El Descobridor d’Amèrica

1. Derivació de noms de persona.

A partir de Ya’akov, nom hebreu del patriarca Jacob, es mostra a continuació l’equivalència dels noms Jaume, Santiago i Diego, tal com pot comprovar-se entrant el nom Jacob a Wikipedia.

2. Paral·lelismes entre el Descobridor d’Amèrica i Joan Colom Bertran.

Segons l’escriptor Jordi Bilbeny, amb documents antics es pot formar la taula següent:

Descobridor d’Amèrica	Joan Colom Bertran
Té un fill major nomenat Diego.	Té un fill major nomenat Jaume.
Té un germà eclesiàstic nomenat Diego.	Té un germà eclesiàstic nomenat Jaume.
Té un germà nomenat Lluís (segons el Sínode de Santo Domingo de la segona meitat del segle 17).	Té un germà nomenat Lluís.
Bateja una illa amb el nom de la seva esposa Margarida.	La seva primera esposa és Margarida d’Alòs.
El seu sogre es diu Pere.	El seu sogre és Pere de Coïmbra.
El seu cunyat es diu Pere i és home de mar.	El seu cunyat es diu Pere-Antoni d’Alòs i és cònsol de Barcelona en 1493.
Serveix a Renat d’Anjou, rei dels catalans.	Serveix a Renat d’Anjou com vicealmirall i després com almirall.
El document Borromei diu que en realitat es diu Joan. A França se l’anomena Jehan Coullon. A Portugal se l’anomena João Collom. Fa una expedició a l’Àrtic; els textos llatins l’anomenen Johannes Kolonus, Kolnus, Skolonus o Skolnus. Firma el seu vist i plau amb una J entrellaçada amb una S, abreviatura de Johannes.	Es diu Joan.
Els seus pares són mercaders i feren els seus negocis per mar.	Els Colom Bertran són mercaders i tenen naus.
Té un parent nomenat Joan Antoni Colom.	Té un parent nomenat Antoni Joan.
Nomena els reis catòlics com “els meus senyors naturals”.	Els reis catòlics són els seus senyors naturals.
El seu escut d’armes té una banda roja amb dues bandes fines daurades.	El seu escut d’armes té una banda roja amb dues bandes fines daurades, símbol dels Bertran.
En els plets s’indica que el seu escut d’armes té un colom de plata en un camp d’atzur.	El seu escut d’armes dels Colom té un colom de plata en un camp d’atzur.
Té una cunyada nomenada Violante.	La primera esposa del seu germà Lluís és Violante de Mont-ros.
Segons la versió oficial, va a Palos de la Frontera (Huelva) a buscar els germans Vicente Yañez (o Anes) Pinzón i Martín Alonso Pinzón.	Els germans Anes (o Eanes) són a Pals (Girona) i a la comarca de l’Empordà (Girona).
El rei Fernando el Catòlic el menciona com a capità.	Es capità de nau.
A Portugal, es mou en la cort de Joan segon, hereu universal dels regnes catalans de Pere el Conestable.	Serveix la causa de Pere el Conestable de Portugal, rei dels catalans de 1464 a 1466.
A Portugal, té com a companys els Azambuja, els Silva, els Anes i els Ateyde.	En el seu mateix bàndol hi ha els Azambuja, els Silva, els Anes i els Ateide (o Teide).
El rei Fernando el Catòlic el menciona com a “nobilem virum” (es a dir, com a noble baró).	Es un cavaller i un noble.
És virrei i governador general, càrrecs inexistents en el Reino de Castilla.	És un home del Consell d’Estat, amb càrrecs semblants als de virrei i governador general.
És almirall.	És vicealmirall i després almirall.
És un home vell, amb cabells blancs, com un senador romà en tornar a Barcelona en 1493, segons fra Bartomeu de les Cases.	En 1493, tindria uns 79 anys.
Abans de morir, ell mateix es compara amb el centenari Abraham.	Mort als 92 anys.
Té bens i propietats que deixa en herència als seus fills, en territoris on els reis Catòlic tenen jurisdicció (no a Itàlia).	Té casa i propietats a Catalunya.
Viu al barri de Santa Maria, de Sevilla, però no s’ha identificat la seva casa.	Viu al barri de Santa Maria del Mar, a Barcelona.
Escriu que no és el primer almirall de la seva família.	Té almiralls entre els seus parents Colom, Bertran, Casanova, Cabrera i Cardona.
Segons la llegenda, en tornar la primera vegada d’Amèrica passà per Badalona (Barcelona) on dormí en el Mas Sunyol.	És el propietari del Mas Sunyol, de Badalona.
Els Sanxis i els Santàngel l’ajuden en la seva primera expedició.	Un Sanxis viu en lloguer a una casa seva. Els Sanxis i els Santàngel tenen negocis amb els Colom de Barcelona.
El mitjancer entre ell i els Reis Catòlics a la preparació del primer viatge és Johan Peres, resident a Palos (Huelva), astrònom i home de la cort.	A la segona meitat del segle 15, mossèn Joan Pere (o Peres) és autor de les Tablas Astronòmiques, cortesà i resident a Molí (Pals; Girona).
Mentre ell està a Portugal, el seu fill Diego està amb els cunyats del Descobridor d’Amèrica.	En estar exiliat por raons polítiques, el seu fill Jaume viu amb els cunyats de Joan Colom Bertran.
Américo Vespucio (o Despuche) és un dels cartògrafs de la seva confiança i té en propietat el mapa de Gabriel Vallseca.	Els Despuig i els Vallseca són parents dels Colom de Barcelona. El cardenal Despuig té en propietat el mapa de Vallseca.

