Etimologia d’alguns cognoms
Observacions sobre els noms personals
germànics: quan envaïren Catalunya, els visigots parlaven una llengua germànica
i formaren la classe dirigent; ara bé, el fet de tenir un nom personal germànic
no significa necessàriament que el que el portava fos de descendència
germànica, ja que els iberoromans adoptaven noms d’aquesta mena perquè els hi
agradava com a novetat o per eufònics o per seguir la moda o pel prestigi que
té tota classe dirigent.
Per a major claredat, algun mot català és en cursiva i no s’ha triat la següent forma més acadèmica: el mot “Abras” és un cognom derivat del mot “arbres”. S’ha separat amb un punt les explicacions i les accepcions de cada terme (que precedeix dos punts).
Abras: derivat d’arbres.
Abret: derivat diminutiu d’arbre petit.
Aguiló: àguila petita.
Albet: poble agregat al municipi de Montferrer i Castellbò (comarca de l’Alt Urgell).
Alegret: derivat diminutiu d’alegre.
Andreu: nom personal d’home.
Anguera: coll estret d’una vall fonda o d’un riu que davalla entre dues muntanyes.
Arnauat: derivat del nom personal d’home Arnau.
Artigas: forma antiga del plural d’artiga. Artiga: (nom d’origen pre-romà) tros de terra, anteriorment coberta de bosc, de garriga, etcètera, preparat per al conreu temporal segons un sistema elemental de rompuda.
Audart: derivat del cognom francès Audouart. Audouart: nom personal francès equivalent a Eduard.
Badia: abadia. Abadia: monestir regit per un abat o una abadessa. A certes regions, rectoria.
Bagudà: derivat de Begudà. Veure el cognom Begudà.
Balaguer: lloc plantat d’espart. Municipi de la comarca de la Noguera.
Ballart: derivat del nom personal germànic d’home Balhard, nom de significat obscur.
Ballester: soldat armat amb ballesta. El que tenia per ofici fabricar ballestes o vendre’n.
Barber: antigament, el qui tenia per ofici afaitar i exercia també la cirurgia menor com extreure dents i sagnar.
Bassa: excavació o sot que s’omple d’aigua, especialment el destinat a recollir l’aigua de pluja.
Bassó: bassa petita. Derivat de bessó. Bessó: cadascuna de les dues o més persones nascudes d’un mateix embaràs.
Batlle: antigament, encarregat de l’administració o la representació dels interessos d’una altra persona. Antigament, administrador al servei d’un senyor territorial.
Begudà: poble agregat al municipi de Sant Joan les Fonts, a 5.000 metres al nord-est-est del centre d’Olot i probablement d’origen celta.
Bellveí: poble agregat al municipi de Torrefeta i Florejacs (comarca de la Segarra).
Bellvey: probable grafia antiga de Bellvei. Bellvei: municipi de la comarca del Baix Penedès.
Bernada: nom personal de dona.
Bertran: nom personal d’home derivat del nom personal germànic d’home Bertrand, reducció de berhtraban que vol dir “corb il·lustre”.
Bigó: biga petita.
Blanch: forma antiga de blanc. Blanc: del color de la neu.
Bonsoms: aglutinat de bons i homs. Homs: plural de hom. Hom: antigament, home.
Bordas: forma antiga del plural de borda. Borda: a la regió pirenaica catalana, casa de camp separada de la masia i destinada a guardar-hi eines i a habitar-hi els treballadors d’aquell tros de terra. Mas petit.
Buada: potser derivat del llatí medieval bovata (derivat del llatí bove que vol dir “bou”) i que significaria “servei a prestar llaurant”. Derivat de boada. Boada: cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta.
Budia: derivat de badia.
Busquets: derivat del diminutiu plural de bosc.
Calaf: municipi de la comarca de l’Anoia.
Caló: cala petita. Grafia antiga de calor.
Campamar: poble agregat al municipi de Begues, a 1.000 metres al nord-oest del centre de Begues. Lloc del Rosselló (França). Potser derivat del llatí campus amarus que vol dir “camp estèril”. Potser derivat de campus Andemari que vol dir “camp de propietat d’Andemar”. Andemar: nom personal derivat del nom personal germànic d’home Andomar.
