Demostració que el Reino de España va començar a existir en 1870

 

 

1. Edad antiga.

 

Cap a l’any 196 abans de Crist, els romans dominaven dues zones en la península Ibèrica que denominaven en llatí Provincia Hispania Citerior (que comprenia aproximadament els actuals Aragó, Catalunya, València i Múrcia) i Provincia Hispania Ulterior (que comprenia aproximadament l’actual sud d’Andalusia).

 

Cap a l’any 27 abans de Crist, els romans dominaven pràcticament tota la península Ibèrica i la tenien dividida en tres zones que denominaven Provincia Hispania Lusitana (que comprenia aproximadament els actuals Portugal i Extremadura), Provincia Hispania Betica (que comprenia aproximadament l’actual Andalusia) i la Provincia Hispania Tarraconensis (que comprenia la resta de la península Ibèrica). El nom genèric de les zones de la península Ibèrica era Hispania. El conjunt de les zones de la península Ibèrica la denominaven Hispaniae que és el plural de Hispania. Amb el temps, Hispania ha passat a dir-se Espanya i Hispaniae a passat a dir-se Espanyes.


 

2. Jaume I.

 

La figura següent mostra el paràgraf 6 del llibre “Crònica o llibre dels fets” escrit pel rei Jaume I poc després de 1213. Diu, referint-se a Pere I el Catòlic:


“E Nostre Pare lo Rey en Pere fo lo pus franch rey q anch fos en Spanya.” És a dir: “I nostre pare, el rei En Pere, fou el més generós rei que mai fos en Espanya.” En la península Ibèrica, aquest rei regnava als actuals Catalunya i Aragó; tenint en compte “Hispania” dels romans, aquesta paraula “Espanya” es refereix a tota la península Ibèrica al segle XIII.

 


La figura següent mostra el paràgraf 33 del llibre “Crònica o llibre dels fets” escrit pel rei Jaume I poc després de 1213. En ell, don Ferrando diu a Jaume I:

“E a mi sots-ne tengut per lo parentesch que he ab vos, e a don Guillem de Montcada, perque rey d’Espanya no ha tan honrat vassall com vos havets d’ell”  És a dir: I a mi, soc tingut pel parentiu que tinc amb vós i a don Guillem de Montcada, perquè cap rei d'Espanya no té tant honrat vassall com vós teniu d'ell. Si hi havien diversos reis d’Espanya, vol dir que Espanya era un altre nom de la península Ibèrica.

 

 


Les dues figures següents mostren el paràgraf 34 del llibre “Crònica o llibre dels fets” escrit pel rei Jaume I poc després de 1213. Diu “En Guillem de Cervera, senyor de Juneda, era en consell d’ella [la comtessa d‘Urgell], e per ell faia mes que per hom del món, e aconsellava-la en ses faenes, per ço car ell havia ha hauda la mare d’ella per muller, e car ell era hom antic e dels pus savis homens d’Espanya”. És a dir: El senyor de Juneda era en el consell de la comtessa d'Urgell, perquè ell era home antic i dels més savis homes d'Espanya. Per tant, Espanya era un altre nom de la península Ibèrica.

 

 

 


La figura següent mostra el paràgraf 392 del llibre “Crònica o llibre dels fets” escrit pel rei Jaume I poc després de 1213. Diu “Catalunya, que es lo meyllor regne d’Espanya”. És a dir: Catalunya, que és el millor regne d'Espanya. Per tant, Espanya era un altre nom de la península Ibèrica.

 

 


3. Fernando II i Isabel I.

 

La figura següent mostra un document de 1491 que té la transcripció:

Don Fernando y doña Isabel por la gracia de Dios Rey y Reina de Castilla, de León, de Aragón, de Sicilia, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorcas, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córçega, de Murcia, de Jaén de los Algarbes, de Algeciras, de Gibraltar, conde y condesa de Barcelona, y señores de Vizcaya i de Molina, duques de Atenas y de Neopatria, condes de Rosellón y de Cerdeña, marqueses de Oristán de Gociano.

 

En altres documents, ell és anomenat Fernando V de Castella, III de Lleó, II d’Aragó, II de Sicília, II de València, II de Mallorca, II de Còrsega, II de Barcelona. Ella és anomenada Isabel I de Castella. Observi’s que no són anomenats rei d’Espanya ni reina d’Espanya.

 

 


4. Felipe I.

 

La figura següent mostra la concòrdia de Villafáfila de 1506-06-27 entre Fernando II i Felipe I que és rei de Castella, de Lleó i de Granada. Observis que no és anomenat rei d’Espanya.

 

 


5. Juana I.

 

La figura següent mostra un document de 1511-12-12 que té la transcripció:

“SEPAN QVANTOS Esta Carta de privillegio e Confirmacion vieren Como yo Doña Johana por la gracia de Dios Reina de Casthilla de leon de granada de toledo de gallicia de sevilla de cordova De murçia de jaen de los algarves de algezira de gibraltar e de las islas de canaria...” Observi’s que no és anomenada reina d’Espanya ni d’Aragó.

