Principals fets històrics i anecdòtics

Principals fets històrics i anecdòtics

870: Guifré, dit el Pilós, primer comte independent de Barcelona, assumeix la sobirania del comtat d’Urgell i del comtat de Cerdanya, i inicia el repoblament del centre de Catalunya.

900 a 1100: Propensió al dret escrit a Catalunya ja que actualment se’n conserven tants documents com a la resta d’Europa.

970: Borrell, segon d’aquest nom, comte de Barcelona, i Ató, bisbe de Vic, obtenen de Joan tretzè, papa de Roma, la independència de les diòcesis catalanes respecte a l’arxidiòcesi de Narbona.

985-07-06: Barcelona té uns 1.500 habitants i uns 100.000 metres quadrats rodejats de muralles; el sarraí Abu Amir Muhammad Ibn Abi Amir, dit al-Mansur (és a dir, el Victoriós), sabent que el comtat de Barcelona està deslligat del reialme franc, en una falconada saqueja i incendia Barcelona, i pren captius per obtenir rescats, deixant devastat el comtat de Barcelona; Catalunya en surt més cohesionada internament i més independent externament.

998: Borrell, segon d’aquest nom, comte de Barcelona, refusa el jurament de fidelitat a Hug Capet, nou rei dels francs, en veure que aquest li nega protecció. La independència respecte als reis francs queda refermada amb els contactes directes amb prínceps estrangers, cristians i musulmans, i sobretot amb el Papat, iniciats al segle 10.

992: La frontera catalana de la reconquesta no es fixa ja al riu Llobregat sinó que el poble agregat de Montagut i el poble agregat de Valldossera (ambdós del municipi de Querol, comarca de l’Alt Camp) queden dins dels límits cristians.

1000 a 1002: Els sarraïns ataquen fortament les fronteres del Pla de Bages i del Penedès.

1025-06-21: Maier de Canyelles, i el seu germà Boveto de Canyelles consten com uns dels presents en un judici a Masquefa (segons “Cartulario de Sant Cugat del Vallés”, volum 2, pàgina 148, editat per José Rius i Serra) (el nom personal Maier podria ser l’origen del cognom Maier esmentat en 1046-06-17 a pesar de la distància entre Albinyana i Canyelles; per altra banda, Canyelles podria ser un poble a prop de Masquefa; el més probable és que Maier de Canyelles hagi engendrat el llinatge de cognom “de Canyelles” que es constata des del segle 13 a l’actual municipi de Canyelles); aquests noms de persones no són al capítol 21 (Índexs alfabètics de persones).

1046-06-17: Bernarad Maier (també anotat Mager) (sabia firmar) i la seva muller Adalez (probablement pronunciat Adalèdz) (sabia firmar) donen a diverses persones la quadra d’Esquena Rosa de terra cultivada i erma, dita també quadra de Motmirad, situada a Albinyana, llindant a l’est amb el terme municipal de Banyeres del Penedès i amb el terme municipal de Santa Oliva, llindant al sud amb el terme municipal del Vendrell, llindant a l’oest amb el terme municipal de Bonastre, llindant al nord amb el torrent d’en Nicolau, d’uns 10.000.000 de metres quadrats d’àrea, en alou del monestir de Sant Cugat del Vallès (segons “Cartulario de Sant Cugat del Vallés”, volum 2, pàgina 252, editat per José Rius i Serra); aquests noms de persones no són al capítol 21 (Índexs alfabètics de persones).

1064 a 1150: Compilació dels textos jurídics “Usatges” en llatí i aplicables al comtat de Barcelona.

1107 a 1108: Els almoràvits devasten el Penedès.

1176: Primera menció escrita trobada del nom llatí Cathalonia que vol dir “Catalunya”.

1285: Roger de Llúria, almirall sicilià al servei del rei Pere, segon d’aquest nom, dit el Gran de Catalunya, diu al comte de Foix, enviat del rei de França Felip, tercer d’aquest nom, dit l’Ardit: “Ne encara no solament galera ni lleny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d’Aragó en la coa per mostrar guiatge d’aquell senyor rei d’Aragó.” segons el capítol 166 del llibre “Crònica” escrit per Bernat Desclot. Victòria catalana contra l’exèrcit de Felip, tercer d’aquets nom, dit l’Ardit, rei de França, al coll de Panissars, que constitueix el fracàs definitiu de la croada francesa contra Catalunya.

1301 a 1400: Es generalitza l’ús del ganivet de taula.

1347 a 1351: Sensible despoblament a Catalunya per la pesta negra, provocant que els senyors territorials endureixin les condicions dels pagesos de remença (veure 1486-04-21 del present capítol).

1348: Pesta negra a Catalunya.

1358: Hi ha 60 focs a Albinyana; cap dels caps de família es diu Manyer, però hi ha G. Meyner, i Bernat Meyner (segons J. M. Pons i Guri a “Un fogatjament desconegut de l’any 1358” del “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, tom 30, de 1964, pàgines 414, 417 i 418); aquests noms de persones no són al capítol 21 (Índexs alfabètics de persones). Unió de la Geltrú, de Vilanova de Cubelles i de Cubelles, formant el municipi de Cubelles.

1359: El castell de la Granada del Penedès és del bisbe de Barcelona i té 27 focs; el castell d’Albinyana (anotat Dabinyana) és de l’abat de Sant Cugat del Vallès des de 1010 o abans i té 34 focs; el castell de Vespella i el seu terme són de Dalmau de Queralt i tenen 33 focs; el castell de Claramunt és del comte de Cardona i té 53 focs; la quadra de la torre de Clarmunt és de R. de Clarmunt i té 20 focs; el castell de Mediona té, entre altres, 5 focs de Santa Margalida de Clarmunt; a la parròquia de santa Margalida, Jacme Rossell té un foc aloer i franquer; tot això d’aquest any és segons el cens de les pàgines 27 a 37 del tom 12 de “Colección de documentos inéditos del archivo general de la Corona de Aragón” per Próspero de Bofarull y Mascaró, editat en 1856; aquests noms de persones no són al capítol 21 (Índexs alfabètics de persones).

1362 a 1363: Pesta negra a Catalunya.

1371: Pesta negra a Catalunya.

1393: Primer rellotge de torre a Barcelona i a Espanya.

1395: Creació a Barcelona del gremi de calderers, primer gremi europeu.

1401-01-20: Guillem Ramon Colom i Çaplana, i Miquel Roura creen la Taula de Canvi al carrer dels Canvis Vells, 10 (Barcelona), primera banca pública d’Europa.

1412 a 1416: Regnat de Ferran, primer d’aquest nom, d’Antequera, del llinatge de Trastàmara.

1416 a 1458: Regnat d’Alfons d’Antequera, quart d’aquest nom de Catalunya i cinquè d’aquest nom d’Aragó, dit el Magnànim.

1435-11-21: Ordenacions de Barcelona, edicte municipal amb les primeres disposicions del Món sobre assegurança marítima, completades en 1494 amb el “Llibre del consolat del mar”.

1458 a 1479: Regnat de Joan, segon d’aquest nom, d’Antequera, dit Sense Fe.

1462 a 1472: Guerra civil a Catalunya.

1479 a 1504: Regnat de Ferran Trastàmara, segon d’aquest nom de la Confederació Catalana i cinquè d’aquest nom de Castella, comte de Barcelona, dit el d’Antequera (per la celebritat que li va donar la seva conquesta de la plaça malaguenya d’Antequera), dit el Catòlic, i regnat d’Isabel, primera d’aquest nom de Castella, dita la Catòlica, no unificant Espanya ja que a Castella tant regna l’un com l’altre, però a la Confederació Catalana només regna Ferran d’Antequera.

1481: Creació a Espanya del tribunal autònom de la inquisició.

