu gorja.

 

Grana: vermell. Tela vermella.

 

Guaites: (mot femení plural) tribut, fins a 1486-04-21, que el senyor territorial rebia dels seus pagesos de remença per sufragar la vigilància contra invasors.

 

Host: del segle 12 a 1486-04-21, dret del senyor territorial pel qual els seus vassalls masculins adults menors de 60 anys (i, a vegades, alguns aloers i senyors de quadra) havien de prendre part gratuïtament en les accions de guerra, incorporant-se, armats, a l’exèrcit que aquell organitzava i amb una durada superior a un dia (el senyor territorial havia d’aportar queviures i tenia obligació de redimir el vassall seu que hagués estat fet presoner en l’acció de guerra, però no tenia obligació d’indemnitzar pels morts o ferits); veure el mot “cavalcada”.

 

Imaginaire: escultor pintor d’imatges en fusta.

 

Indiana: nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un o més colors.

 

Inic: absolutament injust; el femení és el mot “iniqua”.

 

Iniqua: femení del mot “inic”.

 

Iniqua consuetud: costum absolutament injust; fins a 1486-04-21, nom genèric donat al dret de cuixa, al dret de maltractar i al dret de didatge.

 

Inquisició: antigament, organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe catòlica, investigant els errors i castigant-los públicament.

 

Intestia: des del segle 11 fins a 1486-04-21, mal ús a la Catalunya Vella pel qual el senyor territorial tenia dret a heretar generalment la tercera part, la meitat o la totalitat del patrimoni del seu vassall intestat, segons respectivament si aquest deixava consort i fills, si deixava consort o fills, o si no deixava parents propers (el senyor territorial havia de triar entre intestia i eixorquia quan s’esqueien les dues possibilitats).

 

Jornal: unitat física catalana antiga d’àrea per a terrenys, corresponent a l’àrea que es pot llaurar en un dia normal de feina en unes condicions que varien segons les comarques; equivalent a 2 quarteres, és a dir, a 4.896,50 metres cuadrats, per definició moderna.

 

Jou: peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etcètera són ajuntats pel cap o pel coll a l’arada o al carro.

 

Jova: servei gratuït abolit en 1486-04-21 pel qual el pagès de remença que tenia un tir de bous havia de llaurar les terres explotades pel seu senyor territorial.

 

Jupa: antigament, peça de vestir d’home, que cobria el tronc, amb quatre faldons, amb mànigues o sense, usada pels pagesos en algunes contrades.

 

Jurat: antigament, magistrat municipal amb facultats rectores i executives, equivalent a conseller.

 

Justacòs: antigament, peça de vestir interior sense mànigues que cenyia el cos i no baixava de la cintura.

 

Llaurador: al cens de 1787, pagès propietari de terres.

 

Llaüt: Petita embarcació d’arqueig variable aparellada amb vela llatina, per a la pesca i el cabotatge.

 

Lletra de canvi: des del segle 14 a Catalunya, document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de cobrament, pel qual una primera persona (anomenada lliurador de la lletra de canvi) mana pagar a una segona persona (anomenada lliurat de la lletra de canvi) un cert import monetari a l’ordre d’una tercera persona (anomenada tenidor de la lletra de canvi i que pot ser el mateix lliurador de la lletra de canvi) en determinat lloc i en determinat temps.

 

Llévens: conjunt de ferros per penjar-hi una olla, format per dos ganxos verticals units per les seves parts superiors amb un arc ganxut el qual es penja, pel seu centre, dels clemàstecs d’una llar.

 

Lligat: ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.

 

Lligat de plana: el més simple dels lligats, anomenat també tafetà, on la trama passa successivament una vegada per sobre de l’ordit i una vegada per sota de l’ordit, donant teixits d’aspecte llis i sense dret ni revés, en contraposició de la sarja.

 

Llinet: roba de lli cru, lligat a la plana, emprada en la confecció de bruses d’home.

 

Llitotxa: llit rudimentari, fet amb posts o parat damunt un caixabanc.

 

Lliura: unitat física antiga catalana de massa equivalent a 12 unces, és a dir, a 0,400 quilograms, per definició moderna. Unitat monetària antiga catalana de compte (dita també moneda imaginaria ja que no existia físicament en forma de peça).

 

Lliura carnissera: unitat física antiga catalana de massa equivalent a 3 lliures, és a dir, a 1,2 quilograms.

