Economia històrica
El valor d’una moneda efectiva emprada usualment en el comerç està format pel valor intrínsec dels metalls que conté i pel valor fiduciari.
Sistemes monetaris a Catalunya.
En 774, Carlemany, rei dels francs, implanta al seu imperi (que inclou Catalunya) el sistema monetari sobre la lliura de 374 grams de plata de 23 quirats (és a dir, d’aproximadament 95,8 per cent de contingut de plata, que és la màxima puresa obtenidora en aquesta època), lliura que es divideix en 20 sous, sous que es divideixen en 12 diners cada un. Segles després, a Catalunya, la lliura i el sou passen a ser unitats monetàries de compte (dites també monedes imaginàries ja que no existeixen físicament en forma de peça) fins a 1868; el diner i la seva meitat (òbol o malla) sí que han existit físicament com a monedes efectives i reals.
Dos símbols escrits de lliura:
|
|||
|
|||
Dos símbols escrits de sou:
|
|
Símbol escrit de diner:
ds
Equivalència de la moneda efectiva florí d'or en 1458:
1 florí = 13 sous
Equivalència de la moneda efectiva florí d'or en 1464:
1 florí = 14 sous
Equivalències d’algunes monedes efectives de 1472 a 1476:
1 ducat (de qualsevol tipus) = 24 sous
1 escut = 22 sous
1 florí d'or = 16 sous
En 1588 s’inicia a Espanya el costum de gravar l’any d’encunyació a les monedes per poder saber més fàcilment la massa teòrica i el percentatge d’or o de plata. Cada moneda té un o més noms, però quasi bé mai és gravat en ella. Cada moneda té un valor en lliures, sous i diners, segons la seva massa d’or o de plata. A Catalunya circulen moltes monedes de diferents valors d’altres regions d’Espanya i de l’estranger. El diner i la malla són monedes de bronze (encara que se les anomena monedes de coure i també monedes de billó). La variació relativa dels preus de l’or i de la plata ha causat molts problemes al llarg dels segles.
Equivalències d’algunes monedes efectives uns anys abans de 1700:
1 ral de plata català = 3 sous
1 ral d’ardits català (el ral més emprat) = 2 sous
1 dobla = 112 sous.
En el regnat de Carles segon (1665 a 1700) s’unifiquen a Espanya les monedes efectives d’or i de plata, però no les altres monedes les quals són encunyades per moltes entitats públiques.
Des d’aproximadament 1700 a 1868, les monedes efectives d’Espanya poden resumir-se de la següent manera, però tenint en compte que els llibres consultats (principalment les pàgines 28 i 29 del llibre “Tratado de monedas, pesas y medidas” escrit per Antoni Torrents i Monner, editat en 1915, amb signatura 38-Fol-1 a la biblioteca de Catalunya) no són gaire clars:
Des d’aproximadament 1700 a 1868, monedes efectives de plata:
1 duro (o pes fort de plata o duret) = 1 lliura, 17 sous i 6 diners = 0,022.5 quilograms de plata pura (aquesta moneda, des de 1784)
1 escut de billó = 0,5 duros
1 pesseta mexicana (o pesseta columnària) = 0,5 escuts de billó
1 ral mexicà (o ral columnari) = 0,5 pessetes mexicanes
1 pesseta senzilla (o pesseta provincial) = 7 sous i 6 diners = 0,004.5 quilograms de plata pura
1 mitja pesseta senzilla (o mitja pesseta provincial) = 0,5 pessetes senzilles
1 ral senzill (o ral provincial) = 0,5 mitges pessetes senzilles
Des d’aproximadament 1700 a 1868, monedes efectives de coure:
1 quart = 4 maravedís de billó = (2 + 11 / 17) diners = 0,000.132.345 quilograms de plata pura
Des de 1730 a 1772, monedes efectives de 22 quirats (o sigui de 22 / 24 = 91,667 per cent) d’or:
1 dobló de vuit escuts (o unça d’or) = 30 lliures, 2 sous i (2 + 8 / 17) diners = 0,361.323 quilograms de plata pura
1 dobló de quatre escuts = 0,5 doblons de vuit escuts
1 dobló de dos escuts (o dobló) = 0,5 doblons de quatre escuts
1 escut d’or = 0,5 doblons de dos escuts
1 duret (o escudet o veintén) = 1 lliura, 19 sous i (10 + 1 / 8) diners = aproximadament 0,023.9 quilograms de plata pura
Des de 1772 a 1868, monedes efectives de 21,5 quirats (o sigui de 21,5 / 24 = 89,583 per cent) d’or:
1 dobló de vuit escuts = 30 lliures = 0,36 quilograms de plata pura
1 dobló de quatre escuts = 0,5 doblons de vuit escuts
1 dobló de dos escuts = 0,5 doblons de quatre escuts = 1 dobla
1 escut d’or = 0,5 doblons de dos escuts
1 escudet (o coroneta o veintén) = 0,5 escuts d’or
En 1848 s’inicia el sistema monetari amb el ral com unitat monetària dividida en 100 cèntims de ral; 1 pesseta = 4 rals.