1486-04-21: A la vista del benestar dels pagesos catalans lliures reialencs i dels pagesos catalans lliures aloers, i amb el suport de dites dues classes de pagesos, els pagesos catalans de remença aconsegueixen, després d’un alçament d’armes, que el rei Ferran, segon d’aquest nom, dit el Catòlic, firmi al monestir de santa Maria de Guadalupe (a 90.000 metres a l’est del municipi de Càceres) (però forts indicis indiquen que en realitat és al monestir de Montserrat) la sentència arbitral de concòrdia (coneguda com sentència arbitral de Guadalupe) que allibera els pagesos de remença de Catalunya (aproximadament una tercera part dels pagesos de Catalunya, ja que les dues terceres parts ja havien comprat la seva llibertat durant el segle 15) de l’adscripció a la terra, garanteix llur llibertat personal de canviar de domicili i els permet restar en llurs béns immobles com a emfiteutes, aboleix els 6 mals usos (remença, eixorquia, intestia, àrsia, cugucia i ferma d’espoli forçada), les 3 iniqües consuetuds (dret de cuixa, dret de maltractar i dret de didatge) i nombroses prestacions (algunes només aplicades a determinades localitats i entre les quals hi ha: adobada de resclosa de molí, alberga, allotjament, araga, batuda, castellanies, cavada, cavalcada, cossura, dret de carabassa de vi, dret de cercles de tines, dret de cèrcols de bóta, dret de cistella de raïms, dret de feix de palla, dret de pa de cans, dret de servei domèstic del fill o la filla del pagès, dret de sitja, dret de vi d’en Basora, dret de vi de trascol, dret del moltó, dret del porc o ovella de llet, enterca, escanell de porc, femada, fer moles, flassada de cap de casa, guaites, host, jova, llaurada, lloçol, menjar de balles, obres de castells enderrocats, ous de cogull, perna de carn salada, podada, polla d’astor, segada, tragina, vermada) però pagant cada mas principal d’un pagès de remença 3 sous anuals al seu senyor territorial fins a pagar-li d’un sol cop 60 sous, pagant tots els pagesos en 2 anys una indemnització de 6.000 lliures als propietaris damnificats en l’alçament d’armes i pagant tots els pagesos en 10 anys una multa col·lectiva de 50.000 lliures al rei (encara que condonant aquest uns 60.000 florins, exactament 50.100 lliures, resta dels 100.000 florins que els pagesos de remença s’havien compromès a pagar a Alfons, quart d’aquest nom, dit el Magnànim, per alliberar-se) i 1.800 lliures als funcionaris reials (que també reben 525 lliures dels senyors territorials) per les gestions i despeses fetes; afecta a 8.818 llars, és a dir a unes 50.000 persones de les quals més de la meitat són al bisbat de Girona, dona impuls a l’agricultura catalana ja que el pagès s’esforçarà més per millorar les terres que ja pot considerar com a pròpies i permet que moltes persones passin a dedicar-se a activitats industrials, marítimes i comercials; al no afectar a la resta d’Espanya, aquesta resta arrossega problemes fins el segle 20; dita abolició de drets feudals aconseguits al segle 15 és el fet que ha influït més en la prosperitat posterior de Catalunya en comparació amb les altres regions d’Espanya (a Aragó, l’abolició és de principi del segle 18; a altres regions d’Espanya, amb les lleis de 1811-08-06, 1823-05-03 i 1837-08-26; a França, és al voltant de 1800; a Rússia, és de 1851; a altres països europeus, és a la segona meitat del segle 18 o principi del segle 19); dita sentència és la primera declaració jurídica europea aplicada per a la supressió de la servitud del feudalisme (anteriorment, a l’edat mitjana, el pas d’esclau a pagès de remença ja havia estat una millora ja que llavors el pagès preferia la defensa contra enemics a la llibertat que desconeixia); dita sentència, l’excés de població a França i les guerres de religió a França fan immigrar francesos a Catalunya fins el voltant de 1635; dita sentència va crear colons per a ultramar.

1492: Fi de la reconquesta d’Espanya contra els moros.

1492-03-31: Decret pel qual els jueus tenen 4 mesos per optar entre convertir-se al cristianisme i entre exiliar-se amb llurs béns, produint l’expulsió d’Espanya d’uns 150.000 jueus.

1492-10-12: Cristòfor Colom, dit Xristo-Ferens Colom, nat amb el nom de Joan Colom i Bertran a Catalunya de família noble, sortint en una nau i dues caravelles del port de Pals amb 108 mariners catalans i financiació catalana de 16.000 ducats (moneda llavors inexistent a Castella), descobreix Amèrica als europeus, encara que els viquings ja hi havien fet cases abans.

1494 a 1829: Vigència de la legislació del “Llibre del consolat del mar” sobre assegurança marítima.

1495: Publicació de la primera “Compilació de les constitucions i altres drets de Catalunya” que fixa definitivament el dret general propi de Catalunya i queda traduït del llatí al català.

1496 a 1497: Fogatge a Catalunya.

1500 a 1700: Les confraries comencen a organitzar les assegurances socials dels seus membres.

1504 a 1505: Continuació només a Aragó del regnat de Ferran d’Antequera, segon d’Aragó. Regnat de Felip d’Habsburg, primer de Castella, dit el Bell.

1506 a 1516: Regència a Castella i regnat a Aragó de Ferran d’Antequera, segon d’Aragó.

1515: Catalunya té 314.000 habitants.

1516 a 1556: Regnat de Carles, primer d’aquest nom, d’Habsburg. Increment del bandolerisme i de la pirateria.

1516: Barcelona té 28.750 habitants.

1521: Conquesta de Mèxic.

1529 a 1530: Sequedat que frustra les collites a Catalunya.

1545 a 1563: Concili al municipi de Trento, pertanyent a l’imperi alemany, per definir la religió cristiana catòlica enfront de la religió cristiana protestant; estableix el càrrec de rector de parròquia; la sessió 24 de 1563-11-11 de dit concili mana que les parròquies portin llibres de registre de bateigs, casaments i òbits, i els conservin per sempre més, com a registre dels catòlics (veure 1591 del present capítol).

1547 a 1585: Viu Joan Roget, català que fabrica telescopis abans que Galileo Galilei a principis del segle 17 i abans que en 1608 se sol·licités a Holanda la primera patent de telescopis.

1553: Catalunya té 388.000 habitants. Hi ha 23 focs a Albinyana; els caps de família amb més probabilitat de ser avantpassats són: Matheu Andreu, Antoni Canyelles, Bertomeu Canyelles, Franci Canyelles, Miguel Canyelles, Pere Canyelles, Pere Jener, Bertomeu Mayner, Bertomeu Mayner, Françi Mayner, i Pere Mayner; no hi ha cap cognom Nin. Hi ha 23 focs a la Granada del Penedès; la llista és feta per Jonot Marrugat el qual probablement és un avantpassat; a l’àrea corresponent a Santa Margarida i els Monjos no hi ha ningú de cognom Rossell; aquests noms de persones no són al capítol 21 (Índexs alfabètics de persones).

1556 a 1598: Regnat de Felip, segon d’aquest nom, d’Habsburg.

1570 a 1630: Període aproximat en el qual bona part del creixement demogràfic de Catalunya és degut a la immigració de francesos (veure 1486-04-21 en el present capítol).

1571: Batalla de Lepant en la que la coalició del papa Pius cinquè, del rei d’Espanya Felip segon d’Habsburg i de la República de Venècia venç els turcs.

1581: Unificació d’Espanya i Portugal.

1582: Reforma gregoriana del calendari, passant de 1582-10-04 dijous a 1582-10-15 divendres, saltant-se 10 dies; veure el capítol 7 (Calendaris).

1585: Intent d’unificació de les unitats de mesura de magnituds físiques de Catalunya (veure sub-capítol 6.3). Les Corts de Monsó manen que una persona catalana no pugui deixar en herència més de les tres quartes parts del valor dels seus béns a un sol fill (o a una sola filla) el qual pot triar donar la quarta part restant en béns o en numerari, estimulant així els que no hereten les tres quartes parts a no viure de l’agricultura, a diferència de la resta d’Espanya en la que la divisió continuada d’un patrimoni agrícola provoca minifundis que no poden mantenir una família.

