Apropiacions indegudes de la casta
extractiva de 1455
a 2017
En 1455, amb una sentència
interlocutòria, Alfonso Trastámara,
quart rei del seu
nom a Aragó, dit el Magnànim, pretén suprimir els 6 mals usos, les 3
iniqües
consuetuds i nombroses prestacions que pateixen els pagesos de remença
de la
Catalunya Vella, pagant-li aquests pagesos 60.000 florins (dels 100.000
florins
previstos) equivalents a 780.000 sous o 260.000 salaris diaris de
manobra
agrícola; el pagament es fa, però els mals usos no són
suprimits.
Des de finals del segle 14è fins a
1486-04-20, els senyors feudals fan apropiacions indegudes
als pagesos
de remença de la Catalunya Vella amb els 6 mals usos (remença,
eixorquia,
intestia, àrsia, cugucia i ferma d’espoli forçada), les 3 iniqües
consuetuds (dret de cuixa, dret
de maltractar i dret de didatge) i
nombroses prestacions (algunes només aplicades a determinades
localitats i
entre les quals hi ha: adobada de resclosa de molí, alberga,
allotjament, arada,
batuda, castellanies, cavada, cavalcada, cossura, dret de carabassa de
vi, dret
de cercles de tines, dret de cèrcols de bóta, dret de cistella de
raïms, dret
de feix de palla, dret de pa de cans, dret de servei domèstic del fill
o la
filla del pagès, dret de sitja, dret de vi d’en Basora,
dret de vi de trascol, dret del moltó, dret del porc o ovella de llet,
enterca,
esquenell de porc,
femada, fer moles, flassada de cap
de casa, guaites, host, jova, llaurada, lloçol, menjar de balles, obres
de
castells enderrocats, ous de cogull,
perna de carn
salada, podada, polla d’astor, segada, tragina, vermada).
Recordem que:
Remença era un mal ús pel qual un pagès,
la seva muller i els
seus descendents haguts i per haver estaven obligats a conrear al
territori del
seu senyor territorial i no mudar a un altre territori fins que li
paguessin
una petita redempció, la qual als segles 14è i 15è era normalment de 5
sous per
home (però l’hereu no podia redimir-se), de 2 sous per dona, i de 2
sous i 8
diners per donzella quan es casava (però si era hereva, no podia
redimir-se)
(si el senyor territorial cedia la terra, el pagès, la seva muller i
els seus
descendents haguts i per haver eren traspassats juntament amb ella).
Eixorquia era un mal ús pel qual el senyor
territorial tenia
dret a heretar una part dels béns d’un vassall seu mort sense
descendència,
normalment la tercera part dels seus béns mobles i caps de bestiar (el
senyor territorial
havia de triar entre eixorquia i intestia quan s’esqueien ambdues
possibilitats).
Intestia era un mal ús
pel qual el senyor
territorial tenia dret a heretar generalment la tercera part, la meitat
o la
totalitat del patrimoni del seu vassall intestat, segons respectivament
si
aquest deixava consort i fills, si deixava consort o fills, o si no
deixava
parents propers (el senyor territorial havia de triar entre intestia i
eixorquia quan s’esqueien les dues possibilitats).
Cugucia era un mal ús
de dret públic pel
qual el senyor territorial tenia dret a confiscar la meitat dels béns
d’una
vassalla seva adúltera (en cas que el marit d’aquesta no hagués
consentit
l’adulteri; llavors el marit es quedava l’altra meitat) o tots els béns
d’una
vassalla seva adúltera (en cas que el marit d’aquesta hagués consentit
l’adulteri) (però les adúlteres que ho eren per temor o manament del
seu marit
no perdien els seus béns i, si volien, eren separades d’aquest i
recuperaven el
dot i l’escreix); mal ús de dret privat, des del segle 13è a
1486-04-21,
derivat de l’anterior mal ús de dret públic, pel qual el senyor
territorial es
quedava una tercera part dels béns mobles del seu vassall cuguç (i, si
aquest
no havia consentit en l’adulteri, podia recuperar-se sobre els béns de
la seva
muller).