El conjunt dels anteriors 31 paral·lelismes desconcerta i intriga. Només cap una de les següents 3 possibilitats:

1. Totes les dades són errònies. Per assegurar-se d’això, s’ha de consultar personalment les fonts d’informació.

2. Algunes dades són errònies; la resta de dades paral·leles són certes i corresponen a dos persones diferents. Ni ha prou amb considerar que els paral·lelismes són fortuïts encara que la probabilitat sigui petita.

3. El Descobridor d’Amèrica (que fins ara ens han dit que es deia Cristóbal Colón) es deia Joan Colom Bertran. Recordant que en batejar una persona se li solien imposar diversos noms de pila, podria ser que es digués Joan Cristòfor Colom Bertran i que en un moment donat de la seva vida adulta, ell decidís emprar més el seu segon nom de pila. El Descobridor d’Amèrica firmava a vegades “XpoFERENS” que és una juxtaposició de Xpo (abreviatura del grec χριστός que significa “ungit”, és a dir, “Crist”) i de FERENS (participi passat del verb llatí “fero”; significa “portador”); equival a Cristóbal en espanyol i a Cristòfor en català antic. Segons se diu, en el segle 3, sant Cristòfol portà Crist nen a les seves espatlles per creuar un riu. Potser el Descobridor d’Amèrica es considerés portador de la fe en Crist a Amèrica, en emprar el nom Cristòfor.

3. Errors ortogràfics en castellà.

3.1. Pronunciacions de “b” y “v”.

Actualment, una persona de llengua materna castellana o catalana central (corresponent aproximadament a las actuals províncies de Barcelona i Girona) o de certes parts de la Comunitat Valenciana pot tenir dubte de si una paraula castellana s’escriu amb “b” o “v”, perquè aquests sons són iguals entre si en la seva llengua materna.

En aquest cas, una persona de llengua materna francesa, catalana occidental, mallorquina, gallega, portuguesa, italiana o de certes altres parts de la Comunitat Valenciana sol tenir menys dubte quan la paraula corresponent de la seva llengua materna és semblant a la paraula castellana, perquè els sons “b” i “v” són diferents en la seva llengua materna. Per tant, té tendència a fer menys d’aquestes faltes.