1588: L’Armada Invencible és desfeta camí d’Anglaterra per una tempesta.

1591: A la Geltrú hi ha una mitjana de 32.240 metres quadrats conreats per propietari; veure en 1739. El concili provincial de l’arquebisbat de Tarragona mana a les seves parròquies portar els 5 llibres de registre de bateigs, de casaments, d’òbits, de confirmacions i de compliments pasquals; ja en 1339 el concili de Toledo havia manat que els rectors de les parròquies fessin un cens anual dels feligresos que haguessin arribat a l’ús de la raó; a mitjans del segle 14 començaren a iniciar-se els llibres de registre d’òbits, no com a tals, sinó com a llibres de comptes d’ingressos monetaris per òbits; a mitjans del segle 15 s’iniciaren alguns llibres de registres de compliments pasquals; poc després de 1450 s’iniciaren algunes llistes de batejats; el concili provincial de l’arquebisbat de Tarragona de 1555 manà portar els 2 llibres de registre de bateigs i d’òbits; el concili provincial de l’arquebisbat de Tarragona de 1564 a 1566, celebrat a Barcelona, acceptà el que el concili de Trento havia aprovat al respecte i manà la seva aplicació; les constitucions sinodals de l’arquebisbat de Tarragona de 1581 manaren a les seves parròquies portar els 4 llibres de registre de bateigs, de compliments pasquals, de casaments i d’òbits (veure 1545 a 1563 del present capítol).

1598 a 1621: Regnat de Felip, tercer d’aquest nom, d’Habsburg. Construcció de torres de guaita contra els pirates.

1603: Puja dels articles de primera necessitat.

1609 a 1611: Expulsió de 117.464 moriscs de València entre una població de 450.000 habitants; després, expulsió dels moriscs d’altres regions d’Espanya (3.716 moriscs de Catalunya entre una població de 450.000 habitants; un total de 272.140 moriscs d’Espanya entre una població de 8.485.000 habitants).

1611: Separació dels municipis de Cubelles i de Vilanova de Cubelles (el qual inclou la Geltrú).

1621 a 1665: Regnat de Felip, quart d’aquest nom, d’Habsburg. Desenvolupament d’exèrcits permanents.

1623 a 1972: Ús del regle de càlcul inventat per Onghtred i perfeccionat per Mannheim afegint un cursor mòbil.

1624: Gran fred a Vilafranca del Penedès i els seus voltants.

1628: Collita dolentíssima a Vilafranca del Penedès i els seus voltants degut a la sequedat.

1631: Gran sequedat a Catalunya.

1635 a 1659-11-07: Guerra dita dels Trenta Anys entre Espanya i França.

1637: La Geltrú se separa del municipi de Vilanova de Cubelles i forma un altre municipi.

1640 a 1652: Guerra dels segadors.

1641 a 1643: Lluís, tretzè d’aquets nom de França, comte de Barcelona per a la major part de Catalunya.

1642 a 1727: L’anglès Isaac Newton descobreix la llei física de la gravitació.

1642-03-31: Derrota de l’exèrcit espanyol no català entre la Granada del Penedès i Pacs, per l’exèrcit franco-català (segons “La acción de Francia en Cataluña, 1640-1659” escrit per José Sanabre, pàgina 202).

1643 a 1715: Regnat a França de Lluís, catorzè d’aquest nom, dit el Rei Sol.

1643 a 1652: Lluís, catorzè d’aquest nom de França, dit el Rei Sol, comte de Barcelona per a la major part de Catalunya.

1647-06-04: Reunificació de la Geltrú i de Vilanova de Cubelles formant el municipi de Vilanova de Cubelles.

1650 a 1653: Pesta en què moren al voltant del 20 per cent de la població catalana; no s’inscriuen la gran majoria dels òbits.

1651-05-24: Els jurats de Vilafranca del Penedès sol·liciten als diputats assistència contra els soldats francesos: “Llegó aquí el señor marqués de Marcelin con muchas tropas que alojamos .... Narrar los perjuicios ... sería cosa muy larga; ... a los pueblos vecinos, y particularmente a Pachs, San Cugat, la Granada, Santa Fe, Santa Margarita, Moja y otros, les han hecho un saco cruel, según nos han explicado llorando, pues no les han dejado ni los pendientes en las orejas de las mujeres; ... las tropas tratan a los paisanos en peor forma que si fuesen enemigos.” (segons “La acción de Francia en Cataluña, 1640-1659” escrit per José Sanabre, pàgina 488).

1652: Pesta bubònica a Vilanova de Cubelles.

1659-11-07: Tractat dels Pirineus pel qual Espanya cedeix a França el comtat del Rosselló, el comtat del Conflent, la comarca del Vallespir i part del comtat de la Cerdanya (territori que en 1994 formava el Département des Pyrénées Orientales menys, al seu nord, la comarca de Fenollet, comarca de la Catalunya francesa formada essencialment per la conca del riu Aglí) i pel qual Catalunya queda obligada, encara que només fins a 1683 (en iniciar-se una nova guerra amb França), a tenir llibertat de comerç sense drets de duana d’importació i d’exportació amb França i Anglaterra; aquesta llibertat de comerç estimula als teixidors i metal·lúrgics catalans a defensar-se amb una renovació que és la precursora de l’avantatge d’aquests durant segles respecte als altres espanyols.

1665 a 1675: Regència de Marianna d’Habsburg.

1673 a 1678-09-17: Guerra entre Espanya i França.

1675 a 1700: Regnat de Carles, segon d’aquest nom, d’Habsburg, últim rei de la dinastia d’Habsburg. Decadència d’Espanya a Europa. Increment del bandolerisme.

1680: Primers llumins de fòsfor.

1687: Plaga de llagosta a Catalunya.

1688 a 1697: Guerra entre Espanya i França.

1690: Creació dels mossos d’esquadra per actuar contra els bandolers.

1693: L’exercit professional està format per tots els malfactors; es demana a més a més 1 home de cada 10 i si no hi ha prou voluntaris, se sorteja entre els homes disponibles de 20 a 50 anys.

1697: Organització gremial dels oficis. Ocupació francesa de Barcelona.

1700 a 1746: Regnat de Felip, cinquè d’aquest nom, de Borbón, primer rei de la dinastia de Borbón. Destrucció de molts castells de Catalunya, per ordre reial; entre ells, el de la Granada del Penedès.

1700: Un edicte de Lluís, catorzè d’aquest nom, rei de França, imposa el francès com a única llengua oficial al Rosselló i castiga l’ús del català en actes públics i documents administratius, jurídics i notarials. La majoria de les persones menja amb forquilla, ganivet, cullera, plat i got.

1701 a 1800: Els pagesos catalans amb més terreny tenen uns 250.000 metres quadrats i no tots són conreats. Es generalitza emprar vidres a les finestes de les cases.

1702 a 1714: Guerra de successió.

1709: Abraham Darby descobreix la substitució del carbó de llenya pel carbó de coc. Primer piano primitiu.

1713: Tractat d’Utrecht.

1714: Capitulació de Barcelona; supressió de la diputació, del consell de cent i de les llibertats catalanes. Saqueig de Canyelles a la guerra de successió.

1714-05-25: Saqueig i incendi de Vilanova de Cubelles a la guerra de successió.

1715: Si una dida de l’hospital de la Santa Creu, de Barcelona, està 2 mesos malalta, no cobra el salari d’aquests 2 mesos, però se suposa que és curada i alimentada per l’hospital.

1716: Decrets d’obligació de l’ús de la llengua castellana als tribunals, a les escoles i a les esglésies. Decret de Nova Planta. Inici de la unificació monetària a Espanya.