Ferma d'espoli
forçada era un mal ús a
la
Catalunya Vella pel qual un pagès de remença que volgués hipotecar les
seves
terres emfitèutiques com a garantia d’escreix, havia de pagar al seu
senyor
territorial per la seva autorització la quarta part del valor de la
garantia (a
la Catalunya Nova no era obligatòria la ferma d’espoli forçada).
Dret de cuixa era una iniqua consuetud del
senyor territorial a
passar la nit amb una dona el dia del casament d’aquesta amb un vassall
seu,
dret que més tard el senyor territorial simbolitzava passant per damunt
de dita
dona quan era dins el llit de noces.
Dret de
maltractar era una iniqua
consuetud per la qual
el senyor territorial tenia el dret de maltractar un pagès de remença
seu sense
cap motiu ni haver de donar cap explicació.
Dret de didatge era una iniqua consuetud del
senyor territorial
d’obligar a una vassalla seva a fer de dida d’un fill d’ell.
En 1486-04-21, amb una sentència
arbitral de concòrdia, Fernando Trastámara,
segon rei
de seu nom a Aragó, dit el Catòlic, fa de mitjancer entre els senyors
feudals i
els pagesos de remença de la Catalunya Vella per suprimir els 6 mals
usos, les
3 iniqües consuetuds i nombroses prestacions, pagant cada mas principal
d'un
pagès de remença 3 lliures (equivalents a 36 sous o
12 salaris diaris) pagant
tots el pagesos una indemnització de 6.000 lliures
(equivalents a 72.000
sous o 24.000 salaris diaris) als propietaris damnificats en l'alçament
d'armes, pagant una multa de 50.000 lliures
(equivalents a 600.000 sous
o 20.000 salaris diaris) al rei i pagant 1.800 lliures
(equivalents a
21.600 sous o 7.200 salaris diaris) als funcionaris reials que també
reben 525
lliures (equivalents a 6.300 sous o 2.100 salaris) dels senyors
territorials
per les gestions i despeses fetes.
En 1478, Fernando Trastámara,
segon rei del seu nom a Aragó, dit el Catòlic, canvia la Inquisició
Pontifícia
que a Catalunya depèn dels bisbes des de 1232, pel Tribunal del Santo
Oficio de
la Inquisición que
depenia del rei hispànic. La
primera Inquisició lluitava contra heretges; la segona lluita més
durament i
majorment contra jueus, jueus conversos i jueus falsament conversos, i
té una
seu a Barcelona, a l’actual Museu Frederic Marès que conserva a la seva
façana
l’escut de la Inquisició. La Inquisició admet denúncies anònimes. Les
seves
condemnes (justes o no) inclouen la confiscació de
béns els quals enriqueixen
el rei. La Inquisició és abolida en 1834.
En 1492, Fernando Trastámara,
segon rei del seu nom a Aragó, dit el Catòlic, expulsa dels regnes
hispànics
entre 50.000 i 200.000 jueus que no s'han convertit al cristianisme.
Els dóna
un termini de 4 mesos i 10 dies sota pena de mort i confiscació
dels
béns. No poden endur-se or, plata, monedes, armes ni cavalls; poden
endur-se
lletres de canvi. Comporta confiscacions per part del rei. El decret
reial és
abolit el 28 de juny de 1969 pel ministre de turisme Manuel Fraga Irribarne.
Entre 1492 i 1898 l’erari públic
hispànic es beneficia d’or, plata i altres béns d’Amèrica, en perjudici
dels descobridors catalans d'aquest continent.
De 1502 a 1880, tràfic d'esclaus
negres a Amèrica.
En 1519, primera bancarrota
de
l’erari públic. Carlos I de Castella només abona els interessos. Bancs
arruïnats.
