Apropiacions indegudes de la casta extractiva de 1455 a 2017

 

 

En 1455, amb una sentència interlocutòria, Alfonso Trastámara, quart rei del seu nom a Aragó, dit el Magnànim, pretén suprimir els 6 mals usos, les 3 iniqües consuetuds i nombroses prestacions que pateixen els pagesos de remença de la Catalunya Vella, pagant-li aquests pagesos 60.000 florins (dels 100.000 florins previstos) equivalents a 780.000 sous o 260.000 salaris diaris de manobra agrícola; el pagament es fa, però els mals usos no són suprimits.

 

Des de finals del segle 14è fins a 1486-04-20, els senyors feudals fan apropiacions indegudes als pagesos de remença de la Catalunya Vella amb els 6 mals usos (remença, eixorquia, intestia, àrsia, cugucia i ferma d’espoli forçada), les 3 iniqües consuetuds (dret de cuixa, dret de maltractar i dret de didatge) i nombroses prestacions (algunes només aplicades a determinades localitats i entre les quals hi ha: adobada de resclosa de molí, alberga, allotjament, araga, batuda, castellanies, cavada, cavalcada, cossura, dret de carabassa de vi, dret de cercles de tines, dret de cèrcols de bóta, dret de cistella de raïms, dret de feix de palla, dret de pa de cans, dret de servei domèstic del fill o la filla del pagès, dret de sitja, dret de vi d’en Basora, dret de vi de trascol, dret del moltó, dret del porc o ovella de llet, enterca, escanell de porc, femada, fer moles, flassada de cap de casa, guaites, host, jova, llaurada, lloçol, menjar de balles, obres de castells enderrocats, ous de cogull, perna de carn salada, podada, polla d’astor, segada, tragina, vermada). Recordem que:

 

Remença era un mal ús pel qual un pagès, la seva muller i els seus descendents haguts i per haver estaven obligats a conrear al territori del seu senyor territorial i no mudar a un altre territori fins que li paguessin una petita redempció, la qual als segles 14è i 15è era normalment de 5 sous per home (però l’hereu no podia redimir-se), de 2 sous per dona, i de 2 sous i 8 diners per donzella quan es casava (però si era hereva, no podia redimir-se) (si el senyor territorial cedia la terra, el pagès, la seva muller i els seus descendents haguts i per haver eren traspassats juntament amb ella).

 

Eixorquia era un mal ús pel qual el senyor territorial tenia dret a heretar una part dels béns d’un vassall seu mort sense descendència, normalment la tercera part dels seus béns mobles i caps de bestiar (el senyor territorial havia de triar entre eixorquia i intestia quan s’esqueien ambdues possibilitats).

 

Intestia era un mal ús pel qual el senyor territorial tenia dret a heretar generalment la tercera part, la meitat o la totalitat del patrimoni del seu vassall intestat, segons respectivament si aquest deixava consort i fills, si deixava consort o fills, o si no deixava parents propers (el senyor territorial havia de triar entre intestia i eixorquia quan s’esqueien les dues possibilitats).

 

Cugucia era un mal ús de dret públic pel qual el senyor territorial tenia dret a confiscar la meitat dels béns d’una vassalla seva adúltera (en cas que el marit d’aquesta no hagués consentit l’adulteri; llavors el marit es quedava l’altra meitat) o tots els béns d’una vassalla seva adúltera (en cas que el marit d’aquesta hagués consentit l’adulteri) (però les adúlteres que ho eren per temor o manament del seu marit no perdien els seus béns i, si volien, eren separades d’aquest i recuperaven el dot i l’escreix); mal ús de dret privat, des del segle 13è a 1486-04-21, derivat de l’anterior mal ús de dret públic, pel qual el senyor territorial es quedava una tercera part dels béns mobles del seu vassall cuguç (i, si aquest no havia consentit en l’adulteri, podia recuperar-se sobre els béns de la seva muller).

 

Ferma d'espoli forçada era un mal ús a la Catalunya Vella pel qual un pagès de remença que volgués hipotecar les seves terres emfitèutiques com a garantia d’escreix, havia de pagar al seu senyor territorial per la seva autorització la quarta part del valor de la garantia (a la Catalunya Nova no era obligatòria la ferma d’espoli forçada).