 

Llobí: planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies, espècie Lupinus Albus, de fulles palmatisectes, flors blanques i fruits en llegum. Llavor del llobí (de l’accepció anterior), lenticular, groguenca i comestible, anomenada també tramís.

 

Lloçol: antigament, cànon anual o import ocasional que els pagesos de remença pagaven per reparar eines al monopoli de la farga costejada per llur senyor territorial; dit també “farga de districte”. Abans de 1486-04-21, cànon abusiu que pagaven els pagesos de remença al seu senyor territorial per reparar eines sense que el senyor territorial costegés la farga.

 

Lluïsme: dret del senyor (que té el domini directe) a rebre una part del valor de l’emfitèutic que emfiteuta transmet a una tercera persona, si el senyor no fa ús del dret de fadiga; en general era una desena part si el senyor era laic i una setena part si el senyor era eclesiàstic; en castellà es diu laudemio.

 

Mà major: antigament, conjunt dels ciutadans honrats, clergues i militars.

 

Mà menor: antigament, conjunt dels pagesos i menestrals.

 

Mà mitjana: antigament, conjunt dels lletrats amb estudis superiors, mercaders i artistes.

 

Magenc: relatiu o pertanyent al mes de maig.

 

Magnitud física: propietat física de cossos, l’efecte observable de la qual en un cos pot dir-se que és tantes vegades més gran que un altre efecte observable en un altre cos.

 

Major: sobrenom amb que es distingia, cap el segle 18, a l’home (i a la seva muller) que tenia un fill o un nét amb el mateix nom personal que ell; per exemple: Josep Rossell major i la seva muller Rosa Rossell major i Claramunt; veure el mot “menor”.

 

Major de dies: antigament, major d’edat, major de 25 anys.

 

Mal ús: abús del senyor territorial des del segle 10 i que fou legal a Catalunya des del primer terç del segle 12 fins a 1486-04-21 (els mals usos eren 6: remença, intestia, cugucia, eixorquia, àrsia i ferma d’espoli forçada).

 

Mallal: unitat física antiga catalana de volum per a vins i licors equivalent a 2 quartans, és a dir, a 0,015.175 metres cúbics.

 

Mallol: vinya novella, plantada d’un any ençà.

 

Mans: treball manual invertit en una obra.

 

Mansionaticum: alberga.

 

Marejant: antigament, pescador.

 

Màrfega: sac gros, farcit generalment de palla, que serveix de matalàs.

 

Mariner: antigament, pescador.

 

Marmessor: persona nomenada pel testador per tal que, després de la mort d’aquest, tingui cura de complir la seva darrera voluntat i de repartir els seus béns; el femení és el mot “marmessosa”.

 

Marmessosa: femení del mot “marmessor”.

 

Masover: pagès que explota un mas propietat d’altri i hi acostuma a residir.

 

Menestral: antigament, persona que exercia una art mecànica.

 

Menjar de balles: fins 1486-04-21, exacció que el pagès de remença havia de pagar al seu senyor territorial probablement per tal que aquest mengés junt amb el seu seguici en ocasió d’una festa amb ballada.

 

Menor: sobrenom amb que es distingia, cap el segle 18, a l’home (i a la seva muller) que tenia el pare o l’avi patern amb el mateix nom personal que ell; per exemple: Josep Rossell menor i la seva muller Maria Rossell menor i Morgades; veure el mot “major”.

 

Menor de dies: antigament, menor d’edat, menor de 25 anys.

 

Mestall: mescla de diferents espècies de cereals, sobretot de blat i de sègol o bé de blat i d’ordi.

 

Mesureta: unitat física antiga catalana de volum per a grans equivalent a 0,000.362 metres cúbics.

 

Migjorn: sud.

 

Missa baixa: missa sense cant; dita també “missa resada”.

 

Mill: planta herbàcia gramínia, espècie Panicum Miliaceum, d’arrel fibrosa, fulles allargades i amples, de conreu molt antic.

 

Missa resada: missa baixa.

 

Moltó o anyell magenc: tribut, fins a 1486-04-21, d’un moltó o d’un anyell que rebia el senyor territorial dels seus vassalls cada mes de maig.

 

Mongil: vestit llarg que portaven les monges, dones d’edat, núvies, etcètera.

 

Mosquet: arma de foc molt llarga que es posava damunt d’una forqueta en haver-se de disparar, de major calibre i pes que l’arcabús (al qual substituí), amb canó fos d’ànima llisa, recambra fosa, i en què la pólvora s’inflamava usualment amb l’espurna d’una pedra foguera.