En 1557, segona bancarrota
de
l’erari públic. Felipe II de
Castella. Bancs
arruïnats.
En 1576, tercera bancarrota
de
l’erari públic. Felipe II de Castella. Bancs arruïnats.
En 1596, quarta bancarrota
de
l’erari públic. Felipe II de Castella. Bancs arruïnats.
De 1600 a 1635, Lope de Vega,
censurador
de llibres, molt probablement s'apropia indegudament
d'obres en castellà
i en català (que fa traduir al castellà), canvia noms de personatges i
llocs, i
les publica com a autor.
En 1601, Francisco de Sandoval
Rojas,
duc de Lerma, favorit
de Felipe III de Castella, fa
traslladar la cort de Madrid a Valladolid després que ell i els nobles
compressin a baix preu cases i terrenys a Valladolid i voltants. Anys
després ho
venen a preu alt, compren a preu baix a Madrid i fa
traslladar la cort
novament a Madrid.
Entre 1604 i 1613, Felipe III de
Castella expulsa els moriscs dels regnes hispànics. Els moriscs no
poden
endur-se or, plata, joies ni lletres de canvi; i el rei fa confiscació
dels
béns immobles els quals passen
en mans
dels nobles. S’estima que hi ha uns 3.200.000 moriscs i una població de
8.500.000 hispànics (una font oficial indica 8.206.791 hispànics en
1594). Els
registres dels ports sumen 272.140 moriscs. La pagesia perd molts
agricultors.
Hi ha abandonament de camps.
En 1607, cinquena bancarrota
de
l’erari públic. Felipe III de Castella. Bancs arruïnats.
En 1627, sisena bancarrota
de
l’erari públic. Felipe IV de Castella. Bancs arruïnats.
En 1647, setena bancarrota
de
l’erari públic. Felipe IV de Castella. Bancs arruïnats.
En 1652, vuitena bancarrota
de
l’erari públic. Felipe IV de Castella. Bancs arruïnats.
En 1662, novena bancarrota
de
l’erari públic. Felipe IV de Castella. Bancs arruïnats.
En 1666, desena bancarrota
de
l’erari públic. Carlos II de Castella, només paga el 30 % del deute.
Bancs
arruïnats.
En 1715, per compensar les despeses
de la
guerra de Successió, Felipe V de Castella multiplica per 8,12 de
mitjana els impostos
directes que els catalans han pagat en plena guerra, rebaixat
a multiplicar
per 7,84 de mitjana l'any següent. És amb l’impost del cadastre sobre
béns
immobles i sobre el treball personal, impost que dura fins 1845.
En 1767, 1835 i 1932 l’estat
hispànic fa
successives expulsions dels preveres de la Companyia de Jesús, els
jesuïtes.
Les seves finques rústiques són expropiades,
subhastades i adquirides
pels adinerats.
En 1798, l’amortització de Godoy que consisteix en l’expropiació
d’algunes
terres de l’església i dels municipis i la seva subhasta. Les compren
nobles i
burgesos urbans. L’erari públic ingressa els diners, els quals
serveixen per
reduir el deute públic ocasionat per les guerres. Els pagesos no en
poden
comprar perquè els lots són massa grans per a ells.
En 1799, onzena bancarrota
de
l’erari públic. Carlos IV de Castella no paga els interessos de
préstecs. Bancs
arruïnats.
En els segles 19è i 20è, abusos
als
treballadors en no haver sindicats.
En 1809, dotzena bancarrota
de
l’erari públic. José I de les Espanyes i de les Índies. Bancs arruïnats.
En 1836, l’amortització de Mendizábal. Expropiacions
semblants a les de Godoy
de 1798.
De 1851 a 1868, primeres línies
fèrries
de Madrid a Aranjuez, Toledo, Ávila
i Segovia perquè
el rei i els nobles vagin a llocs d'esbarjo. Són econòmicament
inviables.