Camps: plural de camp. Camp: extensió de terreny fora poblat destinat al conreu.
Canyellas: grafia antiga de canyelles. Veure el cognom Canyelles.
Canyelles: municipi a mig camí entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú; el castell de Canyelles es troba mencionat per primera vegada en 992. Plural de canyella. Canyella: part anterior de la cama, sobre mateix de l’aresta anterior de la tíbia. Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Capellades: municipi de la comarca de l’Anoia.
Carbonell: poble agregat al municipi de Xàtiva (província de València). Diminutiu de carbó. Carbó: substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, la destil·lació o la combustió parcial de la matèria orgànica i que conté essencialment carboni.
Carol: derivat del pre-romà cariolu. Cariolu: diminutiu de cariu que vol dir “roca”; ha derivat al nom personal llatí d’home Carolus que ha derivat al nom personal català d’home Carles; ha derivat a Querol. Veure el cognom Querol.
Carrera: camí o ruta a fer per anar d’un lloc a un altre.
Carreras: grafia antiga del plural de carrera. Veure el cognom Carrera.
Carsí: posible derivat de cars. Cars: antigament, cas. Cas: esdeveniment, estat o circumstància que s’escau a produir-se entre els diversos que poden produir-se.
Casadellà: aglutinat de casa d’allà.
Casanovas: aglutinat plural de casa nova.
Cassanyes: derivat de cassaneum. Cassaneum: roureda en cèltic llatinitzat, derivat del celta càssanos que vol dir “roure”.
Castany: de color marró com les clofolles de les castanyes.
Castanyer: arbre corpulent de la família de les fagàcies, espècie castanea sativa, de capçada frondosa, de fulles lanceolades fortament dentades i de fruits (les castanyes) reunits en grups màxims de tres.
Castañer: derivat del cognom Castanyer. Veure el cognom Castanyer.
Castellví: nom primitiu del municipi de Castellví de la Marca.
Català: nadiu de Catalunya; la forma occitana és Cathalà. Habitant de Catalunya.
Caüm: hipotèticament, conjunt de caus.
Caumàs: aglutinat de cau i mas.
Cendra: residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.
Claramunt: poble agregat al municipi de Fígols de la Conca, a 10.000 metres a l’est de Tremp, a la província de Lleida. La Torre de Claramunt és un municipi a 6.000 metres al sud-est del centre d’Igualada, prop de la Pobla de Claramunt. La Pobla de Claramunt és un municipi a 6.000 metres al sud-est del centre d’Igualada, prop del municipi de la Torre de Claramunt. Derivat de l’expressió clara muntanya.
Colomer: antigament, persona que criava coloms o que en venia.
Coll: depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, sovint utilitzat per transitar d’un vessant a l’altre (o, més breument, pas entre dues muntanyes).
Colls: plural de coll. Veure el cognom Coll.
Como: poc probable que es refereixi al municipi de Como (regió de Lombardia, Itàlia).
Corominola: coromina petita. Coromina: camp de conreu.
Cors: campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o una autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’execució d’una represàlia.
Cos: poble agregat al municipi de Montagut de Fluvià, a 9.000 metres al nord-est del centre d’Olot. Cors. Derivat de cós. Cós: cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors. Carrer o plaça on hom efectua habitualment corregudes o cóssos. Porció de terreny apte a edificar-hi o ja edificat dins un nucli de població.
Costejà: derivat del nom personal llatí Custidianus, derivat al seu torn del nom personal llatí Custidius.
Dalmau: nom personal d’home.
Davesa: grafia antiga de devesa. Veure el cognom Devesa.
Deuloféu: aglutinat de l’expressió catalana antiga Déu lo féu que vol dir “Déu el va fer”, nom probablement aplicat a infants de pare desconegut.
Devesa: antigament, extensió de terra vedada i generalment closa coberta de vegetació natural i destinada al pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya. Extensió de terra coberta de vegetació natural (inclosos generalment arbres) i destinada al pasturatge i a l’aprofitament de la llenya. La Devesa: parc de la població de Girona. Can Devesa és a 5.000 metres a l’est del centre d’Olot. L’ermita de la Devesa és a 7.500 metres al nord-est-est del centre d’Olot.