1717: Albinyana té 1.148.000 metres quadrats de camp de cereals (71,8 per cent del conreu), 237.000 metres quadrats de vinya (15 per cent del conreu), 206.000 metres quadrats d’olivera (12,9 per cent del conreu) i 5.000 metres quadrats de regadiu (0,3 per cent del conreu) que sumen 1.596.000 metres quadrats de conreus (27,7 per cent del total de la terra); té 122.000 metres quadrats de bosc (2,1 per cent del total) i 4.040.000 metres quadrats de muntanya (70,2 per cent del total); té en total 5.758.000 metres quadrats (menys que els 19.460.000 metres quadrats que té el terme municipal en 1989).

1718: Prohibició de tinença d'armes a particulars.

1719: Catalunya té 406.280 habitants. Barcelona té 34.005 habitants. Vilanova de Cubelles té 1.771 habitants.

1722: A Valls, als dies feiners, els infants estan a l’escola de les 8 a les 11 hores; llavors van a missa amb el seu mestre; després de dinar, estan a l’escola de les 14 a les 17 hores, excepte els dissabtes en què el mestre ensenya catecisme públicament, en ple carrer, a tots els infants que volen.

1725: Primers fanals públics a Barcelona: teieres que cremen fusta de pi. Cada llar està obligada a comprar cada any 0,022.5 metres cúbics de sal pagant 0,001.98 sous (probablement bona part per a conservar viandes).

1726: Primeres quintes de soldats a Catalunya.

1736-11-29: Reial decret suprimint en parròquies amb notari la facultat notarial dels rectors, excepte la facultat de donar fe de testaments dels seus feligresos (facultat reafirmada per l’article 102 de la llei de 1960-07-21 de compilació del dret civil especial de Catalunya).

1739: A Vilanova de Cubelles hi ha una mitjana de 43.891 metres quadrats conreats per propietari; veure 1591 del present capítol.

1741: Inici d’un llarg plet dels apotecaris de Barcelona contra un grup de convents, perquè aquests venen medecines d’elaboració pròpia, plet que no es resol.

1746 a 1759: Regnat de Ferran, sisè d’aquest nom, de Borbón.

1752: Primer rellotge mecànic de la torre del campanar de l’església de santa Maria de la Geltrú.

1752-12-24: Primer enllumenament públic d’oli a Barcelona.

1758: Creació de la Junta de Comerç a Barcelona.

1759 a 1788: Regnat de Carles, tercer d’aquets nom, de Borbón.

1760 a 1769: Inici de la revolució industrial a Anglaterra gràcies a la creació dels drets de propietat industrial que premia els inventors.

1760: Invenció de la filadora mecànica.

1761: L’alemany Kasper Faber és el primer en fabricar llapis, inicialment en petites quantitats.

1762: L’anglès John Harrison mostra un rellotge adequat per a la marina. L’anglès John Montagu, quart comte de Sandwich, inventa l’entrepà: una rodanxa de carn entre dues llesques de pa.

1765: Conflictes del camp.

1766 a 1924: De 1766 a 1798, de 1808 a 1823, de 1834 a 1854 i de 1855 a 1924 hi ha procediments de desamortització: la manca de diners de l’estat espanyol i el desig d’aprofitar millor les finques rústiques (terres ermes, prats i vedats de caça) i les finques urbanes, ambdues de propietat monàstica, conventual, parroquial, municipal, comunal d’ús lliure per als habitants d’un municipi, senyorial i estatal equivalents al 25 per cent del territori espanyol no ultramarí decidí al govern a fixar-ne el preu, subhastar-ne moltes i donar una petita part de l’import a l’antic propietari; també decidí al govern a redimir els drets censals i les obres pies establertes com a donació de fidels a l’església per complir disposicions testamentàries de caràcter espiritual; els contraris a la desamortització tendien a recolzar els carlistes.

1768: Vilanova de Cubelles passa a anomenar-se Vilanova i la Geltrú sense canviar de límits.

1769: L’escocès James Watt perfecciona la màquina de vapor. La Junta de Comerç de Barcelona inicia ensenyaments científico-tècnics.

1773: Protesta catalana contra la imposició del sistema de quintes.

1775 a 1781: Guerra d’independència dels 13 Estats Units d’Amèrica.

1778: Concessió a Barcelona i a altres ports catalans de comerciar directament amb Amèrica.

1780 a 1800: Primers telers mecànics a Catalunya.

1780: Primers plomins d’acer per escriure amb tinta. Els boters de Vilanova i la Geltrú fabriquen fins a 100 botes per dia.

1780-08-05: Una violenta pedregada malmet tota la collita de raïm de Vilanova i la Geltrú.

1781: A Olot, als dies feiners, els infants estan a l’escola 2 hores pel matí i 2 hores per la tarda, excepte que als dissabtes per la tarda hi estan 1 hora i reben ensenyament de religió cristiana.

1785 a 1800: A Barcelona apareixen les primeres associacions privades catalanes amb assegurances de malaltia i mort, incloent visites de metge i enterrament.

1787: Inici de la supressió dels cementiris parroquials. Catalunya té 875.400 habitants. Barcelona té 92.385 habitants. Vilanova i la Geltrú té 1.500 cases i 6.161 habitants (dels quals 346 són mariners matriculats). La Granada del Penedès té 392 habitants entre els quals hi ha 30 jornalers, 20 llauradors, 6 artesans, 1 estudiant i 1 capellà. Albinyana té 192 habitants entre els quals hi ha 12 jornalers, 50 llauradors i 1 capellà. Santa Margarida (inclosa la quadra dels Monjos) té 386 habitants entre els quals hi ha 39 jornalers, 32 llauradors, 3 artesans, 2 demandants, 1 dependent, 1 capellà i 1 tinent de capellà. La Torre de Claramunt (parròquia de Pobla de Claramunt) té 315 habitants. La Pobla de Claramunt té 987 habitants. Vallformosa (parròquia de Vallformosa) té 233 habitants. Girona té 8.014 habitants. A Catalunya hi ha 4,2 naixements anuals per 100 habitants.

1788 a 1808: Regnat de Carles, quart d’aquest nom, de Borbón.

1788: A Barcelona, 12 dones són enviades a la nit a la presó per haver-se rentat al mar (probablement nues). A Albinyana hi ha misèria per no haver-se recollit gra ni palla a causa de la sequedat.

1789: Revolució francesa.

1789-02-28: Revolta a Barcelona per l’augment del preu del pa.

1790: L’ajuntament d’Olot arrenda el monopoli de venda de glaç i neu per 4 anys, juntament amb les basses destinades a fabricar glaç i el pou on s’amuntega el glaç entre capes de palla; l’arrendatari ha de tenir provisió de glaç o de neu per vendre a 2 diners per lliura (és a dir, 5 diners per quilogram) del 15 de març al 30 de novembre i buscar glaç o neu a la muntanya si el temps no permet obtenir-ne a Olot.

1792: Aparició de la publicació diària “Diari de Barcelona”.

1793 a 1795: Guerra contra França.

1795: Creació del sistema mètric decimal al Món. Veure el sub-capítol 6.1. Inici d’una influència negativa dels estrangers als costums de Barcelona.

1797: A Espanya hi ha 10.541.221 habitants, d’entre els quals hi ha 1.323 titulars nobiliaris (61 d’ells a Catalunya), 402.059 nobles (914 d’ells a Catalunya), 4.346 metges, 9.272 cirurgians, 3.878 apotecaris, 5.706 veterinaris, 364.514 caps de família pagesos propietaris, 507.423 caps de família pagesos arrendataris, 805.235 caps de família pagesos jornalers i 174.095 criats; tots ells, comptant els dos sexes, però se suposa que hi deuen haver molt poques dones incloses, excepte en criats.