 

Mosqueter: en els segles 16 i 17, soldat amb mosquet.

 

Mossèn: antigament, tractament de respecte que es donava als cavallers, als ciutadans o burgesos honrats i a altres membres de la mà major. Tractament que es dóna als sacerdots catòlics.

 

Mujada: jornal (unitat física d’àrea).

 

Mundina: unitat física antiga catalana d’àrea per a terrenys equivalent a 4 picotins, és a dir, a 306,03 metres quadrats.

 

Municipi: territori regit per un ajuntament i que consta d’un poble o d’uns pobles veïns.

 

Musc: de color fosc, especialment morat fosc com el de certes barretines; en castellà es diu pardo.

 

Mussolina: teixit de seda de fil molt fi i retort, amb lligat de tafetà, fi i transparent (i teixit de cotó imitant el dit teixit de seda) que serveix per a roba interior, mocadors, vels, etcètera.

 

Noble: persona que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social superior a la del ciutadà normal; l’escala jeràrquica dels nobles iniciant pel noble més enlairat és: príncep, duc, marquès, comte, vescomte i baró.

 

Nom: nom complet de persona; a Espanya, en 2005 és format per un o dos noms personals (o un nom personal compost), més el primer cognom, més de vegades la conjunció copulativa d’addició (en català és el mot “i”; en castellà és el mot “y”) i més el segon cognom; en altres països, s’usen altres formes.

 

Nom personal: mot amb què una persona és coneguda o designada, especialment pels seus familiars i amics més propers; prenom. En cas de persona batejada, nom de pila o nom de fonts.

 

Obrador: lloc on es fa la feina, especialment el pa.

 

Obres de castells enderrocats: tribut, fins a 1486-04-21, que el senyor territorial rebia dels seus pagesos de remença per reconstruir castells enderrocats. Abans de 1486-04-21, cànon abusiu que pagaven els pagesos de remença al seu senyor territorial per a reparació de castells enderrocats que no arribaven a reparar-se mai.

 

Òlim: abans.

 

Ostenda: certa classe de tela procedent d’Ostende (municipi de la regió de Flandes, Bèlgica).

 

Ous de cugul: impost, fins a 1486-04-21, que pagava el pagès de remença al seu senyor territorial; veure el mot “cugul”.

 

Pa de cans: pa molt fosc fet de farina no depurada i destinat principalment a aliment dels gossos. Veure l’expressió “dret de pa de cans”.

 

Pagès afranquit: pagès redimit.

 

Pagès de remença: pagès sotmès fins a 1486-04-21 als 6 mals usos, a les 3 iniqües consuetuds i a nombroses prestacions (el nombre de pagesos de remença va anar disminuint al llarg dels segles gràcies al pagament de redempcions; els territoris de la Catalunya Nova, organitzats en èpoques més evolucionades, naixien a la doble comunitat cristiana i catalana amb pocs pagesos de remença gràcies a les cartes municipals de franquesa que feien els sobirans); veure el mot “remença”.

 

Pagès redimit: antigament, ex-pagès de remença; dit també “pagès afranquit”.

 

Pam: unitat física antiga catalana de longitud equivalent a 0,194.375 metres.

 

Pàmula: planta herbàcia anual de la família de les gramínies, tipus d’ordi, espècie Hordeum Distichum, d’arrel fibrosa, tiges robustes, fulles allargades, espigues amb llargues arestes i dos rengles d’espícules fèrtils.

 

Paraire: persona que es dedica a les diverses operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentat, pentinat, cardat, etcètera, fins al perxat (els paraires aparegueren al segle 13, tingueren un màxim als segles 15, 16 i 17, i desaparegueren a final del segle 19).

 

Parata: alberga.

 

Parceria: contracte d’explotació agrícola o agropecuària pel qual el propietari cedeix temporalment l’ús de la terra a un masover mitjançant el lliurament per aquest d’una part dels productes obtinguts.

 

Parent: persona que té consanguinitat o afinitat amb una altra.

 

Partida: porció de terreny d’alguna extensió i designada amb un mateix nom, part del terme d’un municipi.

 

Pau: làmina de metall fi o de fusta folrada de tela fina, que es dóna a besar als fidels mentre se’ls diu “pax tecum” (que en llatí vol dir “la pau sigui amb tu”).