Domènech: grafia antiga del nom personal d’home Domènec.
Domingo: derivat del nom personal d’home Domènec.
Duran: varietat de préssec petit. Arbre d’una varietat de préssec petit.
Encenser: braser per cremar encens.
Esbert: derivat del nom propi germanic d’home Agisbert.
Escardó: aglutinat de l’article indefinit antic (i article definit actual balear) es i cardó. Cardó: planta herbàcia biennal de la família de les dipsacàcies, espècie Dipsacus silvestris, de flors de color tirant a lila agrupades en inflorescències ovoides d’eix molt curt i eixamplat amb l’aspecte de pinyes eriçades de pues.
Escofet: potser derivat del nom personal germànic Scafwat, que vol dir “llança”. Aglutinat de l’article definit antic (i article definit actual balear) es i de cofet (segons l’entrada de cofet del “Diccionari popular de la llengua catalana” per Josep Aladern). Cofet: cofa petita. Cofa: cistella d’espart, de palma o d’un material semblant, rodona, de poca alçada i generalment sense nanses.
Esquirol: gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, de cua llarga i peluda i dits forts amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
Fàbregas: grafia antiga de Fàbregues. Sant Joan de Fàbregues: poble agregat al municipi de Rupit i Pruit (comarca de l’Osona).
Fageda: bosc de faigs. La fageda d’en Jordà és a 4.000 metres al sud-est del centre d’Olot i ha esdevingut famosa per la poesia “La fageda d’en Jordà” escrita en 1908 per Joan Maragall i Gorina.
Fagella: del llatí fagella, diminutiu de fagus (que vol dir faig).
Farrer: grafia antiga de ferrer. Veure el cognom Ferrer.
Farreres: grafia antiga de Ferreres. Ferreres: poble agregat al municipi de Flaçà (comarca del Gironès).
Farrerons: grafia antiga de Ferrerons. Ferrerons: poble agregat del municipi de Moià.
Ferret: diminutiu de ferro. Trespeus de terrissa que impedeix el contacte de les peces de terrissa posades al forn.
Ferran: nom personal d’home.
Ferrando: nom personal antic d’home, equivalent a Ferran.
Ferrer: persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro. Ferrador (el qui té per ofici de ferrar cavalls, muls, etcètera). Històricament, encarregat de l’explotació d’una farga baronial o farga de destret. Destret: antigament, districte.
Font: indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.
Fontanilles: municipi a 8.000 metres al nord-est del centre de la Bisbal d’Empordà.
Fortaner: antigament, nom personal d’home. Podria ser derivat de Fortanet, cognom derivat del llatí fontanetum, que vol dir “lloc abundant de fonts”.
Fortuny: nom propi d’home.
Fuster: el qui té per ofici fer objectes de fusta o treballa la fusta.
Gallard: dit d’un home ben plantat. Valent, coratjós.
Garau: grafia antiga de Guerau. Guerau: cognom derivat del nom personal germànic d’home Gairoald.
Garcia: nom personal ibèric pre-romà d’home, del basc gartzia (que vol dir “penyalar alt i escarpat”) o del basc artz o kartz (que vol dir “ós”). Municipi a 14.000 metres a l’oest sud-oest de Falset.
Garí: nom personal antic d’home, derivat del nom personal germànic d’home Warín, que vol dir “protector”.
Garriga: comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals predomina el garric. Garric: arbust perennifoli de la família de les fagàcies, espècie quercus coccifera, de fulles coriàcies, verdes i lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla.
Gassó: derivat del nom personal germànic d’home Wazone o del francès garçon o diminutiu de l’adjectiu antic gas que vol dir “blavós” (que en castellà es diu garzo).
Gendre: marit de la filla respecte als pares d’aquesta.
Germà: persona en relació amb una altra si ambdós tenen el mateix pare i la mateixa mare.
Geronès: derivat de gironès. Gironès: gironí, nadiu de Girona. Habitant de Girona.
Gestí: derivat del cognom francès Gestiu.
Gibert: nom personal d’home.
Gili: nom personal d’home.