 

Dret de cuixa era una iniqua consuetud del senyor territorial a passar la nit amb una dona el dia del casament d’aquesta amb un vassall seu, dret que més tard el senyor territorial simbolitzava passant per damunt de dita dona quan era dins el llit de noces.

 

Dret de maltractar era una iniqua consuetud per la qual el senyor territorial tenia el dret de maltractar un pagès de remença seu sense cap motiu ni haver de donar cap explicació.

 

Dret de didatge era una iniqua consuetud del senyor territorial d’obligar a una vassalla seva a fer de dida d’un fill d’ell.

 

En 1486-04-21, amb una sentència arbitral de concòrdia, Fernando Trastámara, segon rei de seu nom a Aragó, dit el Catòlic, fa de mitjancer entre els senyors feudals i els pagesos de remença de la Catalunya Vella per suprimir els 6 mals usos, les 3 iniqües consuetuds i nombroses prestacions, pagant cada mas principal d'un pagès de remença 3 lliures (equivalents a 36 sous o 12 salaris diaris) pagant tots el pagesos una indemnització de 6.000 lliures (equivalents a 72.000 sous o 24.000 salaris diaris) als propietaris damnificats en l'alçament d'armes, pagant una multa de 50.000 lliures (equivalents a 600.000 sous o 20.000 salaris diaris) al rei i pagant 1.800 lliures (equivalents a 21.600 sous o 7.200 salaris diaris) als funcionaris reials que també reben 525 lliures (equivalents a 6.300 sous o 2.100 salaris) dels senyors territorials per les gestions i despeses fetes.

 

En 1478, Fernando Trastámara, segon rei del seu nom a Aragó, dit el Catòlic, canvia la Inquisició Pontifícia que a Catalunya depèn dels bisbes des de 1232, pel Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición que depenia del rei hispànic. La primera Inquisició lluitava contra heretges; la segona lluita més durament i majorment contra jueus, jueus conversos i jueus falsament conversos, i té una seu a Barcelona, a l’actual Museu Frederic Marès que conserva a la seva façana l’escut de la Inquisició. La Inquisició admet denúncies anònimes. Les seves condemnes (justes o no) inclouen la confiscació de béns els quals enriqueixen el rei. La Inquisició és abolida en 1834.

 

En 1492, Fernando Trastámara, segon rei del seu nom a Aragó, dit el Catòlic, expulsa dels regnes hispànics entre 50.000 i 200.000 jueus que no s'han convertit al cristianisme. Els dona un termini de 4 mesos i 10 dies sota pena de mort i confiscació dels béns. No poden endur-se or, plata, monedes, armes ni cavalls; poden endur-se lletres de canvi. Comporta confiscacions per part del rei. El decret reial és abolit el 28 de juny de 1969 pel ministre de turisme Manuel Fraga Irribarne.

 

Entre 1492 i 1898 l’erari públic hispànic es beneficia d’or, plata i altres béns d’Amèrica, en perjudici dels descobridors catalans d'aquest continent.

 

De 1502 a 1880, tràfic d'esclaus negres a Amèrica.

 

En 1519, primera bancarrota de l’erari públic. Carlos I de Castella només abona els interessos. Bancs arruïnats.

 

En 1557, segona bancarrota de l’erari públic. Felipe II de Castella. Bancs arruïnats.

 

En 1576, tercera bancarrota de l’erari públic. Felipe II de Castella. Bancs arruïnats.

 

En 1596, quarta bancarrota de l’erari públic. Felipe II de Castella. Bancs arruïnats.

 

De 1600 a 1635, Lope de Vega, censurador de llibres, molt probablement s'apropia indegudament d'obres en castellà i en català (que fa traduir al castellà), canvia noms de personatges i llocs, i les publica com a autor.

 

En 1601, Francisco de Sandoval Rojas, duc de Lerma, favorit de Felipe III de Castella, fa traslladar la cort de Madrid a Valladolid després que ell i els nobles compressin a baix preu cases i terrenys a Valladolid i voltants. Anys després ho venen a preu alt, compren a preu baix a Madrid i fa traslladar la cort novament a Madrid.