En 1855, l’amortització de Madoz. Expropiacions
semblants a les de Mendizábal
de 1836.
En 1866, tretzena bancarrota
de
l’erari públic. Isabel II de les Espanyes. Bancs arruïnats.
En 1872, catorzena bancarrota
de
l’erari públic. Amadeo
I d'Espanya es veu obligat a
pagar el deute públic venent les mines de Riotinto
al
Regne Unit.
De 1880 a 1890, els 1.840.000
catalans paguen
cada un 4,78 pessetes a l’Estat espanyol i els 15.660.000 restants
d’espanyols,
2,08 pessetes.
En 1882, quinzena bancarrota
de
l’erari públic. Alfonso XII d'Espanya. Bancs arruïnats.
De 1936 a 1952, estraperlo
o
comerç il·legal de comestibles i bens racionats.
En 1939, setzena bancarrota
de
l’erari públic. Francisco Franco Bahamonte,
cap de
l'Estat, no vol pagar el deute de la segona república.
De 1939, Ángel Viñas diu en el
llibre
"La otra cara del caudillo"
que Getúlio Vargas,
dictador del Brasil, dóna 600.000
quilograms de gra de cafè a Francisco Franco Bahamonte
i aquest s'ho ven per 7.488.000 pessetes (equivalents a 8.236.800
euros
de 2015), ajuntant-les a 10.000 pessetes mensuals (equivalents a 11.000
euros
de 2015) que aquest rep durant alguns mesos de Compañía
Telefónica de España.
De 1945 a 1975, molts joiers no
gosen
enviar factures de les joies endutes per Maria del Carmen Polo
Martínez-Valdés,
dita La Collares, muller de Francisco Franco Bahamonte.
En 1956, la província de Barcelona
paga
5.551.154.212 pessetes a l’Estat espanyol i aquest inverteix a dita
província
1.179.668.902 pessetes; representa un dèficit fiscal
del 78,7 %.
De 1960 a 2017, algú de la casta
extractiva cobra comissió en importacions de petroli.
De 1987 a 2017, la majoria dels
partits
polítics que governen reben donacions il·legals
d'empreses a canvi
d'adjudicacions de contractes.
De 1992 a 2017, unes empreses
constructores espanyoles es beneficien de la construcció de
línies de tren
d'alta velocitat (AVE) deficitàries, autopistes (sense peatge i amb
pèrdues) i
aeroports amb poquíssim tràfic; molts d'aquests contractes es negocien
a la
llotja de l'estadi del Real Madrid Club de Fútbol.
En 1993, cas Los Albertos,
Alberto Alcocer Torra i Alberto Cortina Alcocer, prescrit en 2008.
En 1995, cas Túnel de
Sóller,
Gabriel Cañellas (ex-president del Govern de les Illes Balears,
militant del Partido
Popular), Jeroni Saiz (ex-conseller d'Obres
Públiques, militant del Partido
Popular), José
Antonio Berastain
(ex-secretari general del Partido
Popular), jutjats i absolts en 1997 per prescripció
del delicte.
De 1995 a 2012, segons les dades
més
fiables conegudes en maig de 2016, els percentatges de dèficits
fiscals
segons el flux monetari de Catalunya respecte a l’Estat espanyol són:
|
1995 |
5,8 |
|
1996 |
6,6 |
|
1997 |
8,6 |
|
1998 |
8,4 |
|
1999 |
7,7 |
|
2000 |
7,2 |
|
2001 |
7,6 |
|
2002 |
9,2 |
|
2003 |
9,5 |
|
2004 |
8,5 |
|
2005 |
9,8 |
|
2006 |
7,9 |
|
2007 |
8,1 |
|
2008 |
8,5 |
|
2009 |
8,4 |
|
2010 |
8,5 |
|
2011 |
6,7 |
|
2012 |
7,5 |
|
Mitjana |
8,0 |
|
|
|
El dèficit fiscal de 7,5 % de 2012
té un
import de 14.623.000.000 euros. Si aquest dèficit fos zero, el
pressupost de la
Generalitat passaria de 37.024.000.000 euros a 51.647.000.000 euros; és
a dir,
tindria un augment del 39,5 %.