Giralt: derivat del nom personal germànic d’home Gairoald, aglutinat de gair que vol dir “llança” i de oald que vol dir “governador”, és a dir, “llança governadora”.
Golart: potser equivalent a golafre. Golafre: que menja molt.
Gomà: grafia antiga de Gomar. Veure el cognom Gomar.
Gomar: derivat del nom personal germànic d’home Godomar, aglutinat de guda que vol dir “déu” i de maru que vol dir “famós”, és a dir, “famós com un déu”.
Gostantí: variant del nom propi d’home Constantí.
Goxens: derivat de Goixens. Goixens: cognom derivat del nom personal germànic d’home Gotasind que vol dir “camí de Déu”, o bé cognom derivat del nom personal germànic d’home Gauzhelm que vol dir “elm de Déu”.
Granell: munt de gra que es forma a l’era després de la batuda.
Gras: voluminós per l’abundància de greix.
Gravolosa: variant de Grevalosa. Grevalosa: poble agregat de Castellfollit del Boix (comarca del Bages). Lloc on abunden els grèvols. Grèvol: arbust de la família de les aquifoliàcies, espècie Ilex aquifolium, perennifoli, dioic, amb fulles alternes, coriàcies, llustroses, de marge ondulat i espinós, i amb fruits drupasis vermells.
Gual: indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons és prou bo perquè hom hi pugui passar caminant. Rebaix fet a la voravia per facilitar que els cotxes puguin entrar a la calçada i sortir-ne. Concavitat al través d’una carretera per conduir l’aigua de pluja d’un cantó a l’altre sense que n’envaeixi gaire tros. Cognom derivat del nom personal germànic d’home Wadald, derivat d’un radical que vol dir “caminar o passar a gual”.
Guardiola: nom de vàries poblacions catalanes. Diminutiu de guàrdia, construcció de defensa o vigilància d’un nucli de poblament (a l’alta edat mitjana), especialment a les zones frontereres.
Güell: en gascó, “font molt abundosa”, “naixement d’un riu”. Poble agregat al municipi d’Aiguaviva de Gironès el qual és a 7.000 metres al sud-oest del centre de Girona.
Güells: plural de güell. Veure el cognom Güell.
Iglésias: cognom ja conegut al segle 15, derivat d’església. L’Església és un veïnat pertanyent a Begudà, poble agregat al municipi de Sant Joan les Fonts, a 5.000 metres al nord-est-est del centre d’Olot.
Ivern: derivat del nom personal germànic d’home Isarn, evolucionat fonèticament per influència analògica d’hivern.
Janer: grafia antiga de Gener. Gener: nom personal d’home.
Jaques: home que duu els vestits massa amples. Nom personal francès, equivalent a Jaume.
Joandó: diminutiu del nom personal d’home Joan.
Joncosa: jonquera (conjunt de joncs). La Juncosa és un veïnat del municipi del Montmell i està a 5.000 metres al nord-oest de la Bisbal del Penedès.
Llagostera: municipi de la comarca del Gironès.
Llahó: grafia antiga de Lleó. Veure el cognom Lleó.
Llanussa: derivat de Lanuza, municipi a 8.000 metres al nord de Jaca (província d’Osca).
Lleó: mamífer carnívor de l’ordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, espècie panthera leo, d’una gran corpulència, pèl de color entre roig i groc, cua acabada en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls, les espatlles i la nuca cobertes en el mascle d’una espessa crinera.
Lleonart: derivat del nom personal d’home Lleonard.
Llovet: diminutiu del nom personal d’home Llop.
Manut: derivat de menut. Menut: noiet.
Manyer: antigament, intel·ligent, astut, que té força manya. Nom personal derivat del nom personal germànic d’home Mainher, variant del nom personal germànic d’home Maganhar (compost de magan que vol dir “poble” o “exèrcit” i de hart que vol dir “fort”; és a dir, “exèrcit fort” o “poble fort”) (segons “Diccionari català-valencià-balear” escrit per Antoni Maria Alcover, i per Francesc (de Borja) Moll i Casasnovas; comparar amb el llibre “Altdeutsches Namenbuch” per Ernst Försteman, tom 1, pàgina 1077, editat a Bonn, Alemanya, en 1900 i que es troba al departament d’alemany de la facultat de filologia de la universitat central de Barcelona). D’aproximadament 1697 a aproximadament 1707, les diferents branques Mayner d’Albinyana passen a escriure’s Manyer (sense canviar la pronunciació palatal que tenia la grafia “yn”).