 

Pedrenyal: escopeta curta emprada als segles 16 i 17 i que es disparava amb pedra foguera.

 

Perna: cuixa d’un quadrúpede, especialment la de porc.

 

Perna de carn salada: tribut, fins a 1486-04-21, que el pagès de remença pagava al seu senyor territorial consistent probablement en una perna de carn salada; veure el mot “perna”.

 

Petricó: unitat física antiga catalana de volum per a olis equivalent a 0,000.237 metres cúbics.

 

Picotí: unitat física antiga catalana d’àrea per a terrenys equivalent a 76,51 metres quadrats. Unitat física antiga catalana de volum per a grans equivalent a 4 mesuretes, és a dir, a 0,001.448 metres cúbics.

 

Pisa: ceràmica de pasta porosa recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.

 

Planeta: ribot.

 

Pleta: lloc tancat on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.

 

Poble: territori d’un conjunt de persones veïnes.

 

Podada: servei gratuït, fins a 1486-04-21, pel qual el pagès de remença havia de podar dos dies per any les terres explotades pel seu senyor territorial.

 

Polla d’astor: dret pel qual el senyor territorial rebia un tribut d’un pagès de remença seu i relacionat amb una polla d’astor. Astor: ocell de rapinya de la família dels falcònids, espècie Accipiter gentilis, semblant a l’esparver, però més gros, apreciat en falconeria; aligot. Aligot: gènere d’ocells de rapinya de la família dels falcònids, gènere Butes, de cos robust, de coll curt i de cua ampla, en forma de ventall.

 

Pomp: grafia antiga del mot “pom”.

 

Ponent: oest.

 

Porró: unitat física antiga catalana de volum per a vins i licors equivalent a 4 petricons, és a dir, a 0,000.948 metres cúbics.

 

Portadora: bóta amb dues nanses laterals, per transportar raïm, fruita, vi, aigua, terra, etcètera.

 

Pòrtic: espai cobert i limitat per columnes o arcs a l’entrada d’un temple o d’un edifici sumptuós.

 

Prestació: impost o servei exigible per una autoritat competent.

 

Quadra: antigament, enclavament (generalment alouer) dins del terme d’un castell termenat i amb jurisdicció separada d’aquest; també eren enclavaments amb jurisdicció separada els alous i els béns de l’església; veure l’expressió “castell termenat”. Sala gran d’un hospital, d’una caserna o d’edificis semblants.

 

Quarta: unitat física antiga catalana de volum per a olis equivalent a 0,000.259 metres cúbics.

 

Quartà: unitat física antiga catalana d’àrea per a terrenys equivalent a 4 mundines, és a dir, a 1.224,12 metres quadrats. Unitat física antiga catalana de volum per a grans equivalent a 4 picotins, és a dir, a 0,005.793 metres cúbics. Unitat física antiga catalana de volum per a vins i licors equivalent a 2 quartins, és a dir, a 0,007.587.5 metres cúbics. Unitat física antiga catalana de volum per olis equivalent a 16 quartes, és a dir, a 0,004.15 metres cúbics.

 

Quartera: unitat física antiga catalana d’àrea per a terrenys equivalent a 2 quartans, és a dir, a 2.448,25 metres quadrats. Unitat física antiga catalana de volum per a grans equivalent a 12 quartans, és a dir, a 0,069.518 metres cúbics a Barcelona, per definició moderna (o 0,070.8 metres cúbics a Tarragona, per definició moderna).

 

Quarteró: unitat física antiga catalana de massa equivalent a 6,5 lliures, és a dir, a 2,6 quilograms.

 

Quartí: unitat física antiga catalana de volum per a vins i licors equivalent a 4 porrons, és a dir, a 0,003.794 metres cúbics.

 

Quinta: mètode antic per completar les unitats militars consistent, inicialment, en sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals corresponia d’incorporar-se al servei militar.

 

Quintar: unitat física antiga catalana de massa equivalent a 4 roves, és a dir, a 4,6 quilograms.

 

Quòndam: que fou. Difunt o difunta.

