Calendaris
Des de l’any 46 abans de la nostra era fins a 1581, va regir a Espanya el calendari julià creat per Caius Juli Cèsar, consistent en què si el número de l’any era divisible per 4, l’any tenia 366 dies i, en cas contrari, l’any tenia 365 dies. El calendari julià estava basat en la suposició que un any té 365,25 dies, quantitat una mica superior a la real i que va causar que el calendari avancés respecte a les estacions de l’any.
En la civilització romana de l’època antiga, les hores diürnes duraven uns 4.500 segons a l’estiu i uns 2.700 segons a l’hivern; i les hores nocturnes duraven uns 2.700 segons a l’estiu i uns 4.500 segons a l’hivern.
En aquest llibre es fan servir unes formes actualment poc corrents d’indicar un dia: any, guió, número de mes (amb un zero davant, si el número és menor que deu), guió i dia del mes (amb un zero davant, si el número és menor que deu); i d’indicar un mes: any, guió i número de mes (amb un zero davant, si el número és menor que deu).
El papa Gregori tretzè va crear el calendari gregorià (vigent a Espanya des de 1582 i que hi continua vigent) i va fer que el dia 1582-10-04 dijous anés seguit del dia 1582-10-15 divendres, saltant-se 10 dies. El calendari gregorià estableix que si el número de l’any és divisible per 400 (exemples: 2000, 2400), o si el número de l’any simultàniament és divisible per 4 i no divisible per 100 (exemples: 2004, 2008), l’any té 366 dies; i, en cas contrari (exemples: 2098, 2099, 2100), l’any té 365 dies. Un dia també s’anomena dia solar mig i equival molt aproximadament a 86.400 segons. El salt de 10 dies i el canvi del calendari es varen fer perquè la pasqua (el concili de Nicea va determinar en 325 que el diumenge de pasqua fos el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera, és a dir, després del 21 de març de cada any; per tant, havia de ser del 22 de març al 25 d’abril) no s’avancés cada any una mica més cap a l’estiu, no perquè els pagesos (que feien els treballs agrícoles a dies fixes del calendari) arribessin a apreciar una diferència en els resultats agrícoles.
En 1899-12-31, a les 12 hores del migdia a Greenwich (Gran Bretanya) (és a dir, en l’instant en què el centre del Sol passava pel pla meridià vertical de Greenwich), el Sol estava a un arc de 1.006.908,04 segons sexagesimals de longitud sobre l’esfera celeste (arc equivalent a 1.006.908,04 / 1.296.000 voltes i equivalent a aproximadament 4,881.627.934 radiants). A la primera vegada que el Sol va tornar a tenir aquesta longitud, per definició havia transcorregut un any tròpic; precisament aquest any tròpic és anomenat “l’any tròpic de 1900, gener zero, a 12 hores del temps d’efemèrides” i va durar 31.556.925,974.7 segons (equivalents a aproximadament 365,242.198.781.3 dies solars mitjos). El calendari gregorià està basat en la suposició que un any té 365 dies + (97 / 400) dies = 365,242.5 dies; la fracció és 97 / 400 perquè el calendari gregorià té 97 dies suplementaris (un per cada any de 366 dies) en un període de 400 anys; la quantitat de 365,242.5 dies és més aproximada a la real (la qual varia lleugerament al llarg dels segles) que la quantitat de 365,25 i no s’arribarà a acumular un error d’un dia fins d’aquí uns mil·lennis.
Amb el calendari gregorià, els anys de 365 dies es divideixen en els mesos i dies següents:
mes 01: gener té 31 dies,
mes 02: febrer té 28 dies,
mes 03: març té 31 dies,
mes 04: abril té 30 dies,
mes 05: maig té 31 dies,
mes 06: juny té 30 dies,
mes 07: juliol té 31 dies,
mes 08: agost té 31 dies,
mes 09: setembre té 30 dies,
mes 10: octubre té 31 dies,
mes 11: novembre té 30 dies,
mes 12: desembre té 31 dies;
i els anys de 366 dies són iguals excepte que febrer té 29 dies.
Fins 1912, cada rellotge tractava de marcar l’hora solar del lloc on era; a partir de 1912, un acord internacional va fer que a la Terra hi haguessin 24 zones i que dins de cada una d’aquestes zones hi hagués una sola hora oficial. Després de la guerra mundial de 1914 a 1916, les dificultats econòmiques dels països involucrats varen causar que es legislés que als estius els rellotges anessin 3.600 segons avançats per aprofitar el temps de llum solar. Temps després, a Europa es va canviar això per avançar 7.200 segons a l’estiu i 3.600 segons a l’hivern.