Mañé: derivat de Manyer. Veure el cognom Manyer.
Marcer: derivat de mercer. Mercer: persona que ven cintes, botons, agulles, fils, etcètera. Botiguer de teixits de seda i teles.
Marís: plural irregular de marí. Marí: persona que té per professió de navegar.
Marquès: títol nobiliari que antigament significava governador d’un territori fronterer o marca.
Marrugat: derivat de mas Rugat. Mas: explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació. Rugat: poble a mig camí entre Albaida i Gandia, a la província de València.
Martí: nom personal d’home.
Martinoy: possible aglutinat de martí i noi.
Martorell: municipi a 23.000 metres al nord-oest del centre del municipi de Barcelona.
Mas: explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
Masberenguer: aglutinat de mas Berenguer. Mas: explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació. Berenguer: derivat del nom personal germànic d’home Beringar (compost de berin que vol dir “ós” i de gar que vol dir “preparat per a la lluita”; és a dir, “ós preparat per a la lluita”).
Masbernat: aglutinat de mas Bernat. Mas: explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació. Bernat: nom personal d’home.
Massalleres: aglutinat de mas Salleres. Mas: explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació. Salleres: cognom derivat del llatí cellera que vol dir “dona que arregla celles”. A la part oest de Sant Pere de Ribes hi ha Can Massalleras.
Mata: arbust de petita alçària, com la farigola o el romaní. Arbust o arbret de la família de les anacardiàcies, espècie Pistacia lentiscus, d’olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes i de fruits drupacis.
Matavesa: possible variant del cognom Matavera. Matavera: aglutinat de mata i vera.
Mayner: grafia antiga de Manyer. Veure el cognom Manyer.
Mercader: antigament, persona que comerciava a l’engròs.
Mercé: derivat de mercer. Mercer: persona que ven cintes, botons, agulles, fils, etcètera. Botiguer de teixits de seda i teles.
Mestre: menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents.
Milà: ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, espècie milvus milvus, de color castany fosc i les parts inferiors vermelloses, cua llarga i forcada i que s’alimenta de carronya, insectes i petits mamífers.
Miquel: nom personal d’home.
Miralles: plural de miralla. Miralla: talaia de guaita.
Miret: diminutiu de Mir. Mir: nom propi d’home.
Miró: nom personal germànic d’home que vol dir “famós”.
Moliner: antigament, menestral que tenia a càrrec seu la molta del blat.
Montaner: derivat del llatí montanarius que vol dir “guardià de muntanyes” o “guardià de garrigues”.
Montserrat: serra al municipi de Monistrol de Montserrat.
Morató: diminutiu de moro.
Morera: arbre caducifoli amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles coneguts com a mores.
Morgades: Can Morgades era un caseriu de Castellví de la Marca en 1983. A Castellví de la Marca hi ha Can Morgades i el tossal de Can Morgades. Derivat de Morgada, cognom derivat probablement del cognom llatí medieval Mauregata.
Mulleras: grafia antiga del plural de mullera. Mullera: aiguamoll, terreny saturat d’aigua.
Nadal: dia de celebració del naixement de Jesús de Natzaret.
Nin: nen.
Olivella: arbust perennifoli de la família de les cneoràcies, espècie Cneorum Tricoccon, de fulles oblongues, flors grogues en petits ramells i fruits drupacis amb tres cocs. Municipi a 10.000 metres a l’est de Vilafranca del Penedès.
Oliver: arbre perennifoli de la família de les oliàcies, espècie olea europaea, de soca i tronc gruixuts, flors blanques petites en ramells i fruits en drupa comestibles, anomenats “olives”.
Oller: persona que fa o ven olles i altres atuells de terrissa.
Ortolà: grafia antiga d’hortolà. Hortolà: conreador d’un hort. Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids, espècie emberiza hortulana, ratllat de bru i negrenc, amb el cap de color verd, la gola groga, el ventre vermellós i el bec i les potes rosats.