 

Rabassa morta: antigament, contracte d’arrendament d’una peça de terra per conrear-hi vinya; l’arrendatari havia d’artigar la terra, generalment magra i muntanyenca, plantar ceps al seu càrrec i donar generalment una tercera part de la cada collita a l’arrendador; el contracte caducava quan dos terços dels primers ceps plantats ja no produïssin raïm, però com que l’arrendatari podia perpetuar un cep replantant-lo pel mètode de colgats i capficats, hi havia contractes que passaven de pares a fills i a néts de la mateixa família, de manera que aquesta quasi bé es considerava propietària de la peça de terra, fins que en 1756 el jutjat d’audiència de Barcelona va dictaminar que el contracte no podria durar més de 50 anys.

 

Raor: navalla.

 

Rast: enfilall. Entre teixidors, bolic de cabdells de fil replegats a manera de raïm.

 

Rastell: nom de diversos instruments agrícoles emprats per desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla, herba, etcètera.

 

Reialenc: territori de jurisdicció del sobirà, en contraposició al territori de jurisdicció feudal d’un senyor territorial.

 

Reixa: teixit que consta de fils o cordons encreuats i separats per intersticis, com els d’un garbell.

 

Rella: peça de ferro, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l’altre, mitjançant el qual és fixada al dental de l’arada, i que serveix per penetrar dins la terra i obrir-hi els solcs.

 

Remença: antigament, redempció. Des del segle 11 fins a 1486-04-21, mal ús pel qual un pagès, la seva muller i els seus descendents haguts i per haver estaven obligats a conrear al territori del seu senyor territorial i no mudar a un altre territori fins que li paguessin una petita redempció, la qual als segles 14 i 15 era normalment de 5 sous per home (però l’hereu no podia redimir-se), de 2 sous per dona, i de 2 sous i 8 diners per donzella quan es casava (però si era hereva, no podia redimir-se) (si el senyor territorial cedia la terra, el pagès, la seva muller i els seus descendents haguts i per haver eren traspassats juntament amb ella); veure l’expressió “pagès afranquit”. Pagès de remença.

 

Rest: corda gruixuda d’espart.

 

Ris: teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues; s’anomena també amb el mot “rus”.

 

Riscle: tira prima de fusta, corbada en forma de cara lateral de cilindre, que forma el bastiment d’un sedàs.

 

Rodella: escut circular.

 

Romagueró: planta arbustiva perennifòlia de la família de les rosàcies, espècie Rubus Caesius, sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, fulles peloses i tomentoses, flors blanques i grogues i fruits en polidrupa.

 

Rònec: dit d’una casa abandonada, d’un camp erm o d’un indret inhospitalari a causa del seu estat d’abandó o ruïnós (després del descens demogràfic a Catalunya degut a les epidèmies del segle 14, es tornaren a ocupar molts masos rònecs).

 

Ropilla: peça de vestit curta, amb mànegues, que es portava ajustada a mitjan cos sobre el gipó als segles 16 i 17; és un antic castellanisme.

 

Rova: unitat física antiga catalana de massa equivalent a 4 quarterons, és a dir, 10,4 quilograms.

 

Rus: ris.

 

Salma: unitat física antiga catalana de volum per a grans equivalent a 4 quarteress, és a dir, 0,278.072 metres cúbics.

 

Sarja: lligat on la trama passa successivament dues vegades per sobre de l’ordit i dues vegades per sota de l’ordit, i en cada passada ho repeteix amb un desplaçament d’un fil d’ordit cap un mateix costat, donant teixits amb solcs diagonals formats per les bastes de trama en una cara i d’ordit en l’altra cara, a diferència del tafetà.

 

Sartoris: en llatí de l’edat mitjana, sastre.

 

Sedasser: fabricant de sedassos.

 

Segada: fins a 1486-04-21, servei gratuït pel qual el pagès de remença havia de segar les terres del seu senyor territorial.

 

Segonera: recipient per guardar-hi segó.

 

Seller: menestral que fabrica i ven selles.

 

Senalla: cabàs.

 

Senyor territorial: antigament, persona que tenia autoritat sobre un territori.

 

Senyoria: terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (dit “senyor territorial”), sobre un territori o uns residents d’un territori (dits “vassalls”).

 

Servicial: ènema.

 

Setina: setí anglès.

 

Sínia: tros de terra regat artificialment per conrear-hi hortalisses. Màquina d’elevar aigua, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb una roda d’eix vertical que engrana amb una roda d’eix horitzontal que mou una cadena sens fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou.

 

Sisa: grafia antiga del mot “cisa”.

 

Sisó: probablement, diminutiu del mot “sisa”.

 

Sobrepellís: túnica de lli blanc, amb mànigues molt amples, més curta que l’alba, que duen els capellans sobre la sotana en determinades cerimònies litúrgiques.