En 1864 s’inicia el sistema monetari amb l’escut com unitat monetària.
En 1865 un franc francès (unitat monetària de França) val una pesseta.
En 1868 s’inicia el sistema monetari amb la pesseta com unitat monetària, amb l’equivalència fonamental:
1 pesseta = 0,375 lliures = 7 sous i 6 diners = 0,004.5 quilograms de plata pura
La moneda de 100 pessetes té 90 per cent d’or i té una massa de 0,032.25 quilograms (o sigui, a raó d’aproximadament 3.450 pessetes per quilogram d’or pur). La moneda de 5 pessetes té 90 per cent de plata i 10 per cent de coure, i té una massa de 0,025 quilograms (o sigui, a raó d’aproximadament 220 pessetes per quilogram de plata pura).
En aproximadament 1920, els bitllets de banc ja no són intercanviables per or ni per plata al Banc d’Espanya.
En 2002-01-01 s’inicia el sistema monetari amb l’euro com unitat monetària, amb l’equivalència:
1 euro = 166,386 pessetes. El submúltiple de l’euro és el cèntim, amb l’equivalència:
1 euro = 100 cèntims.
Dos símbols d’euro (el cèntim no té símbol):
€ EUR
Salaris i preus.
De 1450 a 1500:
Despeses previstes de 200 homes d’armes i 200 genets durant 3 anys: 129.600 sous (equivalents a aproximadament 0,3 sous per dia per home).
Percentatge d’interès anual de préstecs o contractes equivalents: 5 per cent.
De 1501 a 1550:
Despeses completes diàries per viure una persona adulta: 1 sou.
Pensió completa diària a Barcelona per una persona adulta: 0,82 sous.
Preu del vi diari d’un treballador: O,67 sous.
Preu de la carn: 1,18 sous per quilogram.
Salari diari d’un manobre agrícola: 3 sous.
Salari diari d’un manobre de la construcció arquitectònica: 3 sous més vi.
Salari diari d’un oficial paleta: 3,50 sous més vi.
Salari diari d’un mestre de cases: 4 sous més vi.
El salari d’un manobre agrícola permetia a aquest viure pobrament amb la seva muller (dedicada a labors domèstiques entre les que hi havia fer el pa i cosir; dedicada a labors agrícoles esporàdiques, especialment de recol·lecció; i dedicada a la cria d’animals) i amb 2 fills petits; el manobre agrícola treballava de 100 a 180 dies per any com manobre agrícola i la resta de l’any feia feines menudes, com transports, caça, pesca i conrear un hortet propi.
Les persones no estaven assegurades contra l’atur ni les malalties ni els accidents.
De 1551 a 1600:
Preu del ferro en barra (a les drassanes de Barcelona): 0,78 sous per quilogram.
Preu de la pega (a les drassanes de Barcelona): 0,42 sous per quilogram.
Preu d’un bou: 260 sous.
