Del
llatí vulgar al català (l’origen de la nostra llengua)
Apunts
de la conferència del doctor Ventura Sella i Barrachina al Centre Excursionista
de Catalunya en 2003-02-13.
El fet més important va ser quan els catalans varen prendre consciència que la llengua que parlaven no era ja el llatí vulgar.
Primer existí el català parlat; després, el català escrit. No se sap ben bé quan va aparèixer el català parlat; per esbrinar-ho només es pot partir dels documents escrits.
El llatí vulgar era el llatí parlat; hi havia diversos llatins parlats a Europa perquè hi havia els substrats lingüístics anteriors diferents a cada regió d’Europa. La diferència entre el català oriental i el català occidental actuals ja ve del temps dels substrats lingüístics diferents.
En el principi del canvi del llatí vulgar al català, les persones es pensaven que encara parlaven llatí vulgar. S’escrivia en llatí vulgar en el temps en què ja es parlava en català; se sap, perquè en aquest llatí vulgar apareixen paraules en català (probablement perquè l’escrivent no recordava la paraula en llatí vulgar). Al segle 7 es comencen a separar les llengües romàniques; al segle 9 ja estan separades. Hi ha textos en què no es pot determinar si estan escrits en llatí vulgar o en català, ja que ambdues llengües estan molt barrejades. El llatí vulgar no té paraules agudes; el català, sí; això ajuda a veure el canvi.
En 813, en el concili de Tours, a la Gàl·lia, els bisbes acorden que les homilies es facin en el que anomenaren llatí rústec; hi havia doncs consciència que la gent ja no entenia el llatí vulgar. El llatí rústec de la Gàl·lia deuria ser ja el francès antic.
La llengua catalana apareix abans que el nom de Catalunya. Els topònims són els primers noms que apareixen en català als documents; això va ser en 819. De vegades escrivien el topònim amb les primeres lletres en català i les últimes en llatí. Els següents noms que varen aparèixer en català en els documents foren els antropònims. El primer document que se sap que era sencer en català és un còdex perdut de finals del segle 10 o de principis del segle 11. En 1154 s’escriví un document legal en català a Siurana; se suposa que fou així perquè intervingueren alguns alarbs (que no sabien llatí vulgar); no obstant, algun detall de parla posterior que apareix en aquest document fa sospitar que podria ser una traducció posterior d’un document en llatí vulgar.
Als voltants de 1200 es redactà un document en català dirigit a uns capellans.