 

Entre 1604 i 1613, Felipe III de Castella expulsa els moriscs dels regnes hispànics. Els moriscs no poden endur-se or, plata, joies ni lletres de canvi; i el rei fa confiscació dels béns immobles els quals  passen en mans dels nobles. S’estima que hi ha uns 3.200.000 moriscs i una població de 8.500.000 hispànics (una font oficial indica 8.206.791 hispànics en 1594). Els registres dels ports sumen 272.140 moriscs. La pagesia perd molts agricultors. Hi ha abandonament de camps.

 

En 1607, cinquena bancarrota de l’erari públic. Felipe III de Castella. Bancs arruïnats.

 

En 1627, sisena bancarrota de l’erari públic. Felipe IV de Castella. Bancs arruïnats.

 

En 1647, setena bancarrota de l’erari públic. Felipe IV de Castella. Bancs arruïnats.

 

En 1652, vuitena bancarrota de l’erari públic. Felipe IV de Castella. Bancs arruïnats.

 

En 1662, novena bancarrota de l’erari públic. Felipe IV de Castella. Bancs arruïnats.

 

En 1666, desena bancarrota de l’erari públic. Carlos II de Castella, només paga el 30 % del deute. Bancs arruïnats.

 

En 1715, per compensar les despeses de la guerra de Successió, Felipe V de Castella multiplica per 8,12 de mitjana els impostos directes que els catalans han pagat en plena guerra, rebaixat a multiplicar per 7,84 de mitjana l'any següent. És amb l’impost del cadastre sobre béns immobles i sobre el treball personal, impost que dura fins 1845.

 

En 1767, 1835 i 1932 l’estat hispànic fa successives expulsions dels preveres de la Companyia de Jesús, els jesuïtes. Les seves finques rústiques són expropiades, subhastades i adquirides pels adinerats.

 

En 1798, l’amortització de Godoy que consisteix en l’expropiació d’algunes terres de l’església i dels municipis i la seva subhasta. Les compren nobles i burgesos urbans. L’erari públic ingressa els diners, els quals serveixen per reduir el deute públic ocasionat per les guerres. Els pagesos no en poden comprar perquè els lots són massa grans per a ells.

 

En 1799, onzena bancarrota de l’erari públic. Carlos IV de Castella no paga els interessos de préstecs. Bancs arruïnats.

 

En els segles 19è i 20è, abusos als treballadors en no haver sindicats.

 

En 1809, dotzena bancarrota de l’erari públic. José I de les Espanyes i de les Índies. Bancs arruïnats.

 

En 1836, l’amortització de Mendizábal. Expropiacions semblants a les de Godoy de 1798.

 

De 1851 a 1868, primeres línies fèrries de Madrid a Aranjuez, Toledo, Ávila i Segovia perquè el rei i els nobles vagin a llocs d'esbarjo. Són econòmicament inviables.

 

En 1855, l’amortització de Madoz. Expropiacions semblants a les de Mendizábal de 1836.

 

En 1866, tretzena bancarrota de l’erari públic. Isabel II de les Espanyes. Bancs arruïnats.

 

En 1872, catorzena bancarrota de l’erari públic. Amadeo I d'Espanya es veu obligat a pagar el deute públic venent les mines de Riotinto al Regne Unit.

 

De 1880 a 1890, els 1.840.000 catalans paguen cada un 4,78 pessetes a l’Estat espanyol i els 15.660.000 restants d’espanyols, 2,08 pessetes.

 

En 1882, quinzena bancarrota de l’erari públic. Alfonso XII d'Espanya. Bancs arruïnats.

 

De 1936 a 1952, estraperlo o comerç il·legal de comestibles i bens racionats.

 

En 1939, setzena bancarrota de l’erari públic. Francisco Franco Bahamonte, cap de l'Estat, no vol pagar el deute de la segona república.

 

De 1939, Ángel Viñas diu en el llibre "La otra cara del caudillo" que Getúlio Vargas, dictador del Brasil, dóna 600.000 quilograms de gra de cafè a Francisco Franco Bahamonte i aquest s'ho ven per 7.488.000 pessetes (equivalents a 8.236.800 euros de 2015), ajuntant-les a 10.000 pessetes mensuals (equivalents a 11.000 euros de 2015) que aquest rep durant alguns mesos de Compañía Telefónica de España.

 

De 1945 a 1975, molts joiers no gosen enviar factures de les joies endutes per Maria del Carmen Polo Martínez-Valdés, dita La Collares, muller de Francisco Franco Bahamonte.