En 2001, el Real Madrid Club de
Fútbol
presidit per Florentino
Pérez Rodríguez aconsegueix
que l'ajuntament de Madrid canviï l'ús dels terrenys de la Ciudad
Deportiva de
110.000 m2 passant de zona d'equipament esportiu
privat a zona
edificable i, gràcies al canvi, ven els terrenys per 80.000.000.000
pessetes (480.810.000
euros) perquè es construeixi el Centro Financiero de las Cuatro Torres. Aquesta operació
és molt més important que
altres operacions semblants fetes pels presidents Ramón Mendoza Fontenia en 1991 i Lorenzo Sanz Mancebo
en 1997.
De 2002 a 2017, per la feina que
fan,
alguns directius d'empreses grans tenen sous massa
alts, jubilacions
massa altes pagades per la seva empresa i indemnitzacions
massa
altes per plegar voluntàriament o no; això és més greu en
bancs rescatats
amb diner públic.
De 2002 a 2017, el Senado
espanyol no té cap utilitat excepte per col·locar polítics
amortitzats.
De 2002 a 2017, en plegar d'un
càrrec
públic, alguns polítics passen a ser ambaixadors o ser consellers de
consells
d'administració de bancs i d'empreses grans; aquest canvi s'anomena "portes
giratòries".
En 2003, construcció de l'estació
del
AVE al municipi de Yebes
(2.881 habitants, província
de Guadalajara) en benefici de la família
d'Esperanza Aguirre y Gil de
Biedma (ex-presidenta de la Comunidad
de Madrid,
militant del Partido
Popular).
En 2004-10-02, Mariano Rajoy és
nomenat Presidente del Partido Popular i
des de 2011-12-21 és nomenat Presidente
del Gobierno Español.
Durant aquest temps i fins a 2017-04-30
hi ha hagut els següents casos més coneguts de corrupció de governants,
polítics, funcionaris i assimilats que han acceptat o presumptament
acceptat suborns
en benefici propi o del seu partit polític (veure més casos en
https://es.wikipedia.org/wiki/Corrupción_en_España):
En 2006, cas Brugal
primera etapa, Sonia Castedo
(ex-alcaldesa d'Alacant,
militant del Partido
Popular), Enrique Ortz,
judici en instrucció.
En 2007, cas Palma Arena,
Jaume
Matas (ex-president del Govern de les Illes Balears, militant del Partido Popular) i José Luis
Ballester (ex-director general
d'Esports del Govern de les Illes Balears, militant del Partido
Popular), 28 parts de judici, algunes sentenciades, altres en espera de
judici,
altres en instrucció.
En 2007, cas Gürtel,
37 acusats destacant Francisco Correa, Álvaro Pérez Alonso, Pablo
Crespo (ex-secretari
d'organització del Partido
Popular gallec), Luis Bárcenas
(ex-gerent i ex-tresorer del Partido
Popular), jutjant-se delictes comesos entre 1999 i 2005. Maria del Mar
Rodríguez Alonso, muller de Tomás Burgos Beteta (militant del Partido Popular) es suïcida en
2015-01-21, abans de
declarar al jutjat. El periodista Isidro Cuberos
(militant del Partido
Popular) mor d'accident de moto
en 2015-10-25, després de declarar al jutjat. Leopoldo
Gómez Gutiérrez, arquitecte, militant del Partido
Popular, mor en febrer de 2016, ja havia de declarat al jutjat. Juan
Pérez
Mora, fals jutge, suïcidat a l'estiu de 2009. Álvaro Lapuerta
Quintero, ex-tresorer
del Partido
Popular, no declararà al jutjat, per demència sobrevinguda després de
dues
caigudes en 2013. Antonio Pedreira
Andrade, jutge
instructor durant 3 anys, mor en 2015-08-11 d'accident cerebral,
després de 36
mesos d'hospitalització.