1800: Els portals de les muralles de Barcelona s’obren al matí i es tanquen a les 21 hores; a la nit, només s’obren perquè passin els carros especials que transporten a partir de les 23 hores els residus dels pous morts cap a fora de la població, on són utilitzats pels pagesos com a adob.

1805: Reial cèdula que declara redimibles els cànons (o cens) emfitèutics.

1808 a 1813: Guerra de la independència contra França.

1809: El port de Vilanova i la Geltrú passa a tenir duana de primera entrada, afavorint molt el comerç amb l’estranger. Per no haver de fer el servei militar, cal pagar 500 duros (equivalents a 937 lliures i 10 sous).

1810 a 1824: Independència de les colònies espanyoles a Amèrica continental.

1810: Inauguració de la il·luminació nocturna dels carrers de Vilanova i la Geltrú, on el carrer Major és el més aristocràtic.

1811: Les corts de Cadis suprimeixen les senyories a Espanya. Any de la Fam a Vilanova i la Geltrú.

1813 a 1833: Regnat de Ferràn, setè d’aquest nom, de Borbón.

1818: Primeres diligències a Catalunya, les primeres d’Espanya.

1820 a 1823: Guerra civil a Espanya.

1820: Guillo inicia la fabricació en sèrie dels plomins metàl·lics (ja documentats en 1750) per substituir la ploma d’oca per escriure (ja documentada en 500 abans de la nostra era).

1821: Epidèmies de còlera i de febre groga.

1822: Es recluten com a soldats tots els solters i viudos sense fills de 17 a 40 anys.

1823: Tancament de fàbriques tèxtils catalanes.

1824: Primer piano fabricat en sèrie.

1826: El francès Joseph Nicéphore Niepce inventa la fotografia.

1827: Insurrecció dels Malcontents a Catalunya.

1828: Primer vaixell de vapor que travessa l’oceà Atlàntic. Ressorgiment de l’agricultura i de la indústria tèxtil. Barcelona té 120.032 habitants. Un carruatge tarda 6,5 dies de Barcelona a València. En un any no es treballa en 13 festes de precepte d’oir missa, 19 festes senceres i 52 diumenges. A Espanya hi ha 65.336 soldats i cap guàrdia civil (comparar amb els de 1850).

1829: Sustitució del “Llibre del consolat del mar” de 1494 pel codi de comerç que unifica el dret mercantil a Espanya.

1830: Primers telers Jacquard a Catalunya.

1832: Instal·lació de la primera fàbrica moguda per una màquina de vapor (la de Josep Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia) a Catalunya, amb 800 obrers.

1833 a 1840: Regència de Maria Cristina de Borbón. Primera guerra carlista.

1833-11-30: Divisió d’Espanya en províncies.

1834: Epidèmia de còlera. Llibertat d’indústria que aboleix els oligopolis artesans. Supressió del tribunal autònom de la inquisició.

1835-08-06: Per protestar contra la industrialització, els mariners del gremi de marejants de Vilanova i la Geltrú, dit Reial Gremi de Sant Telm, assalten avui i al dia següent la casa de la confraria i cremen les imatges dels sants patrons, sant Telm i santa Clara, i es reparteixen el contingut de la caixa, tocant 9 duros a cada un dels 156 agremiats.

1836: Desamortització dels béns de les comunitats religioses.

1837-01-29: Abolició dels drets feudals.

1839: Primers sindicats obrers a Catalunya.

1839-11-10: Ramon Alabern fa el primer daguerreotip a Barcelona i a Espanya.

1840 a 1843: Regència de Baldomero Espartero.

1840: Inici d’instal·lacions de telègraf. Invenció del llumí químic. Inici de la desaparició del costum de fer capítols matrimonials a Catalunya (abans, de totes maneres, no tothom en feia).

1842: Insurrecció i bombardeig de Barcelona.

1842-10-01: Primer enllumenat públic de gas a Barcelona i a Espanya.

1843 a 1868: Regnat d’Isabel, segona d’aquest nom, de Borbón.

1844: Fundació de la guàrdia civil. Introducció a Espanya de les selfactines.

1845: Desapareix a Espanya la possibilitat de pagar per no fer el servei militar.

1847 a 1849: Segona guerra carlista.

1847: Inici de l’ús d’anestèsics eficaços en operacions quirúrgiques.

1848-10-28: Primer ferrocarril a Espanya: el de Barcelona a Mataró, sense comptar el ferrocarril de 1837 entre la Habana i Güines, a Cuba llavors espanyola. Primeres fàbriques modernes de teixits a Catalunya. El trajecte de les diligències de Vilanova i la Geltrú a Barcelona dura 7,5 hores (equivalents a 27.000 segons).

1849: Inici de l’adopció a Espanya del sistema mètric decimal. Veure el sub-capítol 6.1. El francès Joseph Monier inventa el formigó armat que patenta en 1867.

1850: Primers segells de correus a Espanya. A Espanya han circulat 20.477.185 cartes. A Espanya hi ha 109.307 soldats i 7.316 guàrdies civils; comparar amb els de 1828. A Espanya s’importen béns per valor de 671.993.640 rals (equivalents a 167.998.410 pessetes o 1.259.998.800 sous) (excepte tabac i no comptant les illes Canàries) i s’exporten béns per valor de 488.690.949 rals (equivalents a 122.172.737 pessetes o 916.295.529 sous) (excepte tabac i no comptant les illes Canàries); comparar amb 1857 del present capítol. A Espanya es juguen en loteria 85.630.089,78 rals (equivalents a 160.556.418 sous). Al voltant d’aquesta dècada, Joan Corominas i Cufí, dit el Sord de l’Arquet, nat al mas la Colomina (Vall del Bac, municipi de la Vall de Bianya) és pioner a Catalunya de la indústria del ciment, abans que en 1890 hi haguessin les primeres fàbriques de ciment a Espanya.

1850-08-01: Primera edició del “Diari de Vilanova”, primer diari comarcal d’Espanya.

1851-08-08: L’estatunidenc americà Isaac Merritt Singer patenta la màquina de cosir que empra dos fils simultàniament.

1851-10: Obertura de l’escola industrial de Barcelona que en 1857 passa a escola d’enginyers industrials.

1853 a aproximadament 1860: Plaga de fil·loxera a les vinyes de la zona del Penedès.

1853: L’estatunidenc americà David. M. Smith patenta la pinça de roba de dues peces de fusta i una molla metàl·lica amb helicoïdal.

1854: Moviment obrer contra les selfactines. Còlera a Vilanova i la Geltrú de 1854-08-08 a 1854-09-27.

1855: Els obrers treballen 12,5 hores per dia, 6 dies per setmana; els infants comencen a treballar a la indústria als 7 o 8 anys. Llei que permet redimir un censal de fins a 12 pessetes pagant de cop 10 censals; y un censal de més de 12 pessetes pagant de cop 12,5 censals o bé pagant 2 censals a cada un de 10 terminis anuals.

1855-01-05: Enllumenat públic de gas a Vilanova i la Geltrú.

1856: A Espanya s’importen 910 cavalls per valor de 3.330.600 rals i se’n paguen 222.332 rals d’impost d’importació (6,68 per cent del valor) (3.904 rals per cavall desprès de passar per la duana equival a 7.320 sous per cavall); s’importen 13.571 mules per valor de 13.914.800 rals i se’n paguen 1.143.250 rals d’impost d’importació (8,22 per cent del valor) (1.110 rals per mula després de passar per la duana equival a 2.081,25 sous per mula); s’importen 67.059,2 quilograms de llibres impresos per valor de 891.839 rals i se’n paguen 191.482 rals d’impost d’importació (21,47 per cent del valor) (suposant una massa mitja de 0,2 quilograms per llibre, massa que correspon a un llibre petit: 3,23 rals per llibre després de passar per la duana equival a 6,06 sous per llibre); s’exporten 12.810 bovins per valor de 7.927.156 rals (618,83 rals per boví equival a 1.160 sous per boví); s’exporten 5.501 porcs per valor de 1.265.978 rals (230,16 rals per porc equival a 431,55 sous per porc); s’exporten 71.479,2 quilograms de llibres impresos per valor de 2.065.100 rals (suposant una massa mitja de 0,2 quilograms per llibre, massa que correspon a un llibre petit: 5,78 rals per llibre equival a 10,84 sous per llibre).