 

En 1956, la província de Barcelona paga 5.551.154.212 pessetes a l’Estat espanyol i aquest inverteix a dita província 1.179.668.902 pessetes; representa un dèficit fiscal del 78,7 %.

 

De 1960 a 2017, algú de la casta extractiva cobra comissió en importacions de petroli.

 

De 1987 a 2017, la majoria dels partits polítics que governen reben donacions il·legals d'empreses a canvi d'adjudicacions de contractes.

 

De 1992 a 2017, unes empreses constructores espanyoles es beneficien de la construcció de línies de tren d'alta velocitat (AVE) deficitàries, autopistes (sense peatge i amb pèrdues) i aeroports amb poquíssim tràfic; molts d'aquests contractes es negocien a la llotja de l'estadi del Real Madrid Club de Fútbol.

 

En 1993, cas Los Albertos, Alberto Alcocer Torra i Alberto Cortina Alcocer, prescrit en 2008.

 

En 1995, cas Túnel de Sóller, Gabriel Cañellas (ex-president del Govern de les Illes Balears, militant del Partido Popular), Jeroni Saiz (ex-conseller d'Obres Públiques, militant del Partido Popular), José Antonio Berastain (ex-secretari general del Partido Popular), jutjats i absolts en 1997 per prescripció del delicte.

 

De 1995 a 2012, segons les dades més fiables conegudes en maig de 2016, els percentatges de dèficits fiscals segons el flux monetari de Catalunya respecte a l’Estat espanyol són:

1995

5,8

1996

6,6

1997

8,6

1998

8,4

1999

7,7

2000

7,2

2001

7,6

2002

9,2

2003

9,5

2004

8,5

2005

9,8

2006

7,9

2007

8,1

2008

8,5

2009

8,4

2010

8,5

2011

6,7

2012

7,5

Mitjana

8,0

 

 

El dèficit fiscal de 7,5 % de 2012 té un import de 14.623.000.000 euros. Si aquest dèficit fos zero, el pressupost de la Generalitat passaria de 37.024.000.000 euros a 51.647.000.000 euros; és a dir, tindria un augment del 39,5 %.

 

En 2001, el Real Madrid Club de Fútbol presidit per Florentino Pérez Rodríguez aconsegueix que l'ajuntament de Madrid canviï l'ús dels terrenys de la Ciudad Deportiva de 110.000 m2 passant de zona d'equipament esportiu privat a zona edificable i, gràcies al canvi, ven els terrenys per 80.000.000.000 pessetes (480.810.000 euros) perquè es construeixi el Centro Financiero de las Cuatro Torres. Aquesta operació és molt més important que altres operacions semblants fetes pels presidents Ramón Mendoza Fontenia en 1991 i Lorenzo Sanz Mancebo en 1997.

 

De 2002 a 2017, per la feina que fan, alguns directius d'empreses grans tenen sous massa alts, jubilacions massa altes pagades per la seva empresa i indemnitzacions massa altes per plegar voluntàriament o no; això és més greu en bancs rescatats amb diner públic.

 

De 2002 a 2017, el Senado espanyol no té cap utilitat excepte per col·locar polítics amortitzats.

 

De 2002 a 2017, en plegar d'un càrrec públic, alguns polítics passen a ser ambaixadors o ser consellers de consells d'administració de bancs i d'empreses grans; aquest canvi s'anomena "portes giratòries".

 

En 2003, construcció de l'estació del AVE al municipi de Yebes (2.881 habitants, província de Guadalajara) en benefici de la família d'Esperanza Aguirre y Gil de Biedma (ex-presidenta de la Comunidad de Madrid, militant del Partido Popular).

 

En 2004-10-02, Mariano Rajoy és nomenat Presidente del Partido Popular i des de 2011-12-21 és nomenat Presidente del Gobierno Español. Durant aquest temps i fins a 2017-04-30 hi ha hagut els següents casos més coneguts de corrupció de governants, polítics, funcionaris i assimilats que han acceptat o presumptament acceptat suborns en benefici propi o del seu partit polític (veure més casos en https://es.wikipedia.org/wiki/Corrupción_en_España):

 

En 2006, cas Brugal primera etapa, Sonia Castedo (ex-alcaldesa d'Alacant, militant del Partido Popular), Enrique Ortz, judici en instrucció.