De 2008 a 2014, la proporció
de
desnonaments i llançaments hipotecaris a Catalunya és molt
superior als de
la resta de l'Estat, en benefici dels bancs.
En 2009, cas Palau,
Fèlix Millet Tusell
(ex-president del Consorci del Palau de la
Música Catalana), Jordi Montull
Bagur
(ex-director administratiu del Consorci del Palau de la
Música Catalana), Gemma Montull
Mir (ex-directora financera del Consorci del Palau de la Música
Catalana),
judici oral.
En 2009, cas Fitur,
Milagrosa Martínez
(ex-consellera de Turisme i ex-presidenta
de les Corts Valencianes, militant del Partido
Popular, 9 anys de presó), Francisco Correa (13 anys de presó), Pablo
Crespo (ex-secretari
d'organització del Partido
Popular gallec, 13 anys de presó), Álvaro Pérez Alonso
(12 anys de presó).
De 2009 a 2017, el preu
de
l'electricitat és injustificadament alt.
En 2010, cas Brugal
segona etapa, José Antonio Ripoll (ex-president de la
Diputació d'Alacant,
militant del Partido
Popular), judici oral en espera.
En 2010, cas Nóos,
Iñaki Urdangarín (ex-duc de Palma, gendre del rei Juan Carlos I, 6 anys
i 3
mesos de presó), Jaume Matas (ex-president Balear, militant del Partido Popular, 3 anys i 8
mesos de presó), Cristina de Borbón
y Grecia (filla del rei
Juan Carlos I, absolta), sentència recorreguda al Tribunal Supremo.
En 2011, cas Son Espases,
Juan
Miguel Villar Mir (ex-president d'Obrascón
Huarte Lain, S.A.), Jaume Matas
(ex-president
del govern de les Illes Balears, militant del Partido
Popular), judici en instrucció.
En 2011, cas Emarsa,
24 acusats destacant Enrique Crespo (ex-president d'Emarsa,
ex-vicepresident de la Diputació de València, militant del Partido
Popular), Esteban Cuesta (ex-gerent d'Emarsa),
judici
oral en espera.
En 2011, cas ERE,
227 acusats
destacant Manuel María Chaves González (ex-president de la Junta de Andalucía, militant del Partido
Socialista Obrero
Español), José Antonio Griñán
Martínez (ex-president de la Junta de Andalucía,
militant del Partido Obrero
Socialista Español), Magdalena Álvarez Arza
(consellera d'Economía
y Hacienda
de la Junta de Andalucía,
militant del Partido
Socialista Obrero
Español), Francisco Javier Guerrero Benítez (ex-director general de
Trabajo y
Seguridad Social de la Junta de Andalucía,
militant
del Partido Socialista Obrero
Español, en presó provisional), judici en instrucció.
En 2011, cas Marea,
José Luis
Iglesias Riopedre
(ex-conseller d'Educación
del Principado de Asturias,
militant del Partido
Socialista Obrero
Español), María Jesús Otero (ex-directora general de Planificación
y Centros del Principado
de Asturias,
militant del Partido
Socialista Obrero
Español), judici pendent de sentència.
En 2012, cas Bankia,
33 ex-consellers de Bankia
(entre els quals, Rodrigo
Rato), Miguel Ángel Fernández Ordónez
(ex-governador
del Banco de España, militant del Partido
Socialista Obrero
Español), Julio Segura Sánchez (ex-president de la Comisión Nacional del Mercado de
Valores), judici en instrucció.
En 2012, tancament per inviable
de l'aeroport privat de Ciudad Real construït amb capital públic i
promogut per
Romà Sanahuja.
En 2012, cas Jordi Pujol Ferrusola, per
blanqueig de capital, frau fiscal i
falsedat documental, judici en instrucció.
