Dos
problemes intrigants
Hi ha
dos problemes que intriguen a bastants persones. Apunto a continuació unes
possibles solucions. Convido als lectors a perfeccionar-les o a trobar altres solucions (a part de la solució fàcil de dir que Déu no existeix).
Enunciat
del primer problema:
Si
Déu existeix i és molt bo, per què permet que hi hagi desastres naturals tals
com inundacions, erupcions volcàniques, terratrèmols, etc. que provoquen morts i desgràcies?
Una
possible solució al primer problema:
Considerar
essencialment cert el tros de la Bíblia sobre la sortida d'Adam i Eva
del paradís terrenal. Aquest tros ve a dir el següent: Déu va dir a Adam i Eva que per haver-lo desobeït, ells
i els seus descendents moririen i
passarien penalitats. A primera vista, sembla injust que per culpa d'aquests
dos, actualment nosaltres haguem de patir les conseqüències, entre les que estan
els desastres naturals indicats en l'enunciat.
Una
possible explicació consisteix en suposar que Déu vol una compensació gran
per la desobediència i que aquesta compensació no podien oferir-la Adam i Eva
sols, sinó amb els esforços de les persones de bastants generacions. Avui la
humanitat té bastant domini sobre la naturalesa i està a mig camí de
dominar-la molt i tornar al paradís terrenal. La resta de la possible
explicació consisteix en suposar que els avanços tècnics que la humanitat
produirà en el tercer mil·lenni de la nostra era permetran a les persones viure
bé durant segles. Només cal pensar en la possibilitat de modificació
genètica perquè al menys sobrevisquin les cèl·lules del cervell; la resta del
cos pot ser artificial. Avui s'implanten alguns tipus de dispositius i aviat es podran crear teixits d'una persona per substituir
els espatllats.
Ja va dir Isaac Asimov que en el futur pot existir una tècnica tan avançada
que avui semblaria màgia.
Enunciat
del segon problema:
Si
Déu existeix i és molt bo, per què permet que hi hagi persones malvades que
fan crims?
Una
possible solució al segon problema:
Suposar que Déu vol que les persones tinguin lliure albir per actuar bé o malament. En això es pot al·legar que Déu podria castigar a qui actués malament immediatament després de l'acció; així tots veurien les conseqüències de la mala acció i es portarien bé. Per exemple: a cada grau de mala acció li correspondria un grau de descàrrega elèctrica. Això sembla una pel·lícula de ciència-ficció. Amb aquest mètode, tots es portarien bé però a qui li agradaria viure en un règim dictatorial que impedeixi el lliure albir? En les pel·lícules, a la gent no li agrada viure així. Per tant, es pot suposar que Déu castigarà amb el purgatori o amb l'infern en morir; i si algú actua malament pensant que no li passarà res en morir, ho té malament.