 

En 2007, cas Palma Arena, Jaume Matas (ex-president del Govern de les Illes Balears, militant del Partido Popular) i José Luis Ballester (ex-director general d'Esports del Govern de les Illes Balears, militant del Partido Popular), 28 parts de judici, algunes sentenciades, altres en espera de judici, altres en instrucció.

 

En 2007, cas Gürtel, 37 acusats destacant Francisco Correa, Álvaro Pérez Alonso, Pablo Crespo (ex-secretari d'organització del Partido Popular gallec), Luis Bárcenas (ex-gerent i ex-tresorer del Partido Popular), jutjant-se delictes comesos entre 1999 i 2005. Maria del Mar Rodríguez Alonso, muller de Tomás Burgos Beteta (militant del Partido Popular) es suïcida en 2015-01-21, abans de declarar al jutjat. El periodista Isidro Cuberos (militant del Partido Popular) mor d'accident de moto en 2015-10-25, després de declarar al jutjat. Leopoldo Gómez Gutiérrez, arquitecte, militant del Partido Popular, mor en febrer de 2016, ja havia de declarat al jutjat. Juan Pérez Mora, fals jutge, suïcidat a l'estiu de 2009. Álvaro Lapuerta Quintero, ex-tresorer del Partido Popular, no declararà al jutjat, per demència sobrevinguda després de dues caigudes en 2013. Antonio Pedreira Andrade, jutge instructor durant 3 anys, mor en 2015-08-11 d'accident cerebral, després de 36 mesos d'hospitalització.

 

De 2008 a 2014, la proporció de desnonaments i llançaments hipotecaris a Catalunya és molt superior als de la resta de l'Estat, en benefici dels bancs.

 

En 2009, cas Palau, Fèlix Millet Tusell (ex-president del Consorci del Palau de la Música Catalana), Jordi Montull Bagur (ex-director administratiu del Consorci del Palau de la  Música Catalana), Gemma Montull Mir (ex-directora financera del Consorci del Palau de la Música Catalana), judici oral.

 

En 2009, cas Fitur, Milagrosa Martínez (ex-consellera de Turisme i ex-presidenta de les Corts Valencianes, militant del Partido Popular, 9 anys de presó), Francisco Correa (13 anys de presó), Pablo Crespo (ex-secretari d'organització del Partido Popular gallec, 13 anys de presó), Álvaro Pérez Alonso (12 anys de presó).

 

De 2009 a 2017, el preu de l'electricitat és injustificadament alt.

 

En 2010, cas Brugal segona etapa, José Antonio Ripoll (ex-president de la Diputació d'Alacant, militant del Partido Popular), judici oral en espera.

 

En 2010, cas Nóos, Iñaki Urdangarín (ex-duc de Palma, gendre del rei Juan Carlos I, 6 anys i 3 mesos de presó), Jaume Matas (ex-president Balear, militant del Partido Popular, 3 anys i 8 mesos de presó), Cristina de Borbón y Grecia (filla del rei Juan Carlos I, absolta), sentència recorreguda al Tribunal Supremo.

 

En 2011, cas Son Espases, Juan Miguel Villar Mir (ex-president d'Obrascón Huarte Lain, S.A.), Jaume Matas (ex-president del govern de les Illes Balears, militant del Partido Popular), judici en instrucció.

 

En 2011, cas Emarsa, 24 acusats destacant Enrique Crespo (ex-president d'Emarsa, ex-vicepresident de la Diputació de València, militant del Partido Popular), Esteban Cuesta (ex-gerent d'Emarsa), judici oral en espera.

 

En 2011, cas ERE, 227 acusats destacant Manuel María Chaves González (ex-president de la Junta de Andalucía, militant del Partido Socialista Obrero Español), José Antonio Griñán Martínez (ex-president de la Junta de Andalucía, militant del Partido Obrero Socialista Español), Magdalena Álvarez Arza (consellera d'Economía y Hacienda de la Junta de Andalucía, militant del Partido Socialista Obrero Español), Francisco Javier Guerrero Benítez (ex-director general de Trabajo y Seguridad Social de la Junta de Andalucía, militant del Partido Socialista Obrero Español, en presó provisional), judici en instrucció.