Ortoll: grafia antiga d’hortoll. Hortoll: hort petit.
Palau: antigament, cambra gran, habitació o conjunt d’habitacions d’un edifici.
Papiol: el Papiol és un municipi a 3.000 metres al nord-oest de Molins de Rei.
Pardàs: derivat augmentatiu de pardo. Pardo: de color cendrós fosc amb matís vermellós.
Pascual: derivat de Pasqual. Veure el cognom Pasqual.
Pasqual: nom personal d’home. Relatiu o pertanyent a la pasqua.
Pastó: derivat de Pastor. Pastor: persona que mena bestiar a pasturar.
Pastoret: diminutiu de Pastor. Pastor: persona que mena bestiar a pasturar.
Penya: roca grossa.
Plana: terreny planer, extens i de poca altitud sobre el nivell del mar. Eina de ferrer, semblant al martell, per aplanar en calent peces treballades. Pala petita. Ribot.
Poc: antigament, petit. Una petita quantitat.
Pollés: derivat del plural de poller. Poller: brut de polls.
Prats: plural de prat. Prat: terreny amb herba per pasturar bestiar o per a farratge.
Puig: elevació gran del terreny.
Pujol: elevació petita del terreny.
Quadras: antigament, plural de quadra. Quadra: antigament, enclavament dins del terme d’un castell termenat i amb jurisdicció separada d’aquest.
Querol: municipi de la comarca de l’Alt Camp, a 5.000 metres al nord del Pont d’Armentera i a 26.000 metres a l’oest de Vilafranca del Penedès.
Rafecas: derivat de Rafeques. Veure el cognom Rafeques.
Rafeques: derivat del plural de rafega. Rafega: als segles 10 i 11, dret que es pagava pel pas de ramats.
Ràfol: part de la teulada que sobre surt del pla de la façana.
Ràfols: plural de ràfol. Veure el cognom Ràfol.
Raldiris: plural de Raldiri. Raldiri: nom propi d’home derivat del nom propi llatí d’home Randilius.
Ravella: potser derivat de revell. Revell: ullastre bord. Ullastre: arbust de la família de les oleàcies, espècie Olea Europea, varietat Silvestris, de branques espinescents, fulles lanceolades i coriàcies, i fruits en drupa.
Raventós: potser derivat de rabent, potser deformació de revoltós produïda per analogia del cognom Ventós. Rabent: animat d’un moviment molt ràpid.
Recasens: derivat de Requesens. Requesens: cognom derivat del nom personal germànic d’home Ricosind (compost de ric que vol dir “poderós” i sintha que vol dir “camí”; és a dir, “camí poderós”). En 1392, quadra del municipi del Codony la qual en el segle 19 fou agregada a la Pobla de Mafumet. Poble agregat al municipi de la Jonquera.
Riambau: nom personal antic d’home derivat del nom personal germànic d’home Raginbald (que és compost de ragin que vol dir “consell” i de bald que vol dir “audaç”; és a dir “consell audaç”).
Riba: vora de la mar, d’un riu, d’un llac. Marge. Cinglera. Fruit del riber.
Riber: gènere d’arbusts caducifolis de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, flors regulars i fruits en baia, anomenats ribes o groselles.
Ribes: plural de riba. Veure el cognom Riba.
Rius: plural de riu. Riu: corrent natural d’aigua de certa importància.
Roca: massa considerable de pedra. Castell dalt d’una massa considerable de pedra.
Rodona: circumferència.
Roig: vermell tirant a groc. Dit del cabell o del pèl que, a causa d’una pigmentació característica de melanina, és de color roig. Vermell.
Romaguera: derivat de romeguera. Romeguera: esbarzer. Persona que hom troba pel camí i destorba d’arribar d’hora. Romeguera de rostoll: romegueró. Romegueró: planta arbustiva perennifòlia de la família de les rosàcies, espècie Rubus Caesius, sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, fulles peloses i tomentoses, flors blanques i grosses i fruits en polidrupa.
Romeu: nom personal d’home.
Rosell: derivat de Rossell. Veure el cognom Rossell.
