Des del silenci, camí de la pau
Trobar la pau interior ens
és difícil, ja que molts neguits ens alteren i moltes
urgències ens atabalen. Heus aquí el testimoni antic, però
ben actual, que ens pot ajudar a trobar la pau.
Entre el soroll i la pressa, fes
el teu camí
sense oblidar que el silenci
és pau.
Mentre puguis, i sense
abaixar el cap,
sigues amic de tothom.
Digues la teva veritat sense
por
i que tothom
l’entengui.
Escolta els altres, encara
que et semblin pesats o ignorants:
ells també tenen quelcom
a dir.
Alegra’t dels teus
èxits
i no t’encaparris pels
teus fracassos.
Estima la feina que fas, per
senzilla que sigui:
és una riquesa
palpable en un món de fantasmades.
Mira bé el que fas,
perquè el món on vius no és net,
però no oblidis mai
que hi ha molta gent bona
que lluita per un ideal
i que hi ha més herois
que no penses.
Sigues sincer i no fingeixis
l’amistat.
No tractis l’amor amb
cinisme
ja que, malgrat tots els
desenganys,
l’amor torna a
néixer, com l’herba que trepitges.
Inclina’t davant
l’inevitable pas dels anys
sense enyorar la joventut i
el seu apassionament.
Convenç-te que un no
es fa fort en un dia
i no et deixis portar per
fantasies
que només cansen i et
deixen arraconat.
Sense deixar
l’austeritat, sigues bo amb tu mateix:
tu ets tan fill com els
arbres i els estels
i hi tens un lloc en aquest
món.
Encara que no t’ho
creguis, l’univers avança.
Tingues pau amb Déu,
sigui qui sigui per a tu
i malgrat el soroll i la
pressa, no perdis la pau.
Tot i els enganys, els
obstacles i els somnis trencats,
la vida és fascinant.
No ho oblidis i seràs
feliç.
(Traduït de
l’anglès d’un poema trobat l’any 1693 a una
església de Baltimore.)