 

En 2011, cas Marea, José Luis Iglesias Riopedre (ex-conseller d'Educación del Principado de Asturias, militant del Partido Socialista Obrero Español), María Jesús Otero (ex-directora general de Planificación y Centros del Principado de Asturias, militant del Partido Socialista Obrero Español), judici pendent de sentència.

 

En 2012, cas Bankia, 33 ex-consellers de Bankia (entre els quals, Rodrigo Rato), Miguel Ángel Fernández Ordónez (ex-governador del Banco de España, militant del Partido Socialista Obrero Español), Julio Segura Sánchez (ex-president de la Comisión Nacional del Mercado de Valores), judici en instrucció.

 

En 2012, tancament per inviable de l'aeroport privat de Ciudad Real construït amb capital públic i promogut per Romà Sanahuja.

 

En 2012, cas Jordi Pujol Ferrusola, per blanqueix de capital, frau fiscal i falsedat documental, judici en instrucció.

 

En 2012, la família d'Emilio Botín va pagar 200.000.000 € a l'erari públic per regularitzar 2.000.000.000 € que tenia en un banc suís sense declarar.

 

En 2013, cas Fabra, Carlos Fabra (ex-president de la Diputació de Castelló, militant del Partido Popular, jutjat en 2014, 4 anys de presó).

 

En 2013, cas Visita del Papa a València en 2006, Juan Cotino (ex-president de les Corts Valencianes, militant del Partido Popular), Pedro García Gimeno (ex-director de la televisió Canal 9), Francisco Correa, Álvaro Pérez, Pablo Crespo (ex-secretari d'organització del Partido Popular gallec), judici oral en espera.

 

En 2013, cas Papers de Bárcenas, Luis Bárcenas Gutiérrez (ex-tresorer i ex-gerent del Partido Popular), Álvaro Lapuerta (ex-tresorer del Partido Popular), Cristóbal Páez (ex-gerent del Partido Popular), judici en instrucció. Francisco José Yáñez Román, militant del Partido Popular, testaferro de Luis Bárcenas, mor per causes naturals en 2014-01-24, quatre dies abans de declarar al jutjat.

 

En 2013, cas Ordinadors del Partido Popular, el Partido Popular com a persona jurídica, Carmen Navarro (tresorera actual del Partido Popular), Alberto Durán (advocat i informàtic), judici en instrucció.

 

En 2014, cas Jordi Pujol Soley, blanqueix de capital, delicte fiscal i falsedat documental, judici en instrucció.

 

En 2014, cas Imelsa, 80 acusats destacant Alfonso Rus (ex-alcalde de Xàtiva, ex-president de la Diputació de València, militant del Partido Popular), Máximo Caturia, Juan José Medina (ex-vicepresident de la Diputació de València, militant del Partido Popular), Carmen García-Fuster (militant del Partido Popular), judici en instrucció.

 

En 2014, cas Púnica, Francisco Granados (ex-conseller de Transportes, Presidencia, Justicia e Interior de la Comunidad de Madrid, militant del Partido Popular), David Marjaliza, Alejandro de Pedro, Pedro Antonio Sánchez López (ex-president de la Región de Murcia, militant del Partido Popular), judici en instrucció.

 

En 2014, cas Auditori de Puerto Lumbreras, Pedro Antonio Sánchez López (ex-president de la Región de Murcia i ex-alcalde de Puerto Lumbreras, militant del Partido Popular), judici en instrucció.

 

En 2014, cas Rato, Rodrigo Rato (ex-ministre d'Economía, ex-director del Fons Monetari Internacional, militant del Partido Popular), judici en instrucció.

 

En 2014, cas Bahía Competitiva, 31 acusats destacant Angelina María Ortiz de Río (dita Angelines, ex-directora general d'Economía Social de la Junta de Andalucía, militant del Partido Socialista Obrero Español), Manuel Fernández Alcón, judici en instrucció.

 

En 2014, Proyecto Castor, Escal UGS, S.L. rep 1.350.000.000 € d'indemnització per aturar l'explotació i deixar de fer terratrèmols. Segons la Organización de Consumidores y Usuarios, el cost per als consumidors és 4.730.000.000.€.