Preu d’un dia de treball amb una parella de bous: 5,50 sous.
Preu d’una cabra si es compra un ramat: 20 sous.
Preu d’una llicència matrimonial: 4,5 sous.
Salari diari d’un manobre agrícola: 3,50 sous.
Salari diari d’un fuster: 4 sous.
Salari diari d’un mestre fuster: 5 sous.
Salari diari d’un mestre de cases: 5 sous.
Salari diari d’un serrador (a les drassanes de Barcelona): 6 sous.
Salari diari d’un soldat: 4,40 sous.
Salari diari d’un arcabusser: 5 sous.
Salari diari d’un mosqueter: 7 sous.
Salari diari d’un capità: 44 sous.
Salari diari d’un coronel: 100 sous.
Salari diari d’un capità general: 320 sous.
Els obrers anomenats “de les fortificacions” i els obrers de les fàbriques treballaven 8 hores per dia (normalment de dilluns a dissabte) i cobraven a tant per dia natural. A la construcció del monestir de l’Escorial, els treballadors manuals cobraven cada dissabte a tant per dia treballat (normalment de dilluns a dissabte) i cobraven la meitat si no podien treballar per malaltia o accident; els empleats importants cobraven a tant per dia natural.
De 1601 a 1650:
Preus corrents de compravenda de terrenys a Tàrrega de 1632 a 1750:
horta o vinya: 0,49 a 0,68 sous per metre quadrat.
oliveres: 0,29 sous per metre quadrat.
secà: 0,10 sous per metre quadrat.
Preu d’un llençol: 68 sous.
Preu d’un llençol guarnit: 160 sous.
Preu d’un matalàs: 160 sous.
Preu d’una caixa de fusta d’alba, bona: 80 sous.
Preu d’unes calces usades (és a dir, d’uns pantalons usats): 13 sous i 6 diners.
Preu d’uns calçons usats (és a dir, d’uns calçotets usats): 3 sous i 5 diners.
Preu d’un got de vidre: 9 diners.
Preu d’un matalàs usat: 20 sous.
Preu d’una màrfega usada: 12 sous.
Preu d’una llicència matrimonial: 4,5 sous.
Preu d'un bou: 500 sous.
Preu d'un terreny de bosc: 0,045 sous per metre quadrat.
blat: de 0,5 a 1 sou per quilogram.
Salari diari d’un manobre agrícola: 4 a 4,50 sous (però 13,50 sous de 1646 a 1650).
Salari diari d’un fuster: 5 sous.
Salari diari d’un mestre fuster: 6 sous.
Salari diari d’un paleta: 5 sous.
Salari diari d’un mestre de cases: 6 sous.
Salari anual d’un criat, d’una cuinera o d’un cotxer: 10 lliures (equivalent a 0,55 sous per dia) més alimentació i habitatge.
De 1651 a 1700:
Preus mitjos a l’engròs a Barcelona:
vi: 480 sous per metre cúbic.
blat: 1,15 sous per quilogram.
El comerç al detall sembla que carregava aproximadament un 10 per cent sobre el preu a l’engròs.
Preu a Barcelona del pa negre: 1,05 sous per quilogram.
Preu d’una gallina: 8 sous.
Preu d’una poma camosa: 1,66 sous (equivalent a 10 sous per quilogram).
Preu d’una camisola usada: 23 sous.
Preu d’una vànova: 160 sous.
Preu d’una cullera de fusta: 0,21 sous.
Preu d’una cullera de llautó: 0,48 sous.
Preu d’un porc viu mitjà: 200 sous.
Preu d’un porcell: 75 sous.
Preu d’un moltó: 60 sous.
Preu d’un ruc: 180 sous.
Preu d’un bou: 600 sous.
Preu d’una vaca: 600 sous.
Preu d’una vedella: 200 sous.
Preu del vi blanc: 1.318 sous per metre cúbic.
Preu del vi claret: 577 sous per metre cúbic.
Preu del vi negre: 412 sous per metre cúbic.
Preu de l’aiguardent: 1.977 sous per metre cúbic.