En 2012, la família d'Emilio Botín
va pagar
200.000.000 € a l'erari públic per regularitzar 2.000.000.000
€
que tenia en un banc suís sense declarar.
En 2013, cas Fabra,
Carlos Fabra
(ex-president de la Diputació de Castelló, militant del Partido
Popular, jutjat en 2014, 4 anys de presó).
En 2013, cas Visita del
Papa a
València en 2006, Juan Cotino (ex-president de les Corts
Valencianes,
militant del Partido
Popular), Pedro García Gimeno (ex-director
de la televisió Canal 9), Francisco Correa, Álvaro Pérez, Pablo Crespo
(ex-secretari
d'organització del Partido
Popular gallec), judici
oral en espera.
En 2013, cas Papers de Bárcenas, Luis Bárcenas Gutiérrez
(ex-tresorer i ex-gerent del Partido
Popular), Álvaro
Lapuerta (ex-tresorer
del Partido
Popular), Cristóbal Páez
(ex-gerent del Partido
Popular), judici en instrucció. Francisco José
Yáñez Román, militant del Partido
Popular, testaferro
de Luis Bárcenas, mor
per causes naturals en
2014-01-24, quatre dies abans de declarar al jutjat.
En 2013, cas Ordinadors
del Partido Popular,
el Partido Popular
com a persona jurídica, Carmen Navarro (tresorera actual del Partido Popular), Alberto Durán
(advocat i informàtic),
judici en instrucció.
En 2014, cas Jordi Pujol
Soley,
blanqueig de capital, delicte fiscal i falsedat documental, judici en
instrucció.
En 2014, cas Imelsa,
80 acusats destacant Alfonso Rus (ex-alcalde de Xàtiva, ex-president de
la Diputació
de València, militant del Partido
Popular), Máximo Caturia,
Juan José Medina (ex-vicepresident de la Diputació
de València, militant del Partido
Popular), Carmen
García-Fuster (militant del Partido
Popular), judici
en instrucció.
En 2014, cas Púnica,
Francisco
Granados (ex-conseller de Transportes, Presidencia,
Justicia e Interior de
la Comunidad
de Madrid, militant del Partido
Popular), David Marjaliza,
Alejandro de Pedro, Pedro Antonio Sánchez López (ex-president
de la Región de Murcia,
militant del Partido
Popular), judici en instrucció.
En 2014, cas Auditori de
Puerto Lumbreras,
Pedro Antonio Sánchez López (ex-president de
la Región de Murcia i
ex-alcalde de Puerto Lumbreras,
militant del Partido
Popular), judici en instrucció.
En 2014, cas Rato,
Rodrigo Rato
(ex-ministre d'Economía,
ex-director del Fons
Monetari Internacional, militant del Partido
Popular),
judici en instrucció.
En 2014, cas Bahía
Competitiva, 31 acusats destacant Angelina María Ortiz de Río
(dita Angelines,
ex-directora general d'Economía
Social de la Junta de Andalucía,
militant del Partido
Socialista Obrero
Español), Manuel Fernández Alcón,
judici en
instrucció.
En 2014, Proyecto
Castor, Escal
UGS, S.L. rep 1.350.000.000 €
d'indemnització per aturar l'explotació i deixar de fer terratrèmols.
Segons la
Organización de
Consumidores y Usuarios,
el cost per als consumidors és 4.730.000.000.€.
En 2015, el Fòrum Pont Aeri, grup
de
pressió (és a dir "lobby") de grans empreses espanyoles sumen més de 500
filials en paradisos fiscals.
En 2015, cas Viajes Marsans, Gerardo Díaz Ferrán,
en presó.
En 2015, cas Tarjetes
Black, 65 acusats destacant Miguel Blesa de la Parra
(ex-president de Caja
Madrid, 6 anys de presó, en suïcidà en 2017-07-19), Rodrigo Rato
(ex-president
de Bankia, militant del
Partido
Popular, 4,5 anys de presó), Rafael Spottorno
(ex-cap
de la Casa del Rei, uns anys de presó).