 

En 2015, el Fòrum Pont Aeri, grup de pressió (és a dir "lobby") de grans empreses espanyoles sumen més de 500 filials en paradisos fiscals.

 

En 2015, cas Viajes Marsans, Gerardo Díaz Ferrán, en presó.

 

En 2015, cas Tarjetes Black, 65 acusats destacant Miguel Blesa de la Parra (ex-president de Caja Madrid, 6 anys de presó, en suïcidà en 2017-07-19), Rodrigo Rato (ex-president de Bankia, militant del Partido Popular, 4,5 anys de presó), Rafael Spottorno (ex-cap de la Casa del Rei, uns anys de presó).

 

En 2015, cas Avales a Empresas, Martín Soler Márquez (ex-conseller de Innovación, Ciencia y Empresa de la Junta de Andalucía, militant del Partido Socialista Obrero Español), Jesús Maria Rodríguez Román (ex-viceconseller de Innovación, Ciencia y Empresa de la Junta de Andalucía, militant del Partido Socialista Obrero Español), Juan Francisco Sánchez García (ex-secretari general tècnic de Innovación, Ciencia y Empresa de la Junta de Andalucía, militant del Partido Socialista Obrero Español), Jacinto Cañete Rolloso (ex-director de la Agencia de Innovación y Desarrollo de Andalucía, militant del Partido Socialista Obrero Español), judici en instrucció.

 

En 2015, cas Jeremie (Joint European Resources for Micro to Medium Enterprises), agència Innovació, Ciencia y Empresa de la Junta de Andalucía, judici en instrucció.

 

En 2016, rescat de les autopistes radials de peatge de Madrid en fallida. El preu de les expropiacions de la autopista R-3 es va tarifar inicialment a 28,30 euros per metre quadrat però es va pagar fins a 3.161 euros per metre quadrat. Les expropiacions per fer autopistes solen tenir una franja de 75 m d'amplada, però es va arribar a 150 m.

 

En 2016, el Ministerio de Fomento fa servir el 95 % dels beneficis del ports de Catalunya per a millores de ports no catalans.

 

En 2016, es continuen emprant les 73 finques de caceres (quasi bé totes entre Madrid i Puertollano) per acordar contractes públics.

 

En 2016, cas Taula, Maria Rita Barberá Nolla (ex-alcaldessa de València, militant del Partido Popular, morta en 2016-11-23 de cirrosis hepàtica, just després de declarar al jutjat), 9 regidors (ajuntament de València, militants del Partido Popular), 40 assessors, judici en instrucció.

 

En 2016, cas Facturas Falsas de UGT, 18 acusats destacant Manuel Pastrana Casado (ex-secretari general del sindicat Unión General de Trabajadores a Andalucía), Francisco Fernández Sevilla (ex-secretari general del sindicat Unión General de Trabajadores a Andalucía), judici en instrucció.

 

En 2017, cas Lezo (Canal de Isabel II), Jaume Ignacio González González (ex-president de la Comunidad de Madrid, militant del Partido Popular), Edmundo Rodríguez Sobrino (ex-president del Grupo Inassa), Juan Miguel Villar Mir (ex-president d'Obrascón Huarte Lai, S.A., president del Grupo Villar Mir, S.A.U.), judici en instrucció secreta.

 

En 2017, cas Fundescam (Fundación para el Desarrollo Económico i Social de la Comunidad de Madrid), Esperanza Aguirre (ex-presidenta de la Comunidad de Madrid, militant del Partido Popular), judici en instrucció.

 

En 2017, cas Invercaria, 6 acusats destacant Francisco Vallejo Serrano (ex-conseller de la Junta de Andalucía, militant del Partido Socialista Obrero Español), judici en instrucció.

 

En 2017, el Banco de España diu que entre 2009 i 2012 ha donat 76.410.000.000 d'euros als bancs (principalment Caixa Catalunya, Caja Madrid que després ha passat a ser Bankia i Caja de Ahorros del Mediterráneo) dels quals n'ha recuperat 4.139.000.000 d'euros i estima que en recuperarà 12.198.000.000 d'euros més; comptant amb 540.000.000 d'euros d'ajustos, les pèrdues de l'Estat són 60.613.000.000 d'euros, en benefici dels accionistes dels bancs.

 

Torna a l'Índex.