Preu de l’oli: 3.373 sous per metre cúbic.
Preu d’una caixa de pi o d’alba: 100 sous.
Preu d’una caixa de noguer: 300 sous.
Preu d’una cadira de repòs: 30 sous.
Preu d’una bóta de 0,6 metres cúbics: 100 sous.
Preu de l’arròs de València: 1,92 sous per quilogram (en 1681: 1,28 sous per quilogram).
Preu del ferro en barra: 1,44 sous per quilogram.
Preu de l’acer en barra: 4,81 sous per quilogram.
Preu d’unes tenalles de sabater: 15 sous.
Preu del cacau: 25 sous per quilogram.
Preu de la mantega: 5,29 sous per quilogram.
Preu de la mel: 2,16 sous per quilogram.
Preu del sucre candi: 19,23 sous per quilogram.
Preu del sabó de Llosa: 3,85 sous per quilogram.
Preu de la xocolata: 37,50 sous per quilogram.
Preu d’un parell d’esclops: 2,33 sous.
Preu d’un dinar per a un sacerdot en un enterrament: 4,40 sous.
Preu d’una llicència matrimonial: 9 sous.
Preu d’uns capítols matrimonials: 12 sous.
Preu d’unes amonestacions matrimonials: 10 sous.
Preu d’una cerimònia de casament: 8 sous.
Preu d’una missa de quan una partera surt de casa seva 3 setmanes després del part: 8 sous (i 2 coques i 1 porró de vi).
Preu d’un orgue: 2010 sous.
Salari diari d’un manobre agrícola: 8 sous (però de 1651 a 1660: 11 a 13,50 sous).
Salari diari d’un manobre de la construcció arquitectònica a Barcelona: 8 sous. Salari diari d’un fuster: 14 sous.
Salari diari d’un mestre fuster: 16 sous.
Salari diari d’un paleta: 14 sous.
Salari diari d’un mestre de cases: 16 sous.
Salari anual d’un mestre de cases: 312 sous (equivalent a 0,85 sous per dia) més menjar.
Salari anual d’un cambrer d’hospital o d’un porter d’hospital: 200 sous (equivalent a 0,55 sous per dia) més menjar.
Salari anual d’un donador de medecines a homes: 288 sous (equivalent a 0,79 sous per dia) més menjar.
Salari anual d’un carreter: 480 sous (equivalent a 1,32 sous per dia) més menjar.
De 1701 a 1750:
Preu de l’alimentació diària (anomenada “la vida”) d’un treballador: 3 a 4 sous.
Preu d’un dinar per a un sacerdot en un enterrament: 6 sous.
Preu a l’engròs de l’oli d’oliva: 3.370 a 3.950 sous per metre cúbic.
Preu a l’engròs d’un ou a Barcelona: 0,19 sous.
Preu a l’engròs de la carn de moltó: 3,60 sous per quilogram.
Preu mig a l’engròs del vi a Barcelona: 660 sous per metre cúbic.
Preu mig a l’engròs del blat a Barcelona: 1,25 sous per quilogram.
Preu d’un bacó: 3,33 sous per quilogram.
Preu d’un anyell: 4,17 sous per quilogram.
Preu d’una polla del país: 20 sous.
Preu d’una polla d’Índia: 12 sous.
Preu d’un gall: 20 sous.
Preu d'un pa gran: 2 sous.
Preu d'un pa mitjà: 1 sous.
Preu d'un pa petit: 0,5 sous.
Preu d’un llençol usat i dues coixineres usades: 43 sous.
Preu d’una faldilla usada: 5,50 a 20 sous.
Preu d’un gambeto usat: 50 sous.
Preu d’unes calces usades: 4 a 12 sous.
Preu d’un parell de sabates usades i d’un parell de mitges usades: 20 sous.
Preu d’una jupa usada: 20 sous.
Preu d’una cadira: 7 sous.
Preu d’un maó: 0,16 sous.
Preu de la calç compresos els ports: 86,31 sous per metre cúbic.
