Unitats
actuals i antigues
1. Unitats del sistema mètric decimal.
A Espanya, la reial ordre de 1848-04-15 i la llei de 1849-07-19 (que es pot trobar a la biblioteca de Catalunya en “Medidas y pesas españolas” per Estevan Quet, llibre amb moltes equivalències d’unitats antigues editat en 1858) feren que el sistema mètric decimal fou obligatori a partir de 1852-01-01 per a les escoles on s’ensenyés aritmètica, a partir de 1853-01-01 per a les dependències de l’estat i a partir de 1860-01-01 per a tots els espanyols; però l’administració pública no va seguir aquestes dues disposicions legals. La llei de 1892-07-08 (“Gaceta de Madrid” de 1892-07-09, pàgina 121) va tornar a fer obligatori el sistema mètric decimal (aquesta vegada, el metre fou definit amb un regle de platí aliat amb iridi) i manà que es redactés un reglament per a l’execució de dita llei. Aquest reglament fou aprovat pel reial decret de 1906-12-31 (“Gaceta de Madrid” de 1907-01-08) i manà que uns funcionaris, dits fieles contrastes, tinguessin a la seva disposició una col·lecció de pesos i mides a l’ajuntament de cada capital de província i fessin les comprovacions de tots els instruments de mesura (com el regle d’1 metre); la disposició transitòria segona manà que la Comissió de Pesos i Mesures redactés i proposés a la Direcció General de l’Institut Geogràfic i Estadístic, en el termini de 2 anys les instruccions necessàries per construir dits instruments i per comprovar-los.
La llei 88 de 1967-11-08 (“Boletín oficial del estado” de 1967-11-10) va derogar la llei de 1892-07-08 abans citada i va declarar d’ús legal a Espanya el sistema internacional d’unitats de mesura, d’acord amb la firma feta a la conferència general de pesos i mesures celebrada a París en 1960; dita llei va ser modificada una mica per un decret de 1974-04-25 (“Boletín oficial del estado” de 1974-05-08).
2. Unitats més importants en 2005.
El sistema d’unitats de mesura de magnituds físiques vigent a Espanya en 2005 és l’anomenat sistema internacional d’unitats de mesura. Les unitats més importants d’aquest sistema són les següents.
Segon: unitat de temps equivalent a 9.192.631.770 períodes (no 9.192.631.270 com diu el “Boletín oficial del estado” de 1974-05-08 abans mencionat) de la radiació electromagnètica corresponent a la transició electrònica entre els dos nivells hiper-fins de l’estat fonamental de l’isòtop de cesi de 133 protons i neutrons (aquests dos nivells són els dos estats de menor energia de dit isòtop i corresponen al cas que el spin de l’electró més extern és paral·lel al spin nuclear o al cas que es antiparal·lel al spin nuclear). Un dia té molt exactament 86.400 segons.
Metre: unitat de longitud equivalent al recorregut de la llum en el buit durant 1 / 299.792.458 segons. La Terra té un perímetre aproximat de 40.000.000 metres.
Quilogram: unitat de massa equivalent a la massa del prototipus internacional acceptat per la tercera conferència general de pesos i mesures en 1901 i dipositat al pavelló de Breuteuil (Sèvres, França); equivalent molt aproximadament a la massa d’aigua de 0,001 metres cúbics a la temperatura termodinàmica del punt triple de l’aigua.
Newton: unitat de força equivalent a la força a aplicar a una massa d’un quilogram en el buit per accelerar-la un metre per segon per segon. És una unitat derivada. La mesura de la quantitat de força d’un newton és igual a la mesura de la quantitat de massa d’un quilogram multiplicada per la mesura de la quantitat d’acceleració d’un metre per segon per segon.
Kelvin: unitat de temperatura termodinàmica equivalent a 1 / 273,16 de la temperatura termodinàmica del punt triple de l’aigua.
Amper: unitat d’intensitat de corrent elèctric equivalent a la intensitat d’un corrent elèctric constant que, mantingut en dos conductors paral·lels, rectilinis, molt llargs, de secció circular menyspreable i col·locats a una distància d’un metre l’un de l’altre en el buit, produeixi entre ambdós conductors una força de 2 / 10.000.000 newtons per metre de longitud.
Radiant: unitat d’angle pla equivalent a l’angle pla que té per vèrtex el centre d’una circumferència i que intercepta sobre aquesta circumferència un arc de longitud igual a la longitud del radi.
Estereoradiant: unitat d’angle sòlid equivalent a l’angle sòlid que té per vèrtex el centre d’una esfera i que intercepta sobre la superfície d’aquesta esfera una àrea igual a la d’un quadrat que tingui el costat igual al radi.