1857: Patent catalana de teler per a velluts de seda. Llei que estableix l’ensenyament obligatori des dels 6 fins als 9 anys d’edat a Espanya. Barcelona té 183.787 habitants, Gràcia (posteriorment agregat a Barcelona) té 17.147 habitants, Sant Andreu del Palomar (posteriorment agregat a Barcelona) té 8.447 habitants, Sant Martí de Provençals (posteriorment agregat a Barcelona) té 7.096 habitants, Sants (posteriorment agregat a Barcelona) té 6.737 habitants, Vilanova i la Geltrú té 11.395 habitants, Vilafranca del Penedès té 6.223 habitants, Girona té 14.615 habitants. A Espanya, per cobrir la necessitat de soldats de l’any, necessitat que és de 46.749 soldats, se sorteja entre 121.740 homes (que en 1857-04-30 tenen 20 anys fets, i no arriben a 21 anys o no han estat sortejats abans) després de declarar exempts 37.899 homes per baixos d’alçada (en aquesta ocasió, es tracta de menors de 1,596 metres) i 14.740 homes per defectes físics; en les quantitats d’homes falten les dades de la província d’Alacant, que no arribaren a temps de l’edició del llibre “Anuario estadístico de España, 1859-1860”. A Espanya s’importen béns per valor de 1.555.375.013 rals (equivalents a 2.916.328.124 sous) i s’exporten béns per valor de 1.168.584.599 rals (equivalents a 2.191.096.123 sous); comparar amb 1850 del present capítol.

1858: A la província de Barcelona hi ha 713.734 habitants; s’ha batejat 19.070 persones nascudes de matrimonis i 962 persones nascudes no de matrimonis; hi ha hagut 2.886 defuncions d’infants menors d’1 any, 4.761 defuncions d’infants d’1 a menys de 5 anys, 2.055 defuncions d’infants de 5 a menys de 10 anys, 622 defuncions de joves de 10 a menys de 15 anys i a partir d’aquesta edat les defuncions s’estabilitzen a números semblants a l’últim. A Espanya, per cobrir la necessitat de soldats de l’any, necessitat que és de 24.159 soldats, se sorteja entre 125.389 homes (que en 1858-04-30 tenen 20 anys fets, i no arriben a 21 anys o no han estat sortejats abans) després de declarar exempts 24.563 homes per baixos d’alçada (en aquesta ocasió es tracta de menors de 1,596 metres) i 9.621 homes per defectes físics (segons el llibre “Anuario estadístico de España, 1859-1860”). A Espanya, fora de les capitals de província s’han consumit per habitant: 7,16 quilograms de carn, 0,005.04 metres cúbics d’oli, 0,034.05 metres cúbics de vi, 0,002.04 metres cúbics d’aiguardent i 0,001.78 metres cúbics de vinagre. A Espanya, pagant 8.000 rals (equivalents a 15.000 sous), es queda exempt de fer el servei militar.

1859 a 1860: L’elecció de diputats a les Corts de Madrid i diputats provincials està reduït als majors contribuents.

1859: Primers òmnibus públics estirats per cavalls a Barcelona.

1860 a 1900: El viatge d’Olot a Girona en diligència dura 7 hores i val 12 rals a “cupé” i 10 rals a “l’interior”. El viatge de Girona a Barcelona en diligència dura 10 hores. A Olot, els artesans fan festa els dilluns (el dilluns s’anomenava “sant dilluns”) i van a fora a berenar.

1860: L’anglès Henry Bessemer patenta el convertidor per produir acer a partir de ferro colat. Inici de la pràctica de la gimnàstica. Segons el llibre “Anuario estadístico de España, 1862-1865”, a Espanya hi ha:

2.354.110 jornalers del camp,

1.466.061 propietaris,

818.393 criats (401.833 homes i 416.560 dones),

665.651 artesans (homes i dones),

510.527 arrendataris,

333.284 industrials (homes i dones),

157.425 soldats de l’exèrcit i la marina,

154.200 jornalers en fàbriques (homes i dones),

71.556 comerciants,

65.897 funcionaris,

39.437 mariners mercants.

Col·locació de la primera pedra del barri de l’Eixample (Barcelona) després de la reial ordre de 1854-08-15 d’autorització d’enderrocament definitiu de les muralles de la part antiga de Barcelona. El francès Ferdinand Carré construeix el primer aparell refrigerador de producció de gel.

1861 a 1971: Tramvies a Barcelona; de 1861 a 1898 hi ha tramvies amb tracció de cavalls i mules; en 1891 comença la tracció elèctrica; després de 1971-03-18 només queda la línia testimonial del tramvia blau de l’avinguda del Tibidabo; en 2004 torna a haver-hi tramvies.

1861: Un 44,6 per cent dels telers a Catalunya són mecànics. P. Michaux inventa el pedal per a la bicicleta, la qual és perfeccionada en 1888. Alçades dels 88.121 homes reclutats per fer de soldat entre els que foren sortejats:

menors de 1,470 metres: 3.126 homes,

de 1,470 a 1,499 metres: 2.379 homes,

de 1,500 a 1,529 metres: 5.307 homes,

de 1,530 a 1,559 metres: 7.421 homes,

de 1,560 a 1,589 metres: 15.468 homes,

de 1,590 a 1,619 metres: 14.153 homes,

de 1,620 a 1,649 metres: 14.073 homes,

de 1,650 a 1,679 metres: 11.632 homes,

de 1,680 a 1,709 metres: 7.666 homes,

de 1,710 a 1,739 metres: 3.666 homes,

de 1,740 a 1,769 metres: 1.821 homes,

de 1,770 a 1,779 metres: 868 homes,

de 1,800 o més metres: 541 homes;

suposant que els menors de 1,470 metres tenen una alçada mitja de 1,440 metres i que els de 1,800 metres o més tenen una alçada mitja de 1,815 metres, l’alçada mitja és de 1,612 metres. Arriba l’aigua corrent a Vilanova i la Geltrú, des de Castellet, per l’aqüeducte Príncep Alfons.

1862: A Catalunya funcionen 290 màquines de vapor en fàbriques on treballen més de 80.000 obrers.

1863: A les capitals de província d’Espanya, 25.733 persones es casen en primeres núpcies; 3.614, en segones núpcies; i 59, en terceres o més núpcies; els homes es tornen a casar més que les dones. A Espanya hi ha 10.536 soldats d’artilleria dels quals els 8 més alts tenen una alçada de 1,827 a 1,840 metres. Gran sequedat a Vilanova i la Geltrú.

1864: Creació de la Creu Roja Internacional.

1867: Inici de l’ús d’antisèptics en operacions quirúrgiques. El francès Joseph Monier patenta el formigó armat amb ferro.

1868: El francès Louis Pasteur patenta el primer procediment per esterilitzar els aliments.

1869: El rus Dmitri Ivanovich Mendeléief descobreix la taula periòdica d’elements químics. El francès Hipollyte Mége-Mouriés inventa la margarina, com a succedani de consum militar de la mantega.

1870 a 1873: Regnat d’Amadeu, primer d’aquest nom, de Savoia, amb inici del Reino de España.

1870: L’alemany Karl von Linde construeix el primer aparell de refrigeració per compressió.

1871-12-28: L’italià Antonio Meucci presenta la patent del telèfon a la oficina de patents dels Estats Unist d’Amèrica; la no renovació dels drets d’aquesta patent permet a l’escocès Alexander Graham Bell patentar el telèfon en 1876.

1872 a 1876: Tercera guerra carlista.