Preu de la sorra: 0,00267 sous per quilogram.
Preu d'una teula: 0,18 sous.
El cadastre de 1716 suposava que un jornaler treballava 100 dies per any i que un artesà treballava 180 dies per any; però en realitat tothom tractava de treballar tots els dies feiners que devien ser uns 281 dies (365 dies naturals menys 52 diumenges menys 13 festes religioses menys 19 festes laiques).
El cadastre fet pel marquès de l’Ensenada en 1750 suposava que en tota Espanya el treballador agrícola treballava 120 dies per any, l’artesà treballava 180 dies per any i el criat treballava 250 dies per any.
Salari diari d’un manobre agrícola o d’un manobre de la construcció arquitectònica: 6 a 9 sous.
Salari diari d’un fuster: 12 sous.
Salari diari d’un mestre fuster: 14 sous.
Salari diari d’un paleta: 12 sous.
Salari diari d’un llaurador: 14 sous.
Salari diari d’un mestre de cases: 14 sous.
Salari anual del sobrestant de la bolla: 8.000 sous (equivalent a 21,92 sous per dia)
Salari anual de l’administrador de la bolla: 6.000 sous (equivalent a 16,44 sous per dia).
Salari anual dels 5 oficials que s’ocupaven l’arrendament de la bolla: 3.000 sous (equivalent a 8,22 sous per dia).
Salari anual dels notaris de la bolla: 400 sous (equivalent a 1,10 sous per dia).
Salari anual dels advocats de la bolla: 300 sous (equivalent a 0,82 sous per dia).
Salari anual dels procuradors de la bolla: 200 sous (equivalent a 0,55 sous per dia).
Salari anual dels guardes de la bolla: 200 sous (equivalent a 0,55 sous per dia).
Salari anual de cuiner major d’hospital: 280 sous (equivalent a 0,77 sous per dia) més menjar.
Salari anual de porter de vila: 440 sous (equivalent a 1,21 sous per dia).
Salari anual d’un apotecari d’hospital: 1.000 sous (equivalent a 2,74 sous per dia) més 2 pans blancs, més 0,5 quilograms de carn i més 0,001 metres cúbics de vi diaris.
Salari anual d’un metge d’hospital: 1.400 sous (equivalent a 3,84 sous per dia).
Salari anual d’un mestre cirurgià: 1.200 sous (equivalent a 3,29 sous per dia) més pa, més carn i més vi; en jubilar-se passava a 600 sous (equivalent a 1,64 sous per dia) i la mateixa ració diària.
Salari anual d’un pastor de cabres: 336 sous (equivalent a 0,92 sous per dia) més 2 pans, més 0,5 quilograms de carn i més 0,0015 metres cúbics de vi diaris.
Salari anual d’una mossa de cuina: 169 sous (equivalent a 0,46 sous per dia) més mig pa i més 0,3 quilograms de carn diaris.
Salari anual d’un oficial forner: 600 sous (equivalent a 1,64 sous per dia) més ració diària; en jubilar-se passa a 140 sous (equivalent a 0,38 sous per dia) i la mateixa ració diària.
Salari anual d’un fuster: 300 sous (equivalent a 0,82 sous per dia) més ració de vi i més 0,000.0185 metres cúbics d’oli diaris.
Salari anual d’un escrivà: 200 a 260 sous (equivalent a 0,55 a 0,71 sous per dia).
Salari anual d’un mestre que ensenyava a llegir i escriure als minyons: 1.800 sous (equivalent a 4,93 sous per dia).
Salari anual d’un mestre de gramàtica (ensenyament equivalent al que en 1990 s’ensenya a les persones fins a 16 anys): 2.000 sous (equivalent a 5,48 sous per dia).
Salari anual d’un clavari de vila: 800 a 1.800 sous (equivalent a 2,19 a 4,93 sous per dia).
De 1751 a 1800:
Una pagesa rica i sola podia viure bé amb 8,22 sous per dia; la seva alimentació, habitatge i vestits costaven 7,12 sous per dia; les seves despeses supèrflues costaven 1,10 sous per dia.