Rossell: derivat del nom personal germànic d’home Hrod-sinths (que vol dir “en direcció a la fama”) que derivà a l’edat mitjana al nom personal llatinitzat Rudesindus i després al nom personal català Rosend. Diminutiu de ros. Ros: color entre castany clar i groc d’or.
Rotg: grafia antiga de roig. Roig: vermell tirant a groc. Dit del cabell o del pèl que, a causa d’una pigmentació característica de melanina, és de color roig. Vermell.
Roura: grafia antiga de roure. Roure: arbre caducifoli del gènere quercus, de la família de les fagàcies, amb flors masculines i flors femenines en un mateix individu, flors femenines en grups petits, fulles sinuades i fruits en gla.
Rovira: antigament, roureda. Roureda: bosc de roures.
Sabrià: derivat del nom personal d’home Cebrià.
Sala: antigament, casa d’una sola habitació gran.
Sanabra: derivat de sanabre. Sanabre: gra de la mostassa silvestre.
Sans: derivat de sants. Sants: plural de sant. Sant: home virtuós.
Scajola: derivat d’escaiola. Escaiola: planta herbàcia anual de la família de les gramínies, espècie Phalaris Canariensis, d’arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual és emprada com a menjar per als ocells de gàbia.
Scardó: grafia antiga d’Escardó. Veure el cognom Escardó.
Scuder: grafia antiga d’Escuder. Escuder: a l’edat mitjana, noble jove que feia l’aprenentatge per ser armat cavaller.
Scyrol: grafia antiga d’Esquirol. Veure el cognom Esquirol.
Semada: beneitura. Beneitura: qualitat de beneit.
Serra: alineació muntanyosa menor que una serralada.
Socha: derivat del francès souche que vol dir “soca”. Soca: persona estúpida.
Solà: vessant orientat cap al sud, on toca el Sol.
Soler: el qui fabrica, adoba o ven soles de sabata o d’espardenya. Part baixa d’una casa, derivat del llatí solariúm que és derivat del llatí solum que vol dir “sòl” o “terreny” o “solar”.
Sonet: so fluix o dolç. Composició poètica formada per dos quartets i dos tercets finals.
Subiràs: derivat del plural de sobirà. Sobirà: home que té l’autoritat suprema dins un estat.
Surget: possible diminutiu de surge. Surge: sutge. Sutge: substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. Solatge de l’oli per untar els eixos del carros.
Torrens: forma antiga de Torrents. Veure el cognom Torrents.
Torrents: plural de torrent. Torrent: curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla en funció de precipitacions estacionals o ocasionals.
Torres: plural de torre. Torre: construcció molt més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per protegir una ciutat o un castell, o per vigilar a gran distància.
Torruella: derivat de Torroella. Torroella de Montgrí: municipi de la comarca del Baix Empordà.
Tort: torçut.
Urgellès: nadiu de la comarca catalana de l’Urgell. Nadiu de l’antic comtat català d’Urgell.
Valmanya: derivat de Vallmanya. Vallmanya: poble agregat al municipi de Tordera, a 6.000 metres al sud-oest d’aquest (comarca del Barcelonès). Pobles més petits a altres llocs de Catalunya i França. Nom derivat del llatí valle que vol dir “vall” i de magna que vol dir “gran”, és a dir, “vall gran”.
Vallès: comarca natural formada per la comarca del Vallès Occidental i la comarca del Vallès Oriental.
Vaqués: derivat del plural de vaquer. Vaquer: pastor de vaques.
Verns: plural de vern. Vern: mot d’origen cèltic per denominar l’arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, espècie Alnus Glutinosa, d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades, fruits en núcula i de fusta de les més duradores si se submergeix en aigua.
Vidal: nom personal d’home.
Vilanova: aglutinat de vila nova.
Vilar: del segle 10 al 12, territori annex o pertanyent a una vil·la i que tenia algun hàbitat. Mas important que comprenia diverses edificacions. Llogarret o veïnat. Vil·la: casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí. Hàbitat: localització territorial de població humana.
Vilardell: poble agregat al municipi de Sant Celoni. Antigament, vilar petit.
Vilarnau: llogarret a 1.000 metres al sud-oest de Cerdans, entre Viladrau i Arbúcies.