1872: L’estatunidenc americà Thomas Adams inventa el xiclet.

1872-03: Inici de l’enllaç telegràfic de Vilafranca a Vilanova i la Geltrú.

1873 a 1920: Període més modernista en les arts plàstiques.

1873 a 1874: Primera república espanyola.

1873: Primera central elèctrica a Barcelona.

1874 a 1885: Regnat d’Alfons, dotzè d’aquest nom, de Borbón.

1876: Hi ha sis classes de cèdules personals per les que cada persona paga cada any 50, 25, 10, 5, 2 o 0,50 pessetes. L’alemany Nikolaus August Otto inventa el motor endotèrmic de quatre temps funcionant amb gas.

1878: Inici de la fabricació de màquines d’escriure.

1879: L’estatunidenc americà Thomas Alva Edison inventa el fonògraf i la llum elèctrica incandescent. Inauguració de la carretera de Vilanova i la Geltrú a Barcelona per la costa. En una fàbrica important de teixits de Vilanova i la Geltrú es treballa uns 286 dies per any.

1880: Un 40 per cent de la població activa catalana s’ocupa de treballs agrícoles.

1881: Primer enllumenat públic elèctric a Barcelona i a Espanya.

1882: Inici de la construcció (la qual no admet diners públics) del temple de la Sagrada Família a Barcelona.

1884: L’estatunidenc americà Lewis Edson Waterman inicia la fabricació en sèrie de la ploma estilogràfica, ja documentada en 1835.

1885 a 1902: Regència de Maria Cristina d’Habsburg-Lorena.

1885: Epidèmia de còlera.

1886: Primera instal·lació d’electricitat en cases a Londres i al Món. El farmacèutic estatunidenc americà John Pemberton inventa la beguda Coca-Cola.

1888: Un 40 per cent dels infants de 5 a 12 anys assisteixen a l’escola primària. Exposició Universal de Barcelona. L’austrohongarès Nicola Tesla inventa el motor de corrent elèctric altern. L’estat-unidenc americà George Eastman inicia la fabricació en sèrie de màquines de fotografiar portàtils. Ús de la bicicleta amb pneumàtics, cadena i pedals, millorant la bicicleta amb pedals de 1861. Carme Maria Clara Devesa i Iglésias compra la màquina de cosir Singer que és actualment a Ganduxer, 31, segon pis, segona porta (Barcelona), junt amb la seva factura.

1891: Primers tramvies elèctrics a Barcelona.

1893: L’enginyer militar Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya de 1931 a 1933, introdueix el formigó armat a Catalunya abans que sigui conegut a la resta de la península Ibèrica.

1895: L’alemany Wilhelm Conrad Roentgen descobreix els raigs ics.

1897: El català Fructuós Gelabert i Badiella filma la primera pel·lícula comercial a Catalunya.

1898-07-16 La francesa Eugénie Herminie Cadolle (nada Eugénie Herminie Sardon) patenta a França per 15 anys el sostenidor per al pit de les dones (amb el nom “corselet-gorge” que en 1904 apareix al diccionari com “soutien-gorge”), com a millora d’un altre invent seu de 1889 que deslligava la cotilla en el diafragma.

1898: Independència de Cuba, Puerto Rico i Filipines.

1900: S’implanta la jornada legal màxima d’11 hores per a les dones a la indústria a Espanya.

1900-09-17: Reial decret que fa obligatori el permís de conducció d’automòbils a Espanya.

1902 a 1931: Regnat d’Alfons, tretzè d’aquets nom, de Borbón.

1902: S’implanta la jornada legal màxima d’11 hores a Espanya.

1903: Primer vol d’avió amb motor.

1904: Llei del descans dominical a Espanya.

1905 a 1916: L’alemany Albert Einstein (nacionalitzat suís i després nacionalitzat estatunidenc americà) crea la teoria de la relativitat.

1906 a 1956: Protectorat del Marroc per part d’Espanya.

1906: L’escocès James Dewar inventa el termos.

1907: El belga Leo Baekeland crea la Bakelite (dita Bakelita a Catalunya), el primer termo-plàstic.

1908: L’estatunidenc americà Henry Ford inicia la fabricació en sèrie de l’automòbil Ford, model “T”. Creació de l’Institut Nacional de Previsió.

1909: Llei que estableix l’ensenyament obligatori des dels 6 fins als 9 anys a Espanya. Setmana Tràgica, insurrecció de Barcelona contra la mobilització de reservistes per lluitar contra la revolta del Marroc; deriva en crema d’edificis religiosos.

1910: Girona té 17.045 habitants.

1912: Servei militar obligatori per als homes a Espanya i de molt menys temps que els 8 anys que hi havia abans.

1913: L’Institut d’Estudis Catalans publica el llibre “Normes Ortogràfiques”. Primera nevera fabricada en sèrie als Estats Units d’Amèrica.

1914 a 1925: Mancomunitat de Catalunya.

1914 a 1918: Primera guerra mundial.

1914: Totes les poblacions importants de Catalunya tenen una sala d’exhibició de cinema com a mínim.

1917: Pompeu Fabra publica el llibre “Diccionari Ortogràfic”. Primer codi de dret canònic sistematitzant les disposicions que havien regit durant segles i que, entre molts altres temes, indica el mètode germànic (que s’havia emprat durant segles) per computar els graus de consanguinitat (cànon 96: La consanguinitat es compta per línies i per graus. En línia recta, hi ha tants graus com generacions o persones, sense comptar la de l’extrem d’on hom parteix. En línia col·lateral, si les dues branques són iguals, hi ha tants graus com persones hi ha en una de les dues branques; si les dues branques són desiguals, hi ha tants graus com persones hi ha a la branca més llarga.) el qual serà substituït pel mètode romà del codi de dret canònic de 1983 (veure 1983 del present capítol).

1919: Implantació a Espanya de la jornada de treball de 8 hores.

1920: El vehicle més corrent de transport de persones a Barcelona és el cotxe arrossegat per cavall.

1922: Primera línia aèria comercial a Espanya: la de Barcelona a Palma de Mallorca.

1923-09-13 a 1930: Dictadura de Miguel Primo de Rivera, amb el consentiment d’Alfons tretzè de Borbón.

1923: Llei que estableix l’ensenyament obligatori des dels 6 fins als 14 anys d’edat a Espanya.

1924: Primera radioemissora d’Espanya: la de Barcelona. Primer ferrocarril metropolità soterrani a Barcelona.

1926-10-07: Primer dia del llibre a Barcelona que a partir de 1930 passa a celebrar-se en 1930-04-23 i, per iniciativa dels editors catalans, a partir de 1996 la Unesco declara aquest dia de l’any dia mundial del llibre.

1927: Primeres plomes estilogràfiques a Espanya.

1927-04-23: Primera festa anual del llibre a Barcelona.

1929: Exposició internacional de Barcelona. Depressió econòmica als Estats Units d’Amèrica.

1931 a 1939: Segona república espanyola.

1931-10-01: Llei que permet per primera vegada que les dones espanyoles tinguin dret de vot en eleccions legislatives, dret exercit per primera vegada en 1933.

1931: Constitució del partit polític Esquerra Republicana de Catalunya. Reinstauració de la Generalitat de Catalunya.

1935: Primeres cases de Barcelona venudes per pisos.

1936 a 1947-03-05: Restriccions elèctriques continuades a Espanya, però en 1948-01 apareix un anunci de llum de petroli contra restriccions.

1936 a 1939: Guerra civil espanyola.

1938: Els germans hongaresos László József Bíró (a Hungria: Bíró László József), i György Bíró, emigrats a Argentina, inventen el bolígraf, el qual comença a fabricar-se a Espanya en 1943.