Preus a l’engròs a Barcelona:
vi: 683 sous per metre cúbic (de 1790 a 1800, 1.120 a 1.200 sous per metre cúbic).
blat: 1,66 sous per quilogram (de 1790 a 1800, 2,50 a 3,13 sous per quilogram).
carn de moltó: 4 a 5,33 sous per quilogram (de 1790 a 1800, 8,22 sous per quilogram).
un ou: 0,21 a 0,31 sous (de 1790 a 1800, 0,37 a 0,52 sous).
oli: 4.660 a 6.310 sous per metre cúbic (de 1790 a 1800, 8.920 sous per metre cúbic).
Preu d’una flassada nova: 112 sous.
Preu d’un paraigua gran de seda: 175,50 sous.
Preu d’un parell de guants brodats d’or i plata: 31,17 sous.
Preu d’una camisa cosida a la francesa: 54,58 sous.
Preu d’un parell de sabates de pell de cabra, per a home, de dues costures: 229,25 sous.
Preu d’una sessió amb òpera, teatre i ball a Barcelona: 12 sous.
Preu d’un any d’estudis i pensió en una escola de nobles: 6.800 sous.
Preu d’un parell de sabates: 20 a 28 sous.
Preu del sucre: 20 a 28 sous per quilogram.
Preu del tabac: 110 sous per quilogram.
Preu de la xocolata: 30 a 40 sous per quilogram.
Preu d’una gallina: 8 sous.
Preu d’una cuixa d’anyell: 16 sous.
Preu d’un ciri corrent: 6 sous.
Preu de la mantega: 12,50 sous per quilogram.
Preu d’un llibre: 28 sous.
Preu de neteja i planxa d’una casaca: 12 sous.
Preu d’un vestit complet d’home: 240 sous.
Preu d’un llençol de lli: 160 sous.
Preu d’un parell de mitges: 6,67 sous.
Preu d’un vas de vidre: 8 sous.
Preu d’un vestit d’estiu d’indianes per a noia: 20 sous.
Preu d’una cotilla: 60 sous.
Preu d'una camisa: 20,83 a 21,42 sous.
Preu d'un parell de calces i un parell de calçons: 40,33 sous.
Preu d'un parell de mitjons: 1 sou.
Preu d'una burra de 7 anys: 400 sous.
Preu d'un bou de 18 anys: 450 sous.
Preu d'un bou de 8 anys: 1.050 sous.
Preu d'un bou de 5 anys: 1.500 sous.
Preu d’un ciri de 0,1 quilograms: 4 sous.
Preu d’un ciri de 0,2 quilograms: 8 sous.
Preu d’un ciri de 0,4 quilograms: 16 sous.
Salari diari d’un manobre agrícola o de la construcció arquitectònica: 6 a 8,50 sous (de 1791 a 1800, 12 a 15,40 sous).
Salari diari d’un oficial de la construcció arquitectònica: 12 a 13 sous (en 1799, 24 sous).
Salari diari d’un mestre de cases: 14 a 15 sous (en 1799, 30 sous).
Salari diari d’un director d’obres arquitectòniques en 1799: 50 sous.
Salari diari d'un mosso: 0,99 sous (més cada any un parell d'espardenyes i un parell d'esclops).
Un comerciant va retirar 4.340 sous de benefici en un any i 2 anys després va retirar 3.160 sous de benefici en un any.
Un boter necessitava 1,5 dies per fabricar una bóta.
L’impost del cadastre era aproximadament el 10 per cent dels ingressos reals o possibles.
De 1801 a 1850:
Salari diari d’un manobre agrícola: 14 a 15 sous (fins 1810).
Salari diari d’un manobre de la construcció arquitectònica: 18 sous.
Salari diari d’un oficial de la construcció arquitectònica: 30 sous.
Salari diari d’un mestre de cases: 37 sous.
L’hospital de la Santa Creu (Barcelona) dotava amb 500 sous a les dones expòsites quan es casaven.