En 2015, cas Avales a
Empresas,
Martín Soler Márquez (ex-conseller de Innovación,
Ciencia y Empresa de la
Junta de Andalucía,
militant del Partido
Socialista Obrero
Español), Jesús Maria Rodríguez Román (ex-viceconseller de Innovación,
Ciencia y Empresa de la
Junta de Andalucía,
militant del Partido
Socialista Obrero
Español), Juan Francisco Sánchez García (ex-secretari general tècnic de
Innovación, Ciencia y Empresa de
la Junta de Andalucía,
militant del Partido
Socialista Obrero
Español), Jacinto Cañete
Rolloso
(ex-director de la Agencia de Innovación
y Desarrollo de Andalucía, militant
del Partido Socialista Obrero
Español), judici en instrucció.
En 2015, cas Jeremie
(Joint European Resources
for Micro to Medium Enterprises),
agència
Innovació, Ciencia y
Empresa de la Junta de Andalucía,
judici en instrucció.
En 2016, rescat de les
autopistes
radials de peatge de Madrid en fallida. El preu de les expropiacions de
la
autopista R-3 es va tarifar inicialment a 28,30 euros per metre quadrat
però es
va pagar fins a 3.161 euros per metre quadrat. Les expropiacions per
fer
autopistes solen tenir una franja de 75 m d'amplada, però es va arribar
a 150
m.
En 2016, el Ministerio
de Fomento fa servir el 95 % dels beneficis del ports de Catalunya per
a millores
de ports no catalans.
En 2016, es continuen emprant les 73
finques de caceres (quasi bé totes entre Madrid i Puertollano)
per acordar contractes públics.
En 2016, cas Taula,
Maria Rita Barberá
Nolla (ex-alcaldessa de València, militant del Partido
Popular, morta en 2016-11-23 de cirrosis hepàtica,
just després de declarar al jutjat), 9 regidors (ajuntament de
València,
militants del Partido
Popular), 40 assessors, judici
en instrucció.
En 2016, cas Facturas
Falsas de UGT,
18 acusats destacant Manuel
Pastrana Casado (ex-secretari general del sindicat Unión General de Trabajadores a Andalucía),
Francisco Fernández Sevilla (ex-secretari general del sindicat Unión
General de
Trabajadores a Andalucía),
judici en instrucció.
En 2017, cas Lezo
(Canal de Isabel II), Jaume Ignacio González González
(ex-president de la Comunidad
de Madrid, militant del
Partido Popular), Edmundo
Rodríguez Sobrino
(ex-president del Grupo Inassa),
Juan Miguel Villar Mir (ex-president d'Obrascón
Huarte Lai, S.A.,
president del Grupo Villar Mir, S.A.U.), judici en instrucció secreta.
En 2017, cas Fundescam
(Fundación para el Desarrollo
Económico i Social de la
Comunidad
de Madrid), Esperanza Aguirre (ex-presidenta de la Comunidad
de Madrid, militant del Partido
Popular), judici en
instrucció.
En 2017, cas Invercaria,
6 acusats destacant Francisco Vallejo Serrano (ex-conseller de la Junta
de Andalucía, militant
del Partido
Socialista Obrero
Español), judici en instrucció.
En 2017, el Banco de España diu que entre 2009 i 2012 ha donat 76.410.000.000 d'euros als bancs (principalment Caixa Catalunya, Caja Madrid que després ha passat a ser Bankia i Caja de Ahorros del Mediterráneo) dels quals n'ha recuperat 4.139.000.000 d'euros i estima que en recuperarà 12.198.000.000 d'euros més; comptant amb 540.000.000 d'euros d'ajustos, les pèrdues de l'Estat són 60.613.000.000 d'euros, en benefici dels accionistes dels bancs.