 

 


6. Carlos I.

 

La traducció del llatí de les dues figures següents mostra que en 1520 Carlos (per la data era Carlos I) era emperador, rei de Castella, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Nàpols, de Sardenya, de Córdova, etc. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya.

 

 


 

 


7. Felipe II.

 

La traducció del llatí de les dues figures següents mostra que en 1528-09-02 Felipe II era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, etc. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya.

 

 


 

 


8. Felipe III.

 

La figura següent mostra que en 1563-08-06 Felipe III era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Portugal, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córbova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya a pesar d’incloure tots els territoris de la península Ibèrica.

 

 


9. Felipe IV.

 

Les dues figures següents mostren que en 1654-11-10 Felipe (per la data era Felipe IV) era rei de Castella, d’Aragó, de Lleó, de Sicília, de Jerusalem, de Portugal, d’Hungria, de Dalmàcia, de Croàcia, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Firma “Yo El Rey”. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya.


 



 


10. Carlos II.

 

Les dues figures següents mostren que en 1700-10-03 Carlos II era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sardenya, de Sevilla, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya.

 




 


11. Felipe V.

 

Les dues figures següents mostren que en 1716-01-16 Felipe (per la data era Felipe V) era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya.


 



 


12. Fernando VI.

 

La figura següent mostra que en 1754-11-05 Fernando (per la data era Fernando VI) era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya.


 


13. Carlos III.

 

La figura següent mostra que en 1766-05-27 Carlos (per la data era Carlos III) era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya.


 


14. Carlos IV.

 

Les dues figures següents mostren que en 1795-08-13 Carlos (per la data era Carlos IV) era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya.


 



 


15. José I.

 

La figura següent mostra que per la constitució de 1808-07-08 José I era rei de les Espanyes i de les Índies. El significat de “Espanyes” està explicat en l’anterior apartat 1.

 



16. Fernando VII.

 

Les quatre figures següents mostren que en 1815-09-13 Fernando VII era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Observi’s que no és anomenat rei d’Espanya.


 



 



 



 


17. Isabel II.

 

La figura següent extreta de la Gaceta de Madrid de 1845-05-23 mostra que Isabel II era reina de les Espanyes. El significat de “Espanyes” està explicat en l’anterior apartat 1.


 


18. Amadeo I.

 

La figura següent extreta de la Gaceta de Madrid de 1873-01-01 mostra que Amadeo I era rei d’Espanya.


 


19. Alfonso XII.

 

La figura següent de de la Gaceta de Madrid de 1878-11-29 mostra que Alfonso XII era rei d’Espanya.


 


20. Alfonso XIII.


La figura següent de la Gaceta de Madrid mostra que en 1902-05-23 Alfonso XIII era rei d’Espanya.

 

 


21. Juan Carlos I.

 

La figura següent del Boletín Oficial del Estado de 1978-12-29 mostra a la constitució espanyola que Juan Carlos I era rei d’Espanya.


 


22. Felipe VI.

 

La figura següent mostra el Diario de Sesiones de las Cortes de Generales de 19 de juny de 2014 amb “proclamación como Rey de España de su Majestad Don Felipe VI de Borbón”. Curiosament el Boletín Oficial del Estado d’aquests dies no ho menciona.

 

 


22. Conclusions.

 

S’anomenen reis (o reines) de Castella:

Fernando V el Catòlic

Isabel I la Catòlica

Felipe I

Juana I

Carlos I

Felipe II

Felipe III

Felipe IV

Carlos II

Felipe V

Fernando VI

Carlos III

Carlos IV

Fernando VII

¿Qui pot gosar oposar-se als reis i corregir-los quan ells mateixos trien el seus propis títols en documents oficials? Tot això, a pesar que en algunes monedes o en textos secundaris es mencionin títols que necessariament han de ser breus.

 

S’anomena rei de les Espanyes i de les Índies:

José I

 

S’anomena reina de les Espanyes:

Isabel II

 

S’anomenen reis d’Espanya:

Amadeo I

Alfonso XII

Alfonso XIII

Juan Carlos I

Felipe VI

 

Fins al rei Fernando VII, les numeracions són les de Castella. La reina Isabel II, el rei Alfonso XII, el rei Alfonso XIII i el rei Felipe VI s’apropien de la numeració del regne de Castella, pretenent que el regne de les Espanyes i el regne d’Espanya eren ell únics regnes continuadors del regne de Castella.

 

El Reino de España va començar en 1870 amb el regnat del primer rei d’Espanya, Amadeo I, comprenent el territori de la península Ibèrica (menys Portugal i Gibraltar), les illes Balears i territoris més llunyants. Abans, Espanya era el nom geogràfic de la península Ibèrica, tal com s’ha mostrat en els anteriors apartats 1 i 2.

 

 

Torna a l'Índex.