Una dona una mica impossibilitada que visqués independentment de la seva família acomodada va rebre del seu germà i per estipulació de la seva mare 3 sous i 9 diners per dia.
De 1851 a 1900:
Preu mig a l’engròs del blat a Barcelona: 0,26 a 0,33 pessetes per quilogram, baixant.
Preu del blat al mercat de Barcelona en 1879-05-03: 0,39 pessetes per quilogram.
Preus al detall en aproximadament 1885:
Preu del pa: 0,24 pessetes per quilogram.
Preu del vi corrent: 300 a 400 pessetes per metre cúbic.
Preu de l’oli: 1.500 pessetes per metre cúbic.
Preu del llard: 2,20 pessetes per quilogram.
Preu de la sal: 0,10 pessetes per quilogram.
Preu del sucre: 1,10 pessetes per quilogram.
Preu de la pasta de sopa: 0,90 pessetes per quilogram.
Preu de l’arròs: 0,70 pessetes per quilogram.
Preu de les mongetes: 0,70 pessetes per quilogram.
Preu de les patates: de 0,10 a 0,25 pessetes per quilogram, segons les èpoques.
Preu dels cigrons: 1,10 pessetes per quilogram.
Preu del bacallà salat: 1,10 pessetes per quilogram.
Preu de l’alimentació d’una família de 4 persones: 4 pessetes per dia.
Preu d’un viatge de Reus a Barcelona en diligència en 1864: 40 rals, és a dir, 10 pessetes.
Salaris en aproximadament 1885:
Paleta: 4 pessetes per dia treballat (uns 270 dies per any).
Manobre: 2,50 pessetes per dia treballat (la seva muller havia de treballar a fora i a dins de casa).
De 1901 a 1950:
La inflació econòmica d’aquest període obligaria a considerar períodes més petits.
En 1912:
Preu d’un totxo: 0,045 pessetes.
Preu d’un maó corrent: 0,025 pessetes.
Preu d’una rajola corrent: 0,019 pessetes.
Preu d’una rajola per a obra vista: 0,065 pessetes.
Preu del ciment ràpid: de 0,022 a 0,025 pessetes per quilogram.
Preu del ciment lent: de 0,020 a 0,022 pessetes per quilogram.
Preu del ciment de tipus Porland Anglès: 0,090 pessetes per quilogram.
Preu de la sorra: 3 pessetes per metre cúbic.
Preu de bigues de ferro: de 0,31 a 0,35 pessetes per quilogram.
Salaris diaris a Barcelona (treballaven 9 hores per dia):
Paleta capatàs o encarregat: 5 pessetes.
Paleta de primera: 4,50 pessetes.
Paleta de segona: 4 pessetes.
Manobre especialitzat: 2,75 pessetes.
Manobre no especialitzat: 2,50 pessetes.
Salaris diaris a Barcelona (treballaven 8 hores per dia):
Oficial de primera guixaire: 6 pessetes.
Oficial de primera estucador: 6 pessetes.
Mig oficial guixaire: 5,50 pessetes.
Mig oficial estucador: 5,50 pessetes.
Salari setmanal a Barcelona de fadrí fuster: de 25 a 30 pessetes.
De 1951 a 2000:
La inflació econòmica alta d’aquest període obligaria a considerar períodes més petits.
En 1989 a l’engròs:
Preu d’un porc: 151 pessetes per quilogram.
En 1989 al detall:
Preu de la vedella: 913 pessetes per quilogram.
Preu de la vaca: 644 pessetes per quilogram.
Preu del porc: 819 pessetes per quilogram.
Preu del pollastre: 266 pessetes per quilogram.
Preu d’un ou ros: 15 pessetes.
Preu de la terra de vinya al Penedès: 400 pessetes per metre quadrat.
En 2001:
Cost de fabricació d’un bitllet en pessetes: 10 pessetes.
Cost de fabricació d’un bitllet en euros (amb més mesures contra falsificacions que un bitllet en pessetes): 15 pessetes.