Joule: unitat de treball i d’energia equivalent al treball d’una força d’un newton al llarg d’un metre. És una unitat derivada. La mesura de la quantitat de treball d’un joule és igual a la mesura de la quantitat de força d’un newton multiplicada per la mesura de la quantitat de longitud d’un metre.
Watt: unitat de potència equivalent a la potència d’un joule per segon. És una unitat derivada. La mesura de la quantitat de potència d’un watt és igual a la mesura de la quantitat de treball d’un joule dividida per la mesura de la quantitat de temps d’un segon.
Candela: unitat d’intensitat lluminosa equivalent a la d’una font que emeti en una direcció donada una radiació monocromàtica de 540.000.000.000.000 períodes per segon amb una potència en aquesta direcció de 1 / 683 watts per estereoradiant.
Mol: unitat de quantitat de substància d’un sistema que conté tantes entitats iguals entre si com àtoms hi ha en 0,012 quilograms de l’isòtop de carboni de 12 protons i neutrons; cal especificar dites entitats, les quals poden ser àtoms, molècules, ions, electrons, altres partícules o agrupaments de partícules.
3. Unitats antigues.
En 1585, el capítol 89 de les corts generals tingudes a Montsó pel sobirà català manà unificar les unitats de mesura de magnituds físiques al principat de Catalunya, al comtat de Rosselló i al comtat de Cerdanya adoptant les unitats de mesura de la ciutat de Barcelona; en 1593-09-01 en començà l’ús. A continuació s’indiquen les unitats més normals; per a més informació es pot consultar el llibre “Pesos, mides i mesures dels països catalans” escrit per Claudi Alsina, Gaspar Feliu, i Lluís Marquet i Ferigle, i editat per Curial a Barcelona en 1990.
Unitats antigues catalanes de longitud:
1 cana = 8 pams = 1,555 metres, per definició moderna
1 pam = 0,194.375 metres
Unitats antigues catalanes d’àrea per a terrenys:
1 jornal = 2 quarteres = 4.896,50 metres quadrats, per definició moderna
1 quartera = 2 quartans = 2.448,25 metres quadrats
1 quartà = 4 mundines = 1.224,12 metres quadrats
1 mundina = 4 picotins = 306,03 metres quadrats
1 picotí = 76,51 metres quadrats
1 pam quadrat = 0,037.781.640.625 metres quadrats
El pam s’ha emprat encara fins a mitjans del segle 20 en escriptures notarials de compravenda de finques.
Unitats antigues catalanes de massa:
1 carga = 3 quintars = 124,8 quilograms
1 quintar = 4 roves = 41,6 quilograms
1 rova = 4 quarterons = 10,4 quilograms
1 quarteró = 6,5 lliures = 2,6 quilograms
1 lliura carnissera = 3 lliures = 1,2 quilograms
1 lliura = 12 unces = 0,400 quilograms, per definició moderna
1 unça = 0,033.333 quilograms
Unitats antigues barcelonines de volum per a grans:
1 salma = 4 quarteres = 0,278.072 metres cúbics
1 quartera = 12 quartans = 0,069.518 metres cúbics a Barcelona, per definició moderna (o 0,070.8 metres cúbics a Tarragona, per definició moderna)
1 quartà = 4 picotins = 0,005.793 metres cúbics
1 picotí = 4 mesuretes = 0,001.448 metres cúbics
1 mesureta = 0,000.362 metres cúbics
1 carga = 30 quartans = 0,173.795 metres cúbics
Una carga del millor blat té una massa de 357,5 lliures equivalents a 143 quilograms.
Unitats antigues catalanes de volum per a vins i licors:
1 carga = 4 barralons = 0,121.40 metres cúbics, per definició moderna
1 barraló = 2 mallals = 0,030.35 metres cúbics
1 mallal = 2 quartans = 0,015.175 metres cúbics
1 quartà = 2 quartins = 0,007.587.5 metres cúbics
1 quartí = 4 porrons = 0,003.794 metres cúbics
1 porró = 4 petricons = 0,000.948 metres cúbics
1 petricó = 0,000.237 metres cúbics
Una carga de vi, vinagre o aiguardent té una massa de 12 roves equivalents a 124,800 quilograms.
Unitats antigues catalanes de volum per a olis:
1 carga = 2 barrals = 0,124.50 metres cúbics, per definició moderna
1 barral = 2 barralons = 0,062.25 metres cúbics
1 barraló = 7,5 quartans = 0,031.125 metres cúbics
1 quartà = 16 quartes = 0,004.15 metres cúbics
1 quarta = 0,000.259 metres cúbics
Una carga d’oli té una massa de 11 roves equivalents a 114,4 quilograms.