Els remences
En 1486-04-21, a
la vista del benestar dels pagesos catalans lliures reialencs i dels pagesos
catalans lliures aloers, i amb el suport de dites dues classes de pagesos, els
pagesos catalans de remença aconsegueixen, després d’un alçament d’armes, que
el rei Ferran, dit el Catòlic, firmi al monestir de santa Maria de Guadalupe (a
90.000 metres a l’est del municipi de Càceres) la sentència arbitral de
concòrdia (coneguda com sentència arbitral de Guadalupe) que allibera els
pagesos de remença de Catalunya (aproximadament una tercera part dels pagesos
de Catalunya, ja que les dues terceres parts ja havien comprat la seva
llibertat durant el segle 15) de l’adscripció a la terra, garanteix llur
llibertat personal de canviar de domicili i els permet restar en llurs béns
immobles com a emfiteutes, aboleix els 6 mals usos (remença, eixorquia,
intestia, àrsia, cugucia i ferma d’espoli forçada), les 3 iniqües consuetuds
(dret de cuixa, dret de maltractar i dret de didatge) i nombroses prestacions
(algunes només aplicades a determinades localitats i entre les quals hi ha:
adobada de resclosa de molí, alberga, allotjament, araga, batuda, castellanies,
cavada, cavalcada, cossura, dret de carabassa de vi, dret de cercles de tines,
dret de cèrcols de bóta, dret de cistella de raïms, dret de feix de palla, dret
de pa de cans, dret de servei domèstic del fill o la filla del pagès, dret de
sitja, dret de vi d’en Basora, dret de vi de trascol, dret del moltó, dret del
porc o ovella de llet, enterca, escanell de porc, femada, fer moles, flassada
de cap de casa, guaites, host, jova, llaurada, lloçol, menjar de balles, obres
de castells enderrocats, ous de cogull, perna de carn salada, podada, polla
d’astor, segada, tragina, vermada) però pagant cada mas principal d’un pagès de
remença 3 sous anuals al seu senyor territorial fins a pagar-li d’un sol cop 60
sous, pagant tots els pagesos en 2 anys una indemnització de 6.000 lliures als
propietaris damnificats en l’alçament d’armes i pagant tots els pagesos en 10
anys una multa col·lectiva de 50.000 lliures al rei (encara que condonant
aquest uns 60.000 florins, exactament 50.100 lliures, resta dels 100.000
florins que els pagesos de remença s’havien compromès a pagar a Alfons quart,
dit el Magnànim per alliberar-se) i 1.800 lliures als funcionaris reials (que
també reben 525 lliures dels senyors territorials) per les gestions i despeses
fetes; afecta a 8.818 llars, és a dir a unes 50.000 persones de les quals més
de la meitat són al bisbat de Girona, dona impuls a l’agricultura catalana ja
que el pagès s’esforçarà més per millorar les terres que ja pot considerar com
a pròpies i permet que moltes persones passin a dedicar-se a activitats
industrials, marítimes i comercials; al no afectar a la resta d’Espanya,
aquesta resta arrossega problemes fins el segle 20; dita abolició de drets
feudals aconseguits al segle 15 és el fet que ha influït més en la prosperitat
posterior de Catalunya en comparació amb les altres regions d’Espanya (a Aragó,
l’abolició és de principi del segle 18;
a altres regions d’Espanya, amb les lleis de 1811-08-06, 1823-05-03 i
1837-08-26; a França, és al voltant de 1800; a Rússia, és de 1851; a altres
països europeus, és a la segona meitat del segle 18 o principi del segle 19);
dita sentència és la primera declaració jurídica europea aplicada per a la
supressió de la servitud del feudalisme (anteriorment, a l’edat mitjana, el pas
d’esclau a pagès de remença ja havia estat una millora ja que llavors el pagès
preferia la defensa contra enemics a la llibertat que desconeixia); dita
sentència, l’excés de població a França i les guerres de religió a França fan
immigrar francesos a Catalunya fins el voltant de 1635.