Elogi del pa

 

 

Sóc pa blanc i daurat. Neixo cada matí a cal forner i em passejo pel mig de poble dins el cabàs de les dones. Arribant a casa, em llesquen i em posen sobre la taula.

 

Em trobareu per tot arreu: al sarró del qui de bon matí va a la feina, a la motxilla de l’excursionista, a la butxaca del captaire i també, algunes vegades, fins i tot al contenidor de les escombraries.

 

A voltes em criden dels llocs més diversos, sobretot del Tercer i del Quart Món. Són veus properes i llunyanes; veus d’infants i veus de tota mena de gent afamada. Hi ha mans deleroses que tan sols en volen un bocí i ningú no els el dóna, altres m’acaparen i em fan malbé.

 

Per mi, hom sofreix i sua. Amb mi els homes i les dones canten i riuen. Amb mi hi ha pau a les cases, porto el somriure als infants i dono confiança a les mares. Amb mi la força i la il·lusió reneixen.

 

Jo sóc el pa blanc i daurat. Davant meu hi trobareu el pagès i el forner, l’industrial i l’obrer, el savi i el manobre, el capellà i la monja. Jo sóc el pa per a tothom, el pa de cada boca, el pa de cada dia. Jo he nascut per a tots, he nascut per ser partit, però sobretot, per ser compartit. Jo voldria ser a cada taula, per ser un tros per a cadascú. Jo he nascut per a la festa, per alegrar i fer feliç la humanitat.

 

En l’Eucaristia, jo sóc el pa de vida. Jesús a l’evangeli ens diu: “Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre. Més encara: el pa que jo donaré és la meva carn, perquè dono vida al Món.”

 

Jesús és, certament, el pa de vida per a tothom, el pa que ens enforteix enmig de la tribulació, el pa que envigoreix la nostra esperança. A la missa, és sobre l’altar per ser partit, però sobretot per ser compartit. Menjar aquest pa ens compromet a que tothom en tingui un bocí.

 

 

Tornar a l’Índex.