 

Soleixint: est.

 

Sou: submúltiple d’unitat monetària equivalent a la vintena part d’1 lliura.

 

Spin: Paràmetre que descriu el moment angular de les partícules elementals o dels nuclis atòmics.

 

Sufragani: sotaposat a l’autoritat d’algú; especialment, dit d’una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, sotaposada a una parròquia principal o matriu; el femení és el mot “sufragània”.

 

Sufragània: femení del mot “sufragani”.

 

Tafetà: lligat de plana. Teixit fi de seda, llis i llustrós, amb lligat de plana, caracteritzat pel soroll de paper que fa en remenar-lo; anomenat també “glacé”.

 

Taleton: una classe de teixit (terme no trobat a cap diccionari).

 

Talla: antigament, repartiment d’una contribució proporcionalment als béns, entre els qui l’han de pagar.

 

Taper: persona que fa taps de suro, a mà o a màquina.

 

Tartana: embarcació menor de vela llatina, baixa de popa i de proa, amb un pal perpendicular a la quilla en el seu punt mitjà i que arbora, també, ultra el botaló de floc, un pal petit a popa semblant a una asta de bandera. Cotxe lleuger de cavalls amb dues rodes, vela i seients laterals.

 

Taula genealògica: en aquest llibre, gràfic amb noms de persones d’una família ordenats mostrant els vincles entre parents, però que no és un arbre genealògic d’una persona.

 

Taular: relatiu o pertanyent a la taula.

 

Terça: lliura.

 

Termenar: delimitar.

 

Torcaboques: tovalló.

 

Tragina: fins a 1486-04-21, servei gratuït pel qual el pagès de remença havia de transportar amb un animal pel seu senyor territorial.

 

Tramuntana: nord. Vent del nord.

 

Treballador: treballador del camp.

 

Trentenari: sèrie de 30 misses celebrades en 30 dies seguits, en sufragi de l’ànima d’una persona difunta.

 

Trull: molí d’oli.

 

Unça: unitat física definida al capítol 6 (Unitats físiques).

 

Unitat de mesura d’una magnitud física: quantitat escollida convencionalment d’aquesta magnitud i que serveix per comparar aquella amb una quantitat qualsevol d’aquesta magnitud indicant quantes vegades aquesta quantitat és més grossa o més petita que dita quantitat escollida (és a dir, indicant la mesura de la quantitat qualsevol de la magnitud física amb la unitat escollida); dita, abreujadament, “unitat física”.

 

Unitat física: abreujament de l’expressió “unitat de mesura d’una magnitud física”.

 

Universitat: antigament, comunitat veïnal.

 

Valona: peça de vestit a manera de capa curta, que cobreix les espatlles, l’esquena i el pit, sia per si sola, sia formant part d’una capa més gran.

 

Vànova: cobrellit d’abric i d’ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit amb serrell.

 

Vaqueta: pell de bou o de vaca.

 

Vassall: súbdit. Home de condició noble que, mitjançant jurament de fidelitat envers un altre noble o bé envers el sobirà, contreia amb ells una relació de vassallatge.

 

Vassallatge: relació entre dues persones nobles per la qual una d’elles (el vassall) jurava fidelitat (és a dir, jurava homenatge) a l’altra (el senyor) amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, a canvi de rebre’n una protecció, un sosteniment domèstic o la concessió d’uns béns (com terres, diners, armes) en usdefruit.

 

Veremada: servei gratuït, fins a 1486-04-21, al que estava obligat el pagès de remença consistent en collir els raïms de les terres explotades pel seu senyor territorial.

 

Verra: truja.

 

Violari: contracte peculiar del dret civil català, pel qual hom rep una pensió periòdica vitalícia a canvi d’un lliurament inicial de capital.

 

Xamellot: teixit groller i fort de fil de llana mesclat amb pèl de cabra.

 

Xarpa: banda usualment de cuir per aguantar l’espasa, duta entorn del cos des de l’espatlla dreta al costat esquerra.

 

Xarpellera: teixit groller de cànem o de jute, fet amb lligat de plana, que és emprat per embolicar coses que han de ser transportades.

 

Xupa: peça de vestit d’home que es portava en els segles 18 i 19 i que cobria des del coll fins a la cintura (o una mica més avall, amb quatre faldons) amb mànigues o sense.

 

 

Tornar a l'Índex.