3.2. Pronunciacions de “o” i “u” àtones.

Actualment, una persona de llengua materna catalana central pot tenir dubte de si una paraula castellana s’escriu amb “o” o amb “u” àtones, perquè aquestes vocals es pronuncien “u” en la seva llengua materna.

En aquest cas, una persona de llengua materna castellana no sol tenir dubte. I una persona de llengua materna francesa, catalana occidental, valenciana, mallorquina, gallega, portuguesa o italiana sol tenir menys dubte quan la paraula corresponent de la seva llengua materna és semblant a la paraula castellana, perquè aquests sons són diferents entre si en la seva llengua materna. Per tant, té tendència a fer menys d’aquestes faltes.

3.3. Ordinograma de síntesi.

Seguint les faltes comeses en un escrit, el següent ordinograma indica la procedència de l’autor.

3.4. Antecedents històrics.

Al voltant de l’any 1500, passava aproximadament el mateix. I a la llengua occitana i a la llengua provençal les passava el mateix que a la llengua castellana. A més, llavors no existia normativa ni gramàtica d’aquesta llengua; s’escrivia d’oïda.

3.5. Com aplicar-ho a la llengua materna del Descobridor d’Amèrica.

Per això, es pot agafar el llibre imprès “Textos y documentos completos. Nuevas cartas” escrit al voltant de 1500, a mà, en llengua castellana, per Cristòfor Colom, la primera part del qual ha estat transcrita i editada per Consuelo Varela, i la segona part del qual ha estat transcrita i editada per Juan Gil (Alianza Universidad, Madrid, 1995, ISBN 8420623202). En la seva època, era usual que, després d’escriure una carta, el mateix autor escrivís una còpia per al seu arxiu; així s’han creat dits documents. Cap expert ha deixat constància que aquestes transcripcions hagin estat descurades ni imprecises.

D’aquest llibre, s’han triat els 40 documents de entre els que cap expert ha dubtat que estiguin escrits pel Descobridor d’Amèrica. Curiosament, d’aquest no s’ha conservat cap document escrit en una altra llengua.

Es pot comprovar que els 40 documents tenen 39.895 paraules, de les quals 5.222 són diferents. Es pot comprovar que hi ha 233 errors ortogràfics per confusió entre “b” i “v”; i que hi ha 711 errors ortogràfics per confusió entre “o” i “u” àtones. Llavors, es pot opinar sobre si hi ha suficients dades per estimar quina era la llengua materna del Descobridor d’Amèrica.

4. Estudi de l’ADN.

En 2008-12-02, el doctor José Antonio Lorente Acosta, professor titular de medicina legal i director del Laboratorio de Identificación Genética de la Universidad de Granada, professor de l’Instituto Andaluz Interuniversitario de Criminología de dita universitat, president de l’Academia Iberoamericana de Criminología y Estudios Forenses, professor titular de la División de Entrenamiento Internacional del Federal Bureau of Investigation, un dels més prestigiosos especialistes en identificació basada en l’anàlisi d’àcid desoxiribonucleic, exposà el següent en una conferència a l’Arxiu de la Corona de Aragó (Barcelona) sobre l’origen del Descobridor d’Amèrica:

Un equip multidisciplinari internacional dirigit por ell ha investigat seqüències del cromosoma Y de 125 homes catalans, 50 homes balears, 45 homes valencians i 35 homes francesos del sud amb el cognom Colom, i 113 homes italians amb el cognom Colombo, tots adequadament escollits. L’objectiu de l’anàlisi és esbrinar si algunes seqüències del cromosoma Y del Descobridor d’Amèrica són més semblants a les dels homes italians anteriors o a la resta d’homes anteriors.

Després de tres anys d’investigació, els resultats indiquen que les seqüències dels dos grups d’homes son tan semblants entre si que no hi ha possibilitat de discriminar l’origen del Descobridor de Amèrica. No obstant, la investigació continuarà amb altres seqüències de l’ADN.

Tornar a l’Índex.