1939-05-14 a 1952-03-31: Racionament oficial d’aliments a Espanya mitjançant cartilles de racionament; a Barcelona ja hi ha racionament abans de 1939-05-14 degut a la guerra civil espanyola (de 1936 a 1939) i ja no hi ha racionament de pa (és l’anomenat “pa negre” fet de vegades amb farina de blat i farina d’ordi i d’altres vegades de farina de blat i farina de sègol) en 1952-03-21.

1939 a 1975: Dictadura de Francisco Franco y Bahamonde.

1939 a 1945: Segona guerra mundial.

1939: Supressió dels partits polítics i dels sindicats a Espanya.

1945: Fundació de l’Organització de les Nacions Unides. Invenció de la bomba atòmica.

1948: Invenció del transistor.

1950: Encara hi ha alguns carros arrossegats per cavall a Barcelona.

1950-03-05: Els números de telèfon de Barcelona passen de tenir 5 xifres a tenir 6 xifres.

1951: Fabricació en sèrie de l’Univac, primer ordinador de vàlvules electròniques.

1951-03-01: La vaga dels usuaris de tramvies a Barcelona per la pujada del preu del viatge de 0,50 pessetes a 0,60 pessetes aconsegueix aturar la pujada.

1953: El neozelandès Edmund Hillary, i el nepalès Tensing Norkey aconsegueixen la primera escalada a la muntanya Everest.

1955: L’estatunidenc americà Jonas Edward Salk inventa la vacuna contra la poliomielitis.

1957: Rússia posa en òrbita terrestre el primer satèl·lit artificial.

1957-10-01: La parròquia de sant Bartomeu (Albinyana) passa de l’arquebisbat de Barcelona a l’arquebisbat de Tarragona.

1958: Descobriment del neutrí. Inici de la Comunitat Europea. Primera emissió de televisió a Espanya.

1958-12-23: L'espanyol Emilio Bellvis y Montesano presenta al registre de la propietat industrial la fregadora i li és aprovat en 1960-01-12 amb el model d'utilitat número 74.587; el seu soci espanyol Manuel Jalón y Corominas inicia la seva fabricació en sèrie en 1958.

1959: Als Estats Units d’Amèrica, primera fotocopiadora automàtica en sec sobre paper normal, després de moltes recerques de moltes persones, a partir de la patent d’una fotocopiadora primitiva en sec sobre paper normal de l’estatunidenc americà Chester F. Carlson en 1937; elimina progressivament les còpies heliogràfiques de color sèpia, en humit sobre paper especial i a través de negatiu que s’ha anat fent servir sobretot per copiar plànols de paper vegetal de grandària superior a 297 per 420 mil·límetres.

1960: L’estatunidenc americà Theodore Harold Maiman inventa el làser. Modificació del dret civil català (el dret relatiu a l’organització familiar i social de les persones) de 1495.

1961: Primer holograma. Els números de telèfon de Barcelona passen de tenir 6 xifres a tenir 7 xifres.

1962 a 1965: Concili Vaticà segon.

1965: A Catalunya la litúrgia catòlica passa del llatí al català.

1968 a 1975: Primeres targetes bancàries de crèdit a Espanya.

1968: Guinea s’independitza d’Espanya.

1969: Primera expedició a la Lluna.

1970: Primeres màquines calculadores de butxaca.

1971: Invenció del microprocessador.

1975 a 2014: Regnat de Juan Carlos, primer d’aquest nom (oficialment nomenat Juan Carlos de Borbón y de Borbón), amb monarquia parlamentària i democràcia.

1977: Reinstauració de la Generalitat de Catalunya.

1979: Promulgació d’un estatut d’autonomia a Catalunya.

1980: Marcel Mañé i Pascual compra el seu primer ordinador personal, un dels primers disponibles a Espanya.

1983: Nou codi de dret canònic en el qual, entre molts altres temes, s’adopta el mètode romà per computar els graus de consanguinitat (cànon 108: La consanguinitat es compta per línies i per graus. En línia recta, hi ha tants graus com generacions o persones, sense comptar la de l’extrem d’on es parteix. En línia col·lateral, hi ha tants graus com persones hi ha entre ambdues línies, sense comptar les de l’extrem del qual hom parteix.) el qual substitueix el mètode germànic del codi de dret canònic de 1917 que s’havia emprat durant segles (veure 1917 del present capítol); l’extrem d’on hom parteix és la persona o persones de les quals procedeixen els consanguinis; amb el mètode romà, entre l’oncle i el nebot hi ha una consanguinitat de tercer grau mentre que amb el mètode germànic hi ha una consanguinitat de segon grau i una consanguinitat de primer grau.

1984-11-20: Tanca l’última vaqueria amb vaques de Barcelona complint tardanament un decret de 1961 que donava un termini de 10 anys per tancar les vaqueries en els municipis de més de 10.000 habitants.

1986: Entrada d’Espanya a la Comunitat Europea (dita després Unió Europea).

1986-03-31: El barri de Cal Morgades (Castellví de la Marca) té 11 habitants.

1989: Només s’accepten reclutes de 1,55 metres a 2,00 metres d’alçada; el 0,1 per cent dels reclutes (els quals tenen 18 anys com a mínim) tenen menys de 1,50 metres d’alçada; el 0,3 per cent, d’1,50 a 1,54; l’1,3 per cent, d’1,55 a 1,59; el 6,4 per cent, d’1,60 a 1,64; el 17,0 per cent, d’1,65 a 1,69; el 31,1 per cent, d’1,70 a 1,74; el 24,2 per cent, d’1,75 a 1,79; el 14,1 per cent, d’1,80 a 1,84; el 4,3 per cent, d’1,85 a 1,89; l’1,2 per cent, d’1,90 o més; la mitjana és de 1,735 metres.

1990: Inici a Espanya de la difusió del telèfon mòbil.

1992: Jocs olímpics a Barcelona.

1994: Inici a Espanya de la difusió d’Internet (sistema mundial públic d’informació amb ordinadors interconectats).

1997: Marcel Mañé i Pascual es compromet a intercedir davant de Déu en favor dels seus descendents, especialment si aquests li ho demanen.

1999: Els números de telèfon d’Espanya passen de tenir 7 xifres a tenir 9 xifres per a trucades locals.

2000: A Espanya hi ha més telèfons mòbils que telèfons fixes.

2001-12-31: Fi del reclutament forçós de soldats a Espanya.

2002-01-01: Espanya, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg i Portugal canvien les seves unitats monetàries per l’euro (amb un període transitori de circulació de la pesseta a Espanya fins a 2002-02-28); a Espanya, la circulació monetària de 1.780.000.000 bitllets en pessetes i 6.528.000.000 monedes en pessetes (per valor de 10.100.000.000.000 pessetes) passa a la circulació monetària de 1.924.000.000 bitllets en euros (de 0,09 euros de cost mig en lloc de 0,06 euros de cost mig dels bitllets anteriors en pessetes)i 7.085.000.000 monedes en euros (per valor de 48.891.000.000 euros); 1 euro val 166,386 pessetes.

2005-09-30: El Parlament de Catalunya aprova la Proposta de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Després se’n fa un referèndum.

2009-09-13: Consulta popular a Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya.

2010-06-28: El Tribunal Constitucional espanyol modifica l’Estatut d’Autonomia que Catalunya havia aprovat en referèndum.

2012-03-10: Assemblea constituent de l’associació Assemblea Nacional Catalana.

2012-09-11: Manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Omnium Cultura demanant la independència de Catalunya.

2013-09-11: Manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Omnium Cultural demanant la independència de Catalunya.

2014-06-19: Inici del regnat de Felipe, sisè d’aquest nom.

2014-09-11: Manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Omnium Cultural demanant la independència de Catalunya.

2014-11-09: Els majors de 16 anys i els estrangers empadronats voten la doble pregunta: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?” i si és que sí. “Vol que sigui un Estat independent?”. El dia següent, el resultat és 80,76 % per sí i sí.

2015-09-11: Manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Omnium Cultural demanant la independència de Catalunya